23
de desembre
de
2020, 08:50
Actualitzat:
19:14h
Nota sobre el mapa: Clicant al requadre inferior dret, s'amaga la llegenda. Picant sobre cada comarca, es desplega el seu nom, la població que hi havia el 5 de desembre, els dos dissabtes anteriors i posteriors i el dimecres dia 2, la variació entre el dia 5 i el dissabte anterior, entre el dia 5 i el dia 2, i entre el dia 19 i el dia 5 (en termes relatius i absoluts), i els positius setmanals detectats abans i després del pont. També es pot desplaçar o fer més o menys gran el zoom de la imatge.
Les imatges de vehicles marxant abans del pont de la Puríssima va generar molta controvèrsia i molts l'han recordat aquest dimarts arran del confinament de la Cerdanya i el Ripollès. Desaconsellada per administració i experts, la mobilitat de cap de setmana suposa un risc per a l'expansió de la pandèmia i els dies posteriors s'ha notat en un empitjorament dels indicadors a quasi tot el país. Fins i tot el conseller de l'Interior, Miquel Sàmper, ha reconegut que va ser error no aplicar restriccions aquells dies. Ara bé, realment hi va haver tants desplaçaments? D'on marxava la gent i on es dirigia?
Aquesta informació es pot extreure de les dades obertes que publica el Ministeri de Transports gràcies a un projecte experimental en base al seguiment anonimitzat de milions de mòbils i una posterior extrapolació -aquí se n'explica la metodologia- i es tracta, per tant, de dades aproximades. I segons aquesta documentació, la comarca que va incrementar més la població entre el dimecres dia 2 i el dissabte dia 5 va ser clarament la Cerdanya, amb un 21,7% més de persones, tal com es pot comprovar en el mapa inicial.
Seguidament, se situen l'Aran (+9,6%), l'Alta Ribagorça (+8,3%), el Ripollès (+7,5%), el Solsonès (+7,3%), el Pallars Sobirà (+5,5%) i el Baix Empordà (+4,5%), deixant clara la preferència per marxar cap al terç nord del país -i en especial, la muntanya-, durant l'etapa nadalenca. En termes absoluts, però, la comarca que va rebre més població respecte els dies laborables va ser el Maresme (+6.807), seguida del Baix Empordà (+6.177), la Cerdanya (+4.177), el Garraf (+3.518), l'Alt Empordà (+2.729) i el Ripollès (+1.978).
I d'on sortia aquesta gent? Sobretot del Barcelonès, que va perdre 30.799 persones entre el dimecres i el dissabte -en part, però, es podria tractar de treballadors que hi tenen el centre laboral-, però també del Vallès Occidental (7.641), el Baix Llobregat (6.098), el Gironès (2.847), el Tarragonès (2.570) o el Segrià (2.433), per bé que la comarca que més es va buidar va ser el Pla de l'Estany, amb un 2,3% menys de població (671 persones).
Aquestes dades, però, també es poden analitzar a nivell quasi municipal. No del tot, però, ja que el Ministeri agrupa aquells municipis més petits en àmbit superiors i, per això, cal observar la llegenda del final d'aquesta notícia per tenir en compte quins municipis engloba cadascun dels 335 municipis de referència. Les dades a nivell comarcal, de fet, també són aproximades, ja que s'han tingut en compte les que recollien els municipis de referència, els quals poden abraçar pobles d'altres comarques.
En tot cas, de nou, els municipis que més es van buidar van ser els més grans, Barcelona (-29.010), Tarragona (-2.551), l'Hospitalet de Llobregat (-2.250), Lleida (-1.830), Girona (-1.751) o Sant Cugat del Vallès (-1.696). En canvi, els que van rebre més gent durant aquell pont van ser els englobats al terme municipal d'Alp -que inclou aquest i altres municipis de la Cerdanya, però també tres del Ripollès-, amb 2.938 persones més, seguits de Santa Coloma de Gramenet (+1.576), Vilanova i la Geltrú (+1.383), Palamós (+1.148), Torredembarra (+1.026) o Camprodon (+993), el qual també suma altres municipis del Ripollès i de la Garrotxa. El gràfic inferior indica els 15 municipis que més van créixer i que més es van empetitir entre els dies 2 i 5.
Les dades anteriors tenen la problemàtica ja citada conforme la mobilitat laboral interfereix en l'anàlisi. Per aquest motiu, és útil també comparar la quantitat de població a cada comarca el dia 5 i el dissabte anterior, el 28 de novembre, per analitzar l'increment específic degut al pont -per bé que certa gent ja s'hi desplaçaria els anteriors caps de setmana-. El mapa següent, en aquest sentit, presenta algunes diferències respecte el primer.
Tot i això, la Cerdanya augmenta clarament la població d'un cap de setmana al següent, fins a un 15,4%, notant-se clarament l'efecte del pont, com també ocorre a l'Aran (+9,4%). En aquest cas, la comarca que perd més població en termes relatius és el Priorat (-9,6%), tot i que, en termes absoluts, torna a ser el Barcelonès (-30.799), seguit del Vallès Occidental (-7.641) i el Baix Llobregat (-6.098). En aquest cas, la Cerdanya és també la comarca que més incrementa la població en xifres absolutes, amb 3.130 persones més que l'anterior dissabte, per davant del Baix Empordà (+2.761).
Sobre l'alerta causada en relació a l'impacte de la pandèmia, no hi ha una correlació clara entre l'increment o decreixement de la població durant el pont i una variació en la incidència del coronavirus a cadascuna de les comarques. La Cerdanya i l'Aran han estat dues de les comarques que més han incrementat el nombre de contagis setmanals, abans i després de la Puríssima, però també n'hi ha d'altres com la Terra Alta, el Priorat, l'Alt Camp o el Pla d'Urgell que els han augmentat tant o més -en termes relatius- i, en canvi, el pont van tenir menys població que el cap de setmana anterior.
Caldria fer un estudi més minuciós per analitzar l'impacte de la mobilitat, tenint en compte altres variables, per treure conclusions més clares, però a aquest nivell no es visualitza una correlació directa entre rebre més població forana i patir més contagis, almenys de forma global i diferenciant entre comarques.
Els caps de setmana posteriors
Ara bé, com s'ha comportat la població els caps de setmana posteriors al pont? El mapa següent visualitza els canvis en la població entre el 5 de desembre i l'últim dissabte dia 19 i sembla la imatge oposada als dos mapa anteriors. Això vol dir que de les comarques d'on marxava gent ja no en va marxar tanta el cap de setmana passat, mentre que les que en rebien ja no sumen tanta població com llavors, especialment la Cerdanya (-7,2%) i el Ripollès (-4,7%). Hi ha, però, dues excepcions, l'Aran i l'Alta Ribagorça, on encara ha seguit augmentant la gent que hi va (un 2,6% i un 5,6%, respectivament), potser per l'obertura de les pistes d'esquí.
La taula inferior permet analitzar les mateixes dades dels últims dissabtes i un dia laborable (dia 2), així com els contagis setmanals previs i posteriors al pont, però a nivell dels municipis de referència. Les columnes es poden reordenar per veure on hi ha hagut els majors increments i descensos, així com es pot buscar un municipi al cercador per analitzar les seves dades. Cal tenir en compte, però, que alguns municipis de referència n'inclouen d'altres de petit de l'entorn, motiu pel qual cal buscar aquesta informació a la segona taula (a sota), tant per trobar on s'agrupen els pobles que no apareixen a la primera i per visualitzar quin àmbit abraça exactament cada municipi de referència.
Les imatges de vehicles marxant abans del pont de la Puríssima va generar molta controvèrsia i molts l'han recordat aquest dimarts arran del confinament de la Cerdanya i el Ripollès. Desaconsellada per administració i experts, la mobilitat de cap de setmana suposa un risc per a l'expansió de la pandèmia i els dies posteriors s'ha notat en un empitjorament dels indicadors a quasi tot el país. Fins i tot el conseller de l'Interior, Miquel Sàmper, ha reconegut que va ser error no aplicar restriccions aquells dies. Ara bé, realment hi va haver tants desplaçaments? D'on marxava la gent i on es dirigia?
Aquesta informació es pot extreure de les dades obertes que publica el Ministeri de Transports gràcies a un projecte experimental en base al seguiment anonimitzat de milions de mòbils i una posterior extrapolació -aquí se n'explica la metodologia- i es tracta, per tant, de dades aproximades. I segons aquesta documentació, la comarca que va incrementar més la població entre el dimecres dia 2 i el dissabte dia 5 va ser clarament la Cerdanya, amb un 21,7% més de persones, tal com es pot comprovar en el mapa inicial.
Seguidament, se situen l'Aran (+9,6%), l'Alta Ribagorça (+8,3%), el Ripollès (+7,5%), el Solsonès (+7,3%), el Pallars Sobirà (+5,5%) i el Baix Empordà (+4,5%), deixant clara la preferència per marxar cap al terç nord del país -i en especial, la muntanya-, durant l'etapa nadalenca. En termes absoluts, però, la comarca que va rebre més població respecte els dies laborables va ser el Maresme (+6.807), seguida del Baix Empordà (+6.177), la Cerdanya (+4.177), el Garraf (+3.518), l'Alt Empordà (+2.729) i el Ripollès (+1.978).
I d'on sortia aquesta gent? Sobretot del Barcelonès, que va perdre 30.799 persones entre el dimecres i el dissabte -en part, però, es podria tractar de treballadors que hi tenen el centre laboral-, però també del Vallès Occidental (7.641), el Baix Llobregat (6.098), el Gironès (2.847), el Tarragonès (2.570) o el Segrià (2.433), per bé que la comarca que més es va buidar va ser el Pla de l'Estany, amb un 2,3% menys de població (671 persones).
Aquestes dades, però, també es poden analitzar a nivell quasi municipal. No del tot, però, ja que el Ministeri agrupa aquells municipis més petits en àmbit superiors i, per això, cal observar la llegenda del final d'aquesta notícia per tenir en compte quins municipis engloba cadascun dels 335 municipis de referència. Les dades a nivell comarcal, de fet, també són aproximades, ja que s'han tingut en compte les que recollien els municipis de referència, els quals poden abraçar pobles d'altres comarques.
En tot cas, de nou, els municipis que més es van buidar van ser els més grans, Barcelona (-29.010), Tarragona (-2.551), l'Hospitalet de Llobregat (-2.250), Lleida (-1.830), Girona (-1.751) o Sant Cugat del Vallès (-1.696). En canvi, els que van rebre més gent durant aquell pont van ser els englobats al terme municipal d'Alp -que inclou aquest i altres municipis de la Cerdanya, però també tres del Ripollès-, amb 2.938 persones més, seguits de Santa Coloma de Gramenet (+1.576), Vilanova i la Geltrú (+1.383), Palamós (+1.148), Torredembarra (+1.026) o Camprodon (+993), el qual també suma altres municipis del Ripollès i de la Garrotxa. El gràfic inferior indica els 15 municipis que més van créixer i que més es van empetitir entre els dies 2 i 5.
Les dades anteriors tenen la problemàtica ja citada conforme la mobilitat laboral interfereix en l'anàlisi. Per aquest motiu, és útil també comparar la quantitat de població a cada comarca el dia 5 i el dissabte anterior, el 28 de novembre, per analitzar l'increment específic degut al pont -per bé que certa gent ja s'hi desplaçaria els anteriors caps de setmana-. El mapa següent, en aquest sentit, presenta algunes diferències respecte el primer.
Tot i això, la Cerdanya augmenta clarament la població d'un cap de setmana al següent, fins a un 15,4%, notant-se clarament l'efecte del pont, com també ocorre a l'Aran (+9,4%). En aquest cas, la comarca que perd més població en termes relatius és el Priorat (-9,6%), tot i que, en termes absoluts, torna a ser el Barcelonès (-30.799), seguit del Vallès Occidental (-7.641) i el Baix Llobregat (-6.098). En aquest cas, la Cerdanya és també la comarca que més incrementa la població en xifres absolutes, amb 3.130 persones més que l'anterior dissabte, per davant del Baix Empordà (+2.761).
Sobre l'alerta causada en relació a l'impacte de la pandèmia, no hi ha una correlació clara entre l'increment o decreixement de la població durant el pont i una variació en la incidència del coronavirus a cadascuna de les comarques. La Cerdanya i l'Aran han estat dues de les comarques que més han incrementat el nombre de contagis setmanals, abans i després de la Puríssima, però també n'hi ha d'altres com la Terra Alta, el Priorat, l'Alt Camp o el Pla d'Urgell que els han augmentat tant o més -en termes relatius- i, en canvi, el pont van tenir menys població que el cap de setmana anterior.
Caldria fer un estudi més minuciós per analitzar l'impacte de la mobilitat, tenint en compte altres variables, per treure conclusions més clares, però a aquest nivell no es visualitza una correlació directa entre rebre més població forana i patir més contagis, almenys de forma global i diferenciant entre comarques.
Els caps de setmana posteriors
Ara bé, com s'ha comportat la població els caps de setmana posteriors al pont? El mapa següent visualitza els canvis en la població entre el 5 de desembre i l'últim dissabte dia 19 i sembla la imatge oposada als dos mapa anteriors. Això vol dir que de les comarques d'on marxava gent ja no en va marxar tanta el cap de setmana passat, mentre que les que en rebien ja no sumen tanta població com llavors, especialment la Cerdanya (-7,2%) i el Ripollès (-4,7%). Hi ha, però, dues excepcions, l'Aran i l'Alta Ribagorça, on encara ha seguit augmentant la gent que hi va (un 2,6% i un 5,6%, respectivament), potser per l'obertura de les pistes d'esquí.
La taula inferior permet analitzar les mateixes dades dels últims dissabtes i un dia laborable (dia 2), així com els contagis setmanals previs i posteriors al pont, però a nivell dels municipis de referència. Les columnes es poden reordenar per veure on hi ha hagut els majors increments i descensos, així com es pot buscar un municipi al cercador per analitzar les seves dades. Cal tenir en compte, però, que alguns municipis de referència n'inclouen d'altres de petit de l'entorn, motiu pel qual cal buscar aquesta informació a la segona taula (a sota), tant per trobar on s'agrupen els pobles que no apareixen a la primera i per visualitzar quin àmbit abraça exactament cada municipi de referència.