[nointext]
Rep El Despertador cada matí al teu correu

Entre avui i demà Laura Borràs i Jordi Turull han de resoldre la negociació que fa setmanes que mantenen per repartir-se els papers a Junts i assegurar un congrés tranquil que els permeti posar endreça al partit i fixar un rumb que acabi amb l'actual polifonia interna. L'acord no està sent fàcil i es fa esperar. No hi ha, sobre el paper, discrepàncies estratègiques, però sí que s'intueix el xoc de dues formes de fer, de dues cultures organitzatives. Una, la de Turull, molt més convencional i hereva de CDC; i l'altra, la de Borràs, més anàrquica en els segons i tercers nivells però basada en un fort lideratge, el seu, i en la política més emocional que ha fet fortuna en els anys del procés.

Les sortides com a secretari general de Jordi Sànchez primer i de Carles Puigdemont com a president després havien de servir per aplanar el camí a l'acord. Feia mesos que hi havia remor de fons contra la forma de dirigir el partit de Sànchez i es constatava que la inhibició de Puigdemont no era reversible. Les mirades de la majoria de quadres, especialment els provinents de l'antiga CDC, estaven sobre Turull com l'home capaç de posar ordre, preparar el partit per les municipals i lluir més l'acció de Govern (i mantenir-s'hi). I Borràs feia temps que aixecava el dit reclamant poder orgànic per poder condicionar més les decisions.

Tots dos aspiraven a la secretària general. Borràs va fer una exhibició de força a les primàries contra Damià Calvet, d'una família diferent de la de Turull a CDC però amb trajectòria equiparable, per ser candidata. Però que les bases et triïn cap de cartell no implica que considerin que ets qui millor dirigirà la maquinària d'un partit on tot és molt nou, hi han confluït sensibilitats independentistes molt diverses, i que gestiona un moment difícil per al moviment marcat per la desunió.

El repartiment de papers a la presidència i a la secretària general apareix com l'acord més raonable, però Borràs vol que hi hagi un compromís per refer a fons els estatuts i donar a la presidència, que ella ocuparia, una capacitat executiva que ara no té. El càrrec està fet a mida de Puigdemont, que sempre havia deixat clar que no volia saber res de qüestions internes. De fet, la presidència de Junts ha sobreviscut sense que el seu titular participés en la majoria de reunions i en algunes decisions. Això, però, no n'ha limitat l'ascendent.

Junts competeix, sobretot, amb ERC però també amb el PSC en alguns àmbits i amb la CUP. I ara els seus dirigents veuen dues amenaces més a l'horitzó que són un incentiu per tancar bé el congrés. D'una banda, la possibilitat d'un quart espai independentista que us expliquem en detall. És una opció que l'ANC alimenta discursivament, que personalitats de l'entorn juntaire sondegen i que aixecarà amb més o menys fortuna el vol en funció de com vagi el congrés de Junts. I de l'altra el recorregut que pugui tenir el nou partit Centrem, on aniran a parar el PDECat i els seus alcaldes i altres excompanys seus de CDC després dels seus fracassos en solitari. 

Les pròximes hores seran clau i també condicionaran el futur del Govern d'Aragonès. Turull té bona relació amb ERC, però si l'acord no integra Borràs la inestabilitat pot augmentar. La maniobra del turullisme per pressionar públicament amb un manifest a Borràs per pactar no ha agradat gens a la presidenta del Parlament i ha enrarit l'ambient. Un i altre s'havien conjurat per una negociació discreta. La dimissió d'Elsa Artadi com a cap de files a Barcelona fa que les urgències s'acumulin a la taula dels futurs líders del partit. Avui o demà sabrem si van a l'una i com ho fan o bé si es mesuren a les urnes i amb quins equips i projectes. Per ara han estat molt prudents. 
 

---

Avui no et perdis

» Negociació a contrarellotge Borràs‑Turull per salvar la unitat a Junts; per Oriol March.

» Opinió: «Turbulències a Junts»; per Eduard Voltas.

» Els plans de l'ANC reobren el debat del quart espai independentista; per Bernat Surroca i Oriol March.

» Hi ha espai per a una quarta candidatura independentista?; per Bernat Surroca.

» Opinió: «ANC, Junts i la unitat»; per Enric Marin.

» ​Àngels Chacón liderarà Centrem amb el 77,7% dels vots en el congrés fundacional.

» Aforisme Fuster (XV): Fuster, Aragonès i tot això i allò dels espies; per Francesc Viadel.

» Fil directe: «El menyspreu»; per Germà Capdevila.

» Entrevista a Vicent Sanchis: «Qui acusa TV3 de debilitar el català és injust; en algun cas, mala gent i tot»; per Ferran Casas.

» Entrevista a Irene Rigau: «Si no protegim la immersió, anirem cap al model basc i es posarà en risc la cohesió»; per Sara González.

» Un Tribunal Suprem que vira a la dreta: les claus de l'ofensiva contra l'avortament als EUA; per Pep Martí.

» Dades | Els accidents amb patins elèctrics es quintupliquen en tres anys a Barcelona; per Cayetano Manchón.

» Opinió: «No els rigueu les gràcies»; per Clara Tena.
 

---

 El passadís

Iñaki Anasagasti ja no està en política activa després de 30 anys fent-ne a Madrid en representació del PNB, primer com a portaveu al Congrés i en el seu final d'etapa al Senat. Però segueix molt actiu. Anasagasti ha estat sempre articulista de diaris, ha escrit diversos llibres d'assaig i ara ho prova també amb la ficció. Fa mesos que ha acabat una novel·la que transcorre al Senat i per la que desfilen alguns polítics, com ara el seu vell amic Josep Maldonado, exdiputat i exsenador de CiU. Anasagasti espera que Maldonado l'ajudi a veure publicada la novel·la també en català quan es publiqui. N'estarem al cas.

Vist i llegit

Els republicans irlandesos del Sinn Féin han fet història amb la seva victòria a les eleccions als sis comtats de l'Ulster que segueixen sota administració britànica. Primer amb les armes de l'IRA i, després dels acords de pau de 1998, ara ja només amb les vies polítiques i un discurs obertament d'esquerres, l'històric partit intentarà, també davant les bones perspectives que té al sud, fer realitat el referèndum d'autodeterminació i reunificar l'illa.

La cara de la seva victòria al nord és Michelle O'Neill, filla, neboda i cosina de militants de l'IRA i mare soltera adolescent. Serà primera ministra de l'Ulster i haurà de mirar de mantenir cohesionada la comunitat republicana i conviure amb el govern de Londres i els unionistes. El corresponsal de The Guardian a Irlanda, Rory Carroll, n'ha escrit aquest perfil. Hi recorda la seva proximitat a l'històric Martin McGuinness, repassa la seva llarga trajectòria política malgrat que té 45 anys, i explica la seva agenda política, centrada en la sanitat pública i les desigualtats econòmiques.

 L'efemèride

Tal dia com avui Rússia i algunes de les exrepúbliques soviètiques recorden i celebren la seva victòria davant de l'Alemanya nazi, que va ser determinant per resoldre la Segona Guerra Mundial. La nit del 8 al 9, a Berlín, les tropes del Reich van capitular davant de l'exèrcit soviètic després d'anys d'una lluita cruenta. 27 milions de russos, poc més de la meitat civils, van morir durant el conflicte que també va implicar la resta de països europeus, els Estats Units i el Japó entre d'altres.

Avui hi haurà desfilada de record als herois de la milícia soviètica a la Plaça Roja de Moscou i Vladímir Putin ho aprofitarà per fer propaganda de guerra en el marc del conflicte a Ucraïna i més exaltació patriòtica a banda de donar algun missatge. El 9 de maig és, des dels anys 60, un dia de gran celebració institucional i popular a Rússia. Us deixo tres documents: un vídeo informatiu d'El País amb la transcendència que tenia i té la celebració; la primera desfilada de la Victòria que, sota la presidència de Stalin, es va fer a Moscou el juny de 1945; i la del 40 aniversari del Dia de la Victòria presidida per Gorbatxov amb militars hipercondecorats mentre sonava l'himne soviètic.  

 L'aniversari

El 9 de maig de 1962, avui compleix 60 anys, va néixer a Anglaterra David "Dave" Gahan, vocalista històric del grup de música electrònica Depeche Mode. Com a solista ha editat Paper Monsters (2003) i Hourglass (2007). Depeche Mode és un grup de música electrònica britànic format l'any 1980 i integrant, en els seus inicis, de l'escena futurista de finals dels 70. Són considerats com un dels grups pioners a portar la música electrònica al gran públic. També destaquen els seus videoclips i directes. Aquí podeu escoltar i veure alguns dels seus millors temes, entre ells People are people i Personal Jesus.

  ​ Fes clic aquí per rebre'l