L'exalcalde de Torrevella, Pedro Ángel Hernández Mateo, (esquerra), en una imatge d'arxiu.

Entrar a la presó no ha de ser un plat de bon gust. Especialment si véns d'una vida plena de riqueses materials. Són lògiques, en conseqüència, les maniobres dilatòries dels condemnats amb més recursos econòmics: acudir a instàncies superiors, promoure campanyes de suport públic, jugar la carta de l'indult o confiar que el teu partit polític et salve de l'horror carcerari.

Pedro Hernández Mateo, alcalde de Torrevella durant vint anys i diputat en Corts fins desembre passat, n'és un bon exemple. Ha exprimit totes les opcions fins que la realitat, obstinada, el convida a afrontar el pitjor tràngol de la seua vida. El Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJCV) l'ha citat aquest dimecres per a que “trie” la presó on, tot seguit, haurà d'ingressar en compliment de la condemna que arrossega des del 2012.

El tribunal li requereix “voluntarietat” i li recorda que, en cas de no presentar-se, s'ordenarà la seua "cerca i detenció". Condemnat a tres anys de presó i set d'inhabilitació pels delictes de prevaricació i falsedat documental, Hernández serà el primer alt càrrec del Partit Popular valencià sentenciat per corrupció que ingresse en presidi. A la sala d'espera, jugant igualment la carta de la dilació, romanen altres il·lustres: Carlos Fabra i Rafael Blasco. Tots dos viuen pendents del Tribunal Suprem.

La vergonyosa petició d'indult

En la retina dels valencians quedarà per a sempre la vergonyosa imatge dels companys d'escó de Pedro Hernández signant i passant-se de mà en mà una petició d'indult, amb la qual pretenien fer valdre el seu pes polític per a neutralitzar la resolució judicial. La signaren 45 dels 54 diputats del PP, malgrat la incomoditat que l'assumpte li generava al mateix Alberto Fabra. La negativa del govern espanyol a indultar-lo, segons ofici del passat dia u, deixa el condemnat sense escapatòria possible.

Els fets delictius es remunten a l'any 2004. L'alcalde Hernández Mateo, segons la sentència del TSJ, va adjudicar el servei de recollida de residus sòlids i el de neteja viària i manteniment de la costa incomplint els procediments establerts per la llei. El contracte es tancà per un total de 97,8 milions d'euros i, segons el tribunal, Hernández “maniobrà” per atorgar-lo a les empreses escollides sense atendre “criteris d'idoneïtat.”