Amb la doble 'L' al seu escut, símbol de doble lleialtat a la corona borbònica, la ciutat de València presumeix de tots els atorgaments que, al llarg de la història, ha fet a Espanya. Només cal recordar la primera frase de l'himne regional: “Per ofrenar noves glòries a Espanya, tots a una veu germans vingueu”. Durant el franquisme no hi va haver cap excepció i el Cap i Casal, com la majoria de capitals de l'estat, continuà oferint prebendes al dictador. La Medalla d'Or de l'Ajuntament, que tant li ha costat a Rita Barberá de retirar, és una d'elles. I el 'Bunyol de Brillants', màxima distinció atorgada pel món faller en aquells anys, n'és una altra.

El Ple de la Junta Central Fallera ha acordat per assentiment retirar el guardó que, “com a exponent de l'estima i l'adhesió dels fallers valencians”, es va concedir a Franco el 6 de maig del 1947. L'ofrena es va anunciar tres dies abans d'una visita oficial del dictador a València i es materialitzà en un acte solemne, amb la fallera major d'aquell any fent entrega de la distinció.

Per destacar eixa “estima i adhesió” de les Falles al franquisme, el guardó va ser creat ex-professo per a l'ocasió. De fet, segons consta en l'acta de concessió, el 'Bunyol de Brillants' es va crear atenent amb excepcionalitat atenent la singularitat “històrica” del receptor.

La iniciativa de retirar el reconeixement al dictador ha partit de Roberto Ruiz i Antonio Parrilla Sánchez, representants d'Esquerra Unida a l'òrgan rector faller. Els dos promotors han fonamentat la seva petició en l'article 15 de la Llei de Memòria Històrica, on s'especifica que “es prendran les mesures oportunes per a la retirada d'escuts, insígnies, plaques i objectes o mencions commemoratives d'exaltació, personal o col·lectiva, de la sublevació militar, de la guerra civil i de la repressió de la dictadura”. L'any 1947, cap president de Falla es va negar a la concessió del guardó al dictador. Ara, cap d'ells s'ha negat tampoc a la retirada.