09
de desembre
de
2021, 18:20
Actualitzat:
10
de desembre,
12:00h
El retorn a classe després dels cinc dies de pont ha estat tot un trasbals a l'escola Turó del Drac de Canet de Mar (Maresme). A partir d'aquest dijous, i només a la classe de P5 A, el 25% de les hores lectives s'hi imparteixen en castellà. Tot i que el cas parteix d'una denúncia prèvia d'una família per la qual el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha ordenat mesures cautelars, és el primer que es produeix després que el Tribunal Suprem hagi ratificat que un quart de la jornada a les escoles catalanes ha de ser en castellà. Un torpede a tot un model d'immersió que ja està sent minat en alguns centres per una minoria de denúncies en els darrers 15 anys.
La conselleria d'Educació treballa en aquests moments en tres sentits: protegir la direcció d'aquest centre -en el cas de l'escola de Canet seria qui patiria les conseqüències penals en cas d'incompliment-, assessorar jurídicament les famílies que volen revertir la situació i impedir que aquesta quota s'acabi aplicant a tots els cursos del centre i, en el cas de la ratificació de la sentència del Suprem, assumir la responsabilitat des del departament i no des dels docents de continuar aplicant de forma general el model d'immersió als centres. Reconeix, però, que més enllà del terreny polític i de defensa del marc legal vigent, el seu marge és limitat en el terreny judicial.
L'ofensiva judicial que posa en escac el sistema pedagògic amb el català com a llengua vehicular representa amenaces a nivell personal de treballadors, a nivell governamental i, també, a nivell del projecte educatiu global de l'escola catalana. Tot plegat, a partir d'un balanç de només 80 denúncies de famílies des del 2005 per reclamar més classes en castellà.
Les direccions dels centres, en el punt de mira
El cas de Canet se suma a sis col·legis més on els projectes lingüístics han estat anul·lats pel TSJC. El conseller d'Educació, Josep González-Cambray, s'ha reunit aquest dijous amb la direcció del centre i amb els representants de l'AMPA i de les famílies afectades. El departament intenta coordinar l'aplicació de la sentència, però "preservant al màxim el projecte lingüístic de l'escola" per tal de protegir la direcció de l'escola, sobre la qual recaurien les conseqüències en cas d'incompliment.
En tractar-se d'una denúncia prèvia d'una família en particular, el cas té recorregut propi en paral·lel a la sentència del Suprem sobre el sistema d'immersió, que sí que situa la responsabilitat en el departament. Quan González-Cambray va enviar la carta als centres per demanar-los que treballessin com fins ara, era, segons la conselleria, una manera d'actuar "de paraigua" per protegir les direccions. "En el cas del Suprem, el conseller assumeix la responsabilitat", expliquen fonts del departament.
Tot un model, en escac judicial
Tenint present que cada centre té el seu projecte lingüístic amb el model d'immersió com a base, les direccions que s'han vist requerides judicialment treballen amb la inspecció del departament per tal de gestionar "l'anomalia" imposada. En el cas de l'escola Turó del Drac, està afectat un curs, el de P5, on els alumnes treballen per racons i no per assignatures, amb la qual cosa s'ha establert que durant tres matins i dues tardes un 25% de les hores la tutora s'expressarà en castellà. Avui, ha estat el primer dia que això passa a P5 A, però no a P5 B i a la resta de cursos del centre. Si les cautelars es mantenen, aquesta mesura s'ha d'anar aplicant, de moment, només al curs de l'alumne de la família denunciant.
"Quan surti la sentència no sabem si afectarà tot el centre. Volem solucions concretes per a aquest grup i veure com revertir-ho", explica a NacióDigital na Mònica Ruz, presidenta de l'AMPA. Ratifica que han demanat assessorament jurídic al departament perquè sigui vigent a totes les classes el projecte educatiu i lingüístic que té el vistiplau de tota la comunitat educativa i que s'ha vist alterat per la denúncia d'una sola família. De fet, famílies afectades de l'aula en concret s'han organitzat per reclamar que la voluntat de la majoria prevalgui.
"Així com una família ha tingut el dret de denunciar, aquestes famílies també tenen dret a tenir el projecte pedagògic triat per a l'escola dels seus fills. El model ha de ser unitari, no es pot fraccionar per interessos particulars, sigui per la llengua o per un altre tema", insisteix Ruz. La presidenta de l'AMPA nega, com s'ha intentat traslladar des d'algunes declaracions polítiques o relats als mitjans, que hi hagi un problema de convivència a l'aula de l'alumne afectat o contra la seva família. "Els nens viuen aliens a tot això, no saben ni qui són els denunciants", insisteix. La comunitat educativa fa mans i mànigues perquè la polèmica no impacti sobre els alumnes.
La conselleria, amb poc marge
Després de reunir-se amb la direcció de l'escola, Cambray ha lamentat que un jutge "des del desconeixement" de la realitat lingüística prengui "decisions pedagògiques" i "apliqui percentatges" en l'aprenentatge de les llengües. "El tribunal juga a saltar-se el departament", afegeixen fonts de la conselleria, que assenyalen que els tribunals van anar primer a garantir castellà pels alumnes que denunciaven, després a classes senceres -com en el cas de Canet- i, ara, amb la darrera sentència del Suprem, contra tot el projecte lingüístic de l'escola a Catalunya. La conselleria, doncs, assumeix que no hi ha marge per obviar les resolucions dels tribunals sense posar en risc les direccions dels centres o, en darrera instància, la cúpula del departament.
Per ara, són unes poques aules concretes les que estan en situació d'"anomalia" per ordres judicials, però faltarà veure com impactarà si la sentència del Suprem acaba sent ferma per a tot el model d'immersió. La conselleria d'Educació defensa que tenen el compromís del govern espanyol que no ordenarà l'execució d'una sentència que, de fet, es va basar en la llei Wert, ja derogada amb l'aprovació de la llei Celáa, la Lomloe, aprovada fa un any. Tot i això, per ara els ministres de Pedro Sánchez s'han pronunciat en la línia de demanar respecte per la sentència i defensar-ne el compliment.
La ministra de Justícia, Pilar Llop, ha expressat aquest dijous el seu suport a la família de Canet de Mar que va portar als tribunals la immersió lingüística. També el ministre d'Interior, Fernando Grande-Marlaska, ha advertit que s'investigarà qualsevol possible "assetjament" a la família denunciant. El líder del PSC al Parlament, Salvador Illa, ha defensat a TVE que amb la resolució del Tribunal Suprem el català continua sent el "centre de gravetat" i que, per tant, li sembla "correcte", i ha afegit que "defensar el català no és anar en contra del castellà".
Més enllà de si el govern espanyol farà algun moviment en un sentit o en un altre, des d'Educació s'està preparant un pla d'impuls de la llengua per reforçar el català i aquest mateix dijous González-Cambray s'ha reunit amb vuit exconsellers d'aquest departament per defensar que el sistema lingüístic de l'escola catalana va néixer d'un ampli consens polític i social i està suportat en un marc jurídic "plenament vigent" que té com a vocació l'equitat, la cohesió i la integració social.
A més, el dia 16 es tornarà a reunir la cimera política convocada pel president de la Generalitat, Pere Aragonès, per combatre el que considera un atac al model d'immersió. Aquesta vegada, previsiblement hi participarà el PSC, mentre que no ho faran PP, Cs i Vox, i l'objectiu és que sigui l'avantsala d'un pacte nacional per la llengua a principis de l'any que ve. La conselleria, però, reconeix que el marge de maniobra és principalment polític mentre els tribunals continuen marcant la pauta.
La conselleria d'Educació treballa en aquests moments en tres sentits: protegir la direcció d'aquest centre -en el cas de l'escola de Canet seria qui patiria les conseqüències penals en cas d'incompliment-, assessorar jurídicament les famílies que volen revertir la situació i impedir que aquesta quota s'acabi aplicant a tots els cursos del centre i, en el cas de la ratificació de la sentència del Suprem, assumir la responsabilitat des del departament i no des dels docents de continuar aplicant de forma general el model d'immersió als centres. Reconeix, però, que més enllà del terreny polític i de defensa del marc legal vigent, el seu marge és limitat en el terreny judicial.
L'ofensiva judicial que posa en escac el sistema pedagògic amb el català com a llengua vehicular representa amenaces a nivell personal de treballadors, a nivell governamental i, també, a nivell del projecte educatiu global de l'escola catalana. Tot plegat, a partir d'un balanç de només 80 denúncies de famílies des del 2005 per reclamar més classes en castellà.
Les direccions dels centres, en el punt de mira
El cas de Canet se suma a sis col·legis més on els projectes lingüístics han estat anul·lats pel TSJC. El conseller d'Educació, Josep González-Cambray, s'ha reunit aquest dijous amb la direcció del centre i amb els representants de l'AMPA i de les famílies afectades. El departament intenta coordinar l'aplicació de la sentència, però "preservant al màxim el projecte lingüístic de l'escola" per tal de protegir la direcció de l'escola, sobre la qual recaurien les conseqüències en cas d'incompliment.
En tractar-se d'una denúncia prèvia d'una família en particular, el cas té recorregut propi en paral·lel a la sentència del Suprem sobre el sistema d'immersió, que sí que situa la responsabilitat en el departament. Quan González-Cambray va enviar la carta als centres per demanar-los que treballessin com fins ara, era, segons la conselleria, una manera d'actuar "de paraigua" per protegir les direccions. "En el cas del Suprem, el conseller assumeix la responsabilitat", expliquen fonts del departament.
Tot un model, en escac judicial
Tenint present que cada centre té el seu projecte lingüístic amb el model d'immersió com a base, les direccions que s'han vist requerides judicialment treballen amb la inspecció del departament per tal de gestionar "l'anomalia" imposada. En el cas de l'escola Turó del Drac, està afectat un curs, el de P5, on els alumnes treballen per racons i no per assignatures, amb la qual cosa s'ha establert que durant tres matins i dues tardes un 25% de les hores la tutora s'expressarà en castellà. Avui, ha estat el primer dia que això passa a P5 A, però no a P5 B i a la resta de cursos del centre. Si les cautelars es mantenen, aquesta mesura s'ha d'anar aplicant, de moment, només al curs de l'alumne de la família denunciant.
"Quan surti la sentència no sabem si afectarà tot el centre. Volem solucions concretes per a aquest grup i veure com revertir-ho", explica a NacióDigital na Mònica Ruz, presidenta de l'AMPA. Ratifica que han demanat assessorament jurídic al departament perquè sigui vigent a totes les classes el projecte educatiu i lingüístic que té el vistiplau de tota la comunitat educativa i que s'ha vist alterat per la denúncia d'una sola família. De fet, famílies afectades de l'aula en concret s'han organitzat per reclamar que la voluntat de la majoria prevalgui.
"El model ha de ser unitari, no es pot fraccionar per interessos particulars, sigui per llengua o un altre tema", defensa la presidenta de l'AMPA de l'escola
"Així com una família ha tingut el dret de denunciar, aquestes famílies també tenen dret a tenir el projecte pedagògic triat per a l'escola dels seus fills. El model ha de ser unitari, no es pot fraccionar per interessos particulars, sigui per la llengua o per un altre tema", insisteix Ruz. La presidenta de l'AMPA nega, com s'ha intentat traslladar des d'algunes declaracions polítiques o relats als mitjans, que hi hagi un problema de convivència a l'aula de l'alumne afectat o contra la seva família. "Els nens viuen aliens a tot això, no saben ni qui són els denunciants", insisteix. La comunitat educativa fa mans i mànigues perquè la polèmica no impacti sobre els alumnes.
La conselleria, amb poc marge
Després de reunir-se amb la direcció de l'escola, Cambray ha lamentat que un jutge "des del desconeixement" de la realitat lingüística prengui "decisions pedagògiques" i "apliqui percentatges" en l'aprenentatge de les llengües. "El tribunal juga a saltar-se el departament", afegeixen fonts de la conselleria, que assenyalen que els tribunals van anar primer a garantir castellà pels alumnes que denunciaven, després a classes senceres -com en el cas de Canet- i, ara, amb la darrera sentència del Suprem, contra tot el projecte lingüístic de l'escola a Catalunya. La conselleria, doncs, assumeix que no hi ha marge per obviar les resolucions dels tribunals sense posar en risc les direccions dels centres o, en darrera instància, la cúpula del departament.
Per ara, són unes poques aules concretes les que estan en situació d'"anomalia" per ordres judicials, però faltarà veure com impactarà si la sentència del Suprem acaba sent ferma per a tot el model d'immersió. La conselleria d'Educació defensa que tenen el compromís del govern espanyol que no ordenarà l'execució d'una sentència que, de fet, es va basar en la llei Wert, ja derogada amb l'aprovació de la llei Celáa, la Lomloe, aprovada fa un any. Tot i això, per ara els ministres de Pedro Sánchez s'han pronunciat en la línia de demanar respecte per la sentència i defensar-ne el compliment.
La ministra de Justícia, Pilar Llop, ha expressat aquest dijous el seu suport a la família de Canet de Mar que va portar als tribunals la immersió lingüística. També el ministre d'Interior, Fernando Grande-Marlaska, ha advertit que s'investigarà qualsevol possible "assetjament" a la família denunciant. El líder del PSC al Parlament, Salvador Illa, ha defensat a TVE que amb la resolució del Tribunal Suprem el català continua sent el "centre de gravetat" i que, per tant, li sembla "correcte", i ha afegit que "defensar el català no és anar en contra del castellà".
Més enllà de si el govern espanyol farà algun moviment en un sentit o en un altre, des d'Educació s'està preparant un pla d'impuls de la llengua per reforçar el català i aquest mateix dijous González-Cambray s'ha reunit amb vuit exconsellers d'aquest departament per defensar que el sistema lingüístic de l'escola catalana va néixer d'un ampli consens polític i social i està suportat en un marc jurídic "plenament vigent" que té com a vocació l'equitat, la cohesió i la integració social.
A més, el dia 16 es tornarà a reunir la cimera política convocada pel president de la Generalitat, Pere Aragonès, per combatre el que considera un atac al model d'immersió. Aquesta vegada, previsiblement hi participarà el PSC, mentre que no ho faran PP, Cs i Vox, i l'objectiu és que sigui l'avantsala d'un pacte nacional per la llengua a principis de l'any que ve. La conselleria, però, reconeix que el marge de maniobra és principalment polític mentre els tribunals continuen marcant la pauta.