En aquest punt de la pel·lícula, amb l'èxit de les mobilitzacions de la setmana passada encara recent, es pot concloure que el pols que mantenen els sindicats majoritaris de docents amb el Govern és un dels més perillosos per a l'executiu que encapçala Salvador Illa. La situació s'ha enquistat fins al punt que el conseller Albert Dalmau, titular de Presidència i encarregat de comandar la carpeta d'Educació mentre Esther Niubó es trobi de baixa mèdica, ha rebutjat reunir-se amb els quatre sindicats -la USTEC, la Intersindical, Aspepc i la CGT- que van liderar la vaga educativa culminada divendres a Barcelona. Dalmau els ha emplaçat a la mesa sectorial convocada per dijous. 

En aquesta mesa hi ha representades CCOO i la UGT, els dos sindicats majoritaris al país, tot i que en l'àmbit educatiu disposen d'una presència minoritària o molt minoritària. El Govern els va anar a buscar per arribar a una entesa que inclou 2.000 milions d'euros més per als mestres i professors, però la signatura de l'acord -al qual no s'hi va sumar la USTEC- no ha apaivagat els ànims reivindicatius del col·lectiu. El conseller Dalmau, en una entrevista a Nació, defensava l'acord amb CCOO i la UGT, i posava de manifest que preferia protestes per aquestes circumstàncies que no pas per una situació "immobilista" per part del Govern. De moment, això sí, el conflicte s'està cronificant. 

Alguna cosa falla, en aquest sentit, quan un Govern que treu pit de protagonitzar polítiques d'esquerres -i que té d'aliats ERC i els Comuns- té el col·lectiu docent en contra i es mostra reticent a reunir-se amb els seus principals representants sindicals. En la carta que Dalmau els ha enviat per descartar la trobada, els ve a dir que es vol trobar amb ells, però en la mesa sectorial, no de manera bilateral. Els sindicats educatius, però, interpreten que la negociació ha de ser amb ells, perquè amb CCOO i la UGT ja no cal parlar de res més perquè ja van segellar una entesa amb l'executiu. Res fa pensar, en tot cas, que la temperatura baixi aviat i que el final de curs sigui aliè a les reivindicacions. 

Té raó el Govern quan defensa que calen passos endavant i quan ressalta els perills de quedar-se de braços plegats, però en negociacions d'aquest tipus cal tenir en compte múltiples variables. Per tenir pau laboral, una de les receptes habituals per comprar calma és acostar-se als sindicats majoritaris. En l'ensenyament, però, això no és cap garantia. I també és cert que la USTEC, en els últims 25 anys, no ha fet cap pas per signar acords i que ara està pressionada per la CGT i la Intersindical en l'exigència. Tanmateix, sense cintura, el Govern es pot trobar amb un incendi que li amargui la pau construïda a través de l'oferta d'estabilitat que tants rèdits li ha donat a Illa a Palau. 

Hi ha un capítol de la primera temporada de House of Cards, quan la sèrie encara no era una autoparòdia, en el qual Frank Underwood ha de mirar de limitar al màxim els efectes d'una incipient vaga de professors. Cap dels mètodes del personatge de Kevin Spacey seria útil, però sí que aquell episodi deixa una lliçó: quan comences un pols, has d'estar disposat a portar-lo fins al final. Qui hi té més a perdre: uns sindicats que han tret milers de persones al carrer i encara tenen el record de les retallades de la dècada passada, o un conseller que, mogut per la necessitat d'endreçar el sector públic, encara no vol cedir? El temps ho dirà, sobretot si s'obre pas una vaga del sector públic.