Les finals de la Copa del Rei d'Espanya de futbol del 2012 i de l'any passat van tenir dos protagonistes clars més enllà dels jugadors i dels clubs: els afeccionats culers Jordi Mascort i Rafel Martín, apallissats tots dos per agents de la policia espanyola per haver brandat estelades. En el primer cas, els policies han esquivat qualsevol amonestació. En el segon, el procés judicial encara és viu. "Estic esperant anar a judici, asseure els policies al banc dels acusats i explicar al jutge la brutalitat policial que vaig patir, ho tinc claríssim", explica Martín a Nació Digital. "Perquè em van venir a matar", assegura.

Martín explica que el jutge vol fer passar el cas com un mer judici de faltes, "i nosaltres no hi estem gens disposats". "No pot ser que una pallissa que casi em maten quedi només en una falta. Em van dir 'catalán de mierda' i després em van donar una pallissa que gairebé em maten, no pot ser que no els passi res de res...", s'exclama.

"No pot ser que hi hagi aquesta brutalitat policial per un tema d'identitat, no pot ser que per anar amb una estelada et fotin un fart de llenya. Tenim tot el dret del món de ser catalans, i aquesta gent ho va posar en dubte", assegura, exposant tot seguit que serà present a la final d'aquest dissabte sí o sí. "Amb la mateixa estelada, que encara conservo", assegura. "I tornaré a xiular l'himne", rebla.

Sense por

  Tant Martín com Mascort, que reconeixen haver-se fet amics arran d'aquests dos casos similars, asseguren que les pallisses rebudes no els han atemorit. "No hem de passar pel tubo, ja hi van passar els nostres avis! No hem de callar! No van aconseguir espantar-me, no podem rendir-nos a base d'hòsties", proclama Martín.

Mascort, al seu torn, exposa: "No han aconseguit espantar-me. Però si no puc anar a una final de futbol com les que he anat per tot Europa... doncs prefreixo quedar-me a casa. Prefereixo anar a llocs on hi prevalgui la llibertat expressió."

El culer es lamenta que la policia espanyola "pot apallissar-te simplement pel simple fet de dur una estelada, i després haver de gasar-te pilot de diners en l'advocat... i la cosa es queda en no-res". I s'exclama: "I encara sembla que siguis tu el dolent!"

Sense esperances

El primer i el segon cas difereixen en un punt essencial. En el cas de Mascort, no hi ha testimonis que validin la denúncia del culer i, per tant, s'enfrontava a una denúncia policial per difamació. "La jutgessa, tot i creure's la versió policial, va arxivar el cas. Al final, no em van fer res. Ja no tenia esperances que els passés res als agressors, pero tampoc no volia que m'emboliquessin, perquè jo no vaig fer res...", assegura.

Marín, en canvi, disposa de gairebé una desena de testimonis "que ho van veure tot". "Però el jutge pensa que no n'hi ha prou", explica, motiu pel qual deixa anar: "Està difícil, la cosa, perquè la justícia està totalment polititzada."
 

Antiavalots... o militars camuflats?

Rafel Martín, a la comissaria dels Mossos presentant la denúncia per la pallissa. El judici per les agressions a Rafel Martín ja hauria d'haver tingut lloc el 4 de març d'enguany. Però es va haver de suspendre perquè "un dels policies antiavalots que em va apallissar no va poder ser-hi present, perquè va al·legar que estava de missió... a l'Iraq!" Així ho explica l'agredit, que assegura: "No era policia, sinó militar, i va anar a València a la guerra, a veure quants catalans es carregava! Aquella gent no tenia preparació policial, i a mi em van venir a matar."