La resistència de les companyies subministradores compromet l’aplicació de la llei de pobresa energètica. Així ho reconeixen des del Departament d’Empresa i Coneixement a NacióDigital, com també ho ha fet el conseller Jordi Baiget en diverses ocasions, i afirmen que “l’actitud de les elèctriques no està sent la que s’esperava”. D’aquesta manera, constaten amb preocupació que, mentre que han tancat convenis amb les empreses d’aigües per cobrir tot el territori, amb les empreses de gas i d’electricitat no està sent així.
 
De fet, segons les dades que la Diputació de Barcelona va publicar en el seu informe sobre pobresa energètica, els municipis de la demarcació han tancat el 100% dels convenis amb les empreses d’aigües, mentre que amb les elèctriques només n’han pogut tancar el 37% i amb les de gas un 8%. Això es deu al fet que les empreses de subministraments d’aigua són de competència local, mentre que en el cas de l’electricitat o el gas, on les empreses són privades, “la col·laboració és menys freqüent”.
 
El conseller Jordi Baiget ha declarat aquest matí a El món a RAC1 que, en general, però, “les companyies apliquen la llei”. Tanmateix, ha reconegut que no és així “en tots els casos” i que així ho demostren les denuncies rebudes. Des del Departament d’Empresa i Coneixement expliquen que en total s’han atès unes 35.000 famílies en situació de vulnerabilitat i que han rebut 195 denuncies, una xifra que consideren, malgrat tot, baixa. D’aquestes, a 119 se’ls ha obert un expedient: 115 encara estan en procediment obert i 18 han estat resoltes amb sanció contra les companyies, que han hagut de pagar una quantitat de diners de l’administració que varia segons el cas.

Els recursos contra la normativa
 
Tot i que les elèctriques compleixen majoritàriament la llei, s’hi han oposat en diverses ocasions. L'última acció ha estat el contenciós administratiu que han presentat contra l'article 6.2 de la Llei 24/2015, la coneguda llei d'emergència social, en què se'ls obliga a informar l'administració, a través d'un protocol clar, abans d'efectuar cap tall en el subministrament. A més, van demanar que, mentre no es resolgués el cas, se suspengués cautelarment l'article, però finalment el jutge no ho ha acceptat.

També el govern espanyol s'hi ha oposat frontalment. Quan el 2013 la Generalitat va aprovar la primera normativa per combatre la pobresa energètica, un decret llei que modificava la 20/2010, el govern espanyol va presentar un recurs d'inconstitucionalitat que va anul·lar el text. Un any més tard, la Generalitat ho va tornar a provar, i altra vegada el decret-llei es va recórrer al Tribunal Constitucional, que hi va fallar en contra. Finalment, el govern català va presentar la Llei 24/2015, que també va ser recorreguda al Tribunal Constitucional. El TC va anul·lar el text legislatiu, però finalment va modificar el seu dictamen i només ho va fer per a l'apartat d'emergència habitacional, però no per a la part de pobresa energètica.
 
Qui paga el deute amb les companyies subministradores?
 
Quan una família no pot pagar el subministrament i s’han aplicat mesures per no interrompre'l, l’administració les ajuda, per una banda, a renegociar el deute. Per altra banda, el Departament d’Empresa i Coneixement va crear inicialment en els decrets-lleis de 2013 i de 2014 una bossa per cobrir aquest deute acumulat, que es nodria de l’aportació de les administracions, de les elèctriques i de tercers, com ara empreses socialment responsables. Tanmateix, l’oposició de les elèctriques i, finalment, el recurs presentat al Tribunal Constitucional van anul·lar aquesta possibilitat.
 
Per compensar-ho, però, la nova llei estableix que l'administració procurarà pel pagament d'aquest deute. Per això, la conselleria va destinar l’any passat una partida de 5 milions d’euros. Primer, l’administració ho va plantejar com a ajuts directes, però només va poder repartir 1,2 milions d’euros. Per tal de poder garantir que els 3,8 milions restants arriben a les famílies amb vulnerabilitat, finalment ha establert una via a través de les entitats locals, ja siguin els propis ajuntaments o els consells comarcals. 

Les elèctriques també van presentar un recurs al Tribunal Suprem contra el bo social que marca el Ministeri d'Energia i que permet reduir un 25% del cost de les factures, perquè consideraven que no eren elles les que havien d'assumir la despesa de finançament. Finalment, però, el bo social continua vigent, tot i que el Tribunal Suprem considera que la forma de finançament "no respecta el principi de proporcionalitat" i s'està reconsiderant aquest sistema.