En plena crisi educativa entre els sindicats de docents i el Govern, l'escola concertada també aprofita l'oportunitat per intentar esgarrapar algunes millores per al sector. Aquest dimarts al matí, representants de famílies, patronals, docents i del sindicat majoritari de l'escola concertada, FEUSOC, han lliurat al Parlament 77.978 signatures perquè la llei de garanties del finançament del sistema educatiu català amb un mínim del 6% del PIB per a l'educació inclogui "les necessitats del sector concertat". Segons els impulsors, es tracta d’una xifra molt significativa, donat que “supera àmpliament les 50.000 necessàries per impulsar una Iniciativa Legislativa Popular (ILP) a Catalunya”.
La secretaria general de la Fundació Escola Cristiana de Catalunya, Meritxell Ruiz, assegura que les esmenes presentades a la normativa del 6% tenen per objectiu donar més veu a l'escola concertada: "Una proposta de llei que prescindeixi d’una part del sistema el que fa és afectar l’equitat i la qualitat”, ha argumentat. En aquest sentit, Ruiz ha demanat que l’increment de finançament previst a la proposició de llei repercuteixi en tots els centres del Servei d’Educació de Catalunya, tant els que siguin de titularitat pública com concertada i ha avisat que l’escola pública i la concertada “no confronten, sinó que cooperen”.
Per altra banda, les esmenes presentades també reclamen que s’inclogui en la proposició de llei un finançament suficient per garantir la gratuïtat de l’escola concertada per a les famílies: "La gratuïtat de l’ensenyament significa que els poders públics l'han de prestar, sigui a través d'ells mateixos o altres iniciatives, de manera gratuïta”, apunta la secretaria general de la Fundació Escola Cristiana de Catalunya. Des del seu punt de vista, les famílies no haurien de "compensar allò que és gratuït per llei", motiu pel qual aquest finançament hauria de quedar inclòs dins la propia normativa.
Més plantilla per a l'escola concertada
A banda de més finançament, els representants de l'escola concertada també demanen un increment de les plantilles per equiparar-les a les del sector públic de l'ensenyament. El secretari general de FEUSOC, Enrique Gallego, ha denunciat que el sector concertat té "plantilles asimètriques" en comparació a la resta del col·lectiu educatiu. “Des del 1995 no s’han tocat mai les plantilles i volem demanar al Govern que aquesta proposició de llei reculli el sector concertat que és imprescindible”, ha exclamat.
Per altra banda, Gallego assegura que la retallada de concerts educatius amb què treballa el Departament d'Educació comportaria la pèrdua de tres-cents llocs de treball, aproximadament, en els pròxims sis anys. És per aquest motiu que el representant de FEUSOC creu que cal “un acord urgent per a la seva reubicació”. En aquest sentit, Gallego ha explicat que el maig de 2025 el sector va demanar a la conselleria poder garantir el manteniment dels llocs de treball, però, segons assegura, encara no han rebut cap resposta. Aquestes reivindicacions, doncs, obren un nou front per a la cartera d'ensenyament, que a hores d'ara ja manté un fort pols amb els sindicats de docents per les millores laborals del col·lectiu.
