Un OMNI (Objecte meteorològic no identificat) ha impactat en una catenària de Renfe segons el personal de la ministra de transports, precisament al municipi de Gavà d'on era alcaldessa. 130.000 viatgers diaris durant tres setmanes fan un total de quasi tres milions d'afectacions a les persones que en aquests dies haurien d'haver tingut un transport normalitzat al seu lloc de treball o d'estudi, i no el tindran. Per aquesta raó i pel col·lapse subsegüent a les vies d'automòbil es faran perdre milions d'hores als ciutadans d'aquests territoris que, ves a saber per quina raó que no sigui la identificació emocional, porten donant majories absolutes des de fa anys al PSC. Un partit que quan governa a Madrid no rebaixa el dèficit fiscal que paguen totes els ciutadans del Baix Llobregat (entre un 8% i un 10% del PIB català) que permetria triplicar els pressupostos dels seus ajuntaments i tenir uns millors serveis escolars i sanitaris. I a més, perpetua l'abandonament de la inversió en transport ferroviari de Rodalies a favor de rodalies de Madrid i de la luxosa xarxa radial de TGV.

Per més casualitat, un urbanisme expansiu que no va tenir present la proximitat d'un aeroport del qual ja calia preveure'n el creixement, va fer expandir Gavà amb barris que després han protestat per la contaminació acústica, bloquejant l'ús de la tercera pista del Prat; i forçant a un debat enverinat sobre l'allargament de pistes que també encobreix una gran especulació immobiliària d'AENA, dirigida pel partit de la ministra de Gavà.

Dels dos fets tan greus i del comportament electoral dels territoris i persones més afectats s'arriba a la conclusió que en el mercat polític, com en el mercat comercial, malgrat moltes teories basades en el comportament dels ciutadans per interessos racionals, aquests acaben actuant per un ressort emocional o identitari, contrari a les mateixes necessitats. En les properes eleccions municipals veurem si es corregeix el vot basat en la compulsió a favor del vot reflexionat.

En tot cas, retornant al tema de Renfe, el càstig que patim els ciutadans de Catalunya, parlem la llengua que sigui, és imperdonable. El perfil d'usuari de Renfe on predomina gent gran, joves i gent treballadora fa que el maltractament tingui una deriva classista, a favor dels segments socials que poden permetre's el transport privat. Ara bé, aquest col·lapsa igualment per excés i, per tant, acaba repercutint al conjunt de la societat catalana, especialment la que viu en les comarques amb més vots socialistes.  

Tant és així, que un altre capítol de marginació clarament política propiciada per Madrid és el no nat corredor ferroviari mediterrani. Els territoris que reclamen el corredor mediterrani representen el 50% de la població de l'estat, el 45% del seu PIB, el 47% del seu teixit productiu, el 46% del treball, el 51% de l'exportació, més del 50% del turisme i el 63% de trànsit de mercaderies portuàries. Aquest corredor des de Màlaga, Almeria, Múrcia, Alacant, València, Tarragona fins a la frontera connecta amb un conjunt de ports claus, fent del conjunt una gran porta logística per l'espai de la Mediterrània occidental que inclou el Magrib.

La ministra de Gavà va anunciar fa poques setmanes una gran inversió a l'eix ferroviari atlàntic. Això de per si ja semblaria una broma després de l'acte reivindicatiu que setmanes abans havien protagonitzat les patronals valenciana i catalana. Però n'hi ha més. Bona part de les inversions en aquest cas i en el del corredor mediterrani també acaben revertint en Madrid i les seves radials. Així que també ens podem preguntar com l'empresariat català i valencià, davant un atac tan flagrant als seus interessos, es limita a organitzar de forma esporàdica alguna performance de protesta. Perquè continuen abonant el tàndem PP-PSOE que ha parit aquest model radial tan perjudicial. Potser perquè les grans patronals que haurien de moure's decididament estan involucrades en les organitzacions empresarials espanyoles amb seu a Madrid, controlades per les seves oligarquies i deutores de la seva dinàmica centrípeta.

Resumint, doncs. La ministra de Gavà, seguint la tradició del PSC-PSOE i subsidiàriament del PP continua avalant un model que empobreix i castiga els ciutadans i empresaris de l'àrea metropolitana de Barcelona. Ara bé, els representants de la ministra als ajuntaments poden estar tranquils perquè el vot dels ciutadans sembla comportar-se més per identitat que per interès i els empresaris són totalment subalterns a les patronals madrilenyes de les portes giratòries. Felicitats, ministra. O no!