Entrevistem a la síndica de Greuges de Barcelona, Maria Assumpció Vilà (Barcelona, 1944), que acaba de ser reelegida en el càrrec per un segon mandat de cinc anys. En la seva primera entrevista després de la votació del ple de divendres, Vilà promet seguir vetllant per la ciutadania de la capital catalana i treballar amb independència del govern municipal. Insisteix a demanar més recursos perquè la Sindicatura arribi a més barcelonins, petició que traslladarà quan es reuneixi amb l'alcaldessa, Ada Colau. El setembre preveu anunciar les principals línies de la seva segona etapa al capdavant de la Sindicatura i de la tercera de la institució. Tot i això, repassem dos dels aspectes que generen més friccions a la ciutat: el "top manta" i els efectes del turisme.

- El reglament diu que només pot estar dos mandats, i aquest és el seu segon. Com entoma la reelecció?

- Amb molta il·lusió. Quan vaig prendre la decisió de tornar-me a presentar, ho vaig fer amb ple convenciment que si, sortia, seguiria treballant per la ciutat. També demano a l'Ajuntament, tant al govern com a l'oposició, que necessito més recursos humans i econòmics si volem créixer com a institució. Amb el personal que tinc, que és molt eficient i que treballa amb molt d'interès, no és suficient per poder fer els temes que m'agradaria desenvolupar, i, si és necessari, podríem disposar de gent de fora.

- Parla d'externalitzar alguns estudis a professionals. A què es refereix?

- El que fem aquí està molt bé, però l'opinió de persones qualificades externes ens pot servir moltíssim. Vam fer un estudi fa uns anys sobre les bicicletes però ha variat la situació i m'agradaria que poguessin col·laborar persones externes o grups que se sentin afectats. També es pot fer amb el "top manta", ja que cal conèixer l'opinió d'altres col·lectius que no han arribat a la Sindicatura.

- Quins són els recursos que té la Sindicatura?

- Tenim un pressupost de 60.000 euros, i set assessors, un adjunt, la part administrativa i la de comunicació, la qual també seria molt interessant ampliar-la perquè si fas coses i no se saben, quasi és com si no les fessis. El volum de queixes augmentaria a mesura que siguem encara més coneguts.

  - En el primer mandat, què ha deixat de fer per manca de recursos?

- Hem fet només un parell de publicacions bastant importants, i que han tingut resultat, però hi ha temes de ciutat que m'hagués agradat aprofundir-hi més. Sobre el turisme, hem fet una valoració molt àmplia, però és evident que si jo hagués tingut més recursos hi hauria pogut haver més participació, ja que ara s'ha fet tot dins la casa. S'hauria pogut tenir què pensen els veïns dels barris més afectats pel turisme, per exemple, i es podria aprofundir amb el que passa amb els creuers enormes que vénen al Port de Barcelona.

- Gairebé no hi ha estudis sobre l'impacte dels creuers a Barcelona, sobretot de l'ambiental.

- No s'ha aprofundit massa, fins i tot per part de l'Ajuntament. Una de les recomanacions que vam fer és que aquests barris tan afectats tinguin alguna compensació, sobretot barris com la Sagrada Família, la Barceloneta i Gràcia.

- Pensa emprendre alguna reorganització de la Sindicatura?

- Tinc pensat introduir temes nous i persones que puguin col·laborar, però tot depèn dels recursos que pugui tenir, i el setembre ho concretarem. També vull expressar un agraïment profund al meu equip, perquè són imprescindibles, persones molt entregades amb la feina i vocacionals. Sempre dic que hi ha moltes maneres de resoldre les queixes, i crec que les nostres respostes als expedients que tenim oberts són d'artesania.

- Des que va assumir el càrrec el 2010, ha conegut tres governs, encapçalats per Jordi Hereu, Xavier Trias i ara Ada Colau. L'escolta el govern Colau?

- Escoltar-me, m'han escoltat tots tres, i m'escolten. He actuat amb independència política total, no he pensat mai si el que deia convenia o no al govern, sinó que jo vetllo i seguiré vetllant per la ciutadania de Barcelona. Algunes vegades m'han fet cas i d'altres, no. Quan a vegades he donat una idea o he fet una recomanació, i després al cap d'un temps s'ha complert, m'agradaria que diguessin que hem avançat en aquest tema perquè la síndica ho va dir. El retorn es fa, però no amb contundència. Espero que es posi més en valor la feina de la Sindicatura.

- En ser reelegida, va dir que volia seguir amb la seva lluita contra la pobresa i a favor de les persones vulnerables. Com ho notaran els ciutadans?

- El tema que més preocupa és la pobresa, i moltes vegades no és visible. Cada dia hi ha més gent dormint al carrer. L'altre dia al ple el regidor Josep Maria Montaner deia que hi ha hagut desnonaments, n'hi ha hagut menys però n'hi ha hagut. El que és veritat és que ningú s'ha quedat al carrer, ni amb aquest govern ni amb els altres que a mi m'hagi arribat, però segurament la situació que se'ls ofereix d'allotjament no és la ideal. Jo seguiré lluitant per tots aquests col·lectius que tenen més dificultats, com els discapacitats, però tinc les portes obertes per tothom, com el comerç, que té serioses dificultats per tirar endavant.

- Pensa en alguna actuació d'ofici prioritària pels pròxims mesos?

- Hi ha tres o quatre temes que m'importen molt de la ciutat, i crec que hi podem entrar. Al setembre presentaré un pla i veurem quins són els temes més urgents.
 
- Abans citava els manters. L'Ajuntament va presentar un pla integral sobre el "top manta" la setmana passada, però ningú n'està satisfet. Com s'hauria d'abordar aquest fenomen?

- És molt difícil d'enfocar. No és només un fenomen que només hagi de resoldre l'Ajuntament. Aquesta gent, perquè fan aquesta feina? Perquè no estan regularitzats, no tenen permís per treballar, i no estan regularitzats perquè no treballen. Aquest és un tema del govern central, i sigui quin sigui el govern ho haurà d'entomar. La Generalitat també hi té un compromís i l'Ajuntament, per l'ocupació de l'espai públic. S'ha de buscar acords entre totes les administracions, les entitats que donen suport als manters i els comerciants. No seran ràpids, però de mica en mica s'ha d'intentar solucionar.

- A vegades fa la sensació que tothom va pel seu costat i no s'ha vist una actuació coordinada. Creu que podria fer de mitjancera?

- Crec que sí, que d'alguna manera hi podem intervenir. Es va fer la taula a l'Ajuntament fa uns mesos. Només vam tenir dues reunions i després s'ha dissolt perquè no tots els grups hi estaven d'acord. Els semblava que no eren suficients les persones que formaven part de la taula. Per exemple, no hi eren els comerciants, que és una part afectada i que també hauria de col·laborar. No he estudiat a fons el que va presentar l'altre dia l'ajuntament, però tot és començar i, si es pogués posar en marxa, ja seria un pas endavant. Ara és molt mal temps perquè a l'estiu hi ha un efecte crida, i no és només Barcelona la que està afectada, ja que tota la costa està plena de manters.

- Ha rebut queixes per la venda ambulant irregular?

- N'he rebut, sobretot d'uns estands que hi ha a prop de Palau de Mar. Tenen allà al davant la competència i tenen un personal contractat, assegurat i paguen uns impostos per estar allà amb les seves parades. Naturalment tenen raó aquestes persones que estan allà pagant els seus impostos. Recomanem que, com a mínim, els manters no es posin davant d'ells perquè els perjudica per la venda.

- Des dels manters o algun col·lectiu de suport li han fet alguna petició?

- No. Quan nosaltres hem estat a aquestes dues reunions he parlat amb ells i hi ha coses que em van sorprendre molt, com saber que n'hi ha que porten 10 o 12 anys aquí. No pot ser que s'hagi deixat passar tant i ara tot cau de cop. No pot ser que hi hagi aquí persones durant tants anys i no s'hagi buscat una solució per regularitzar-los i buscar-los un espai on poguessin estar, com els típics "mercadillos", que són dues vegades a la setmana, un dia en una ciutat, un dia en una altra. La inserció laboral serà difícil per aquestes persones, ja que estem en un moment en el qual la feina no està gens fàcil.

  - Pel que fa al turisme, li han lliurat moltes queixes aquest any?

- El que rebem més és dels barris més afectats pel soroll i l'incivisme, a causa de la massificació. També pels pisos d'ús turístic il·legals. No hi ha prou supervisió ni inspecció. L'altre dia va sortir al ple que es necessitarien no sé quants inspectors que no té l'Ajuntament. Les queixes també vénen pel soroll, dels turistes i de la gent d'aquí, com de les places de Gràcia. I Gràcia es queixa últimament que l'especulació fa que els veïns que hi viuen o començarien a viure-hi no poden fer-ho perquè els preus han pujat moltíssim. El mateix que passa a la Barceloneta i a la Sagrada Família.

- Sembla que qüestions com l'especulació estaven adormides i han ressorgit.

- Sí, el turisme ha augmentat i Barcelona està de moda. El que hem vist en molts països turístics on hi ha atemptats fa que el turisme es decanti per venir a altres llocs on hi ha tranquil·litat. També tenim el factor del clima que afavoreix que la temporada sigui molt llarga, i fa que els autòctons i la gent que ve ocupin les terrasses i l'espai públic, però els veïns també tenen dret al descans.

- Què recomana sobre la convivència a l'espai públic?

- S'ha de compaginar l'oci amb el descans. La gent té dret a sortir i divertir-se, però els altres també tenen dret a descansar. S'han de respectar els horaris, i que la gent que l'endemà ha d'anar a treballar o ha de descansar a la nit pugui fer-ho.

- En relació al procés d'elecció de síndica, vostè i l'Ajuntament van coincidir divendres quan va ser escollida en el fet que hi ha hagut incidències. Com es podria millorar el procés?

- Les dues vegades que he sortit escollida hi ha d'haver com a mínim una entitat que et presenti i les altres et poden donar suport. El reglament diu això, i el que s'ha afegit aquesta vegada és que durant un mes la ciutadania podia votar, però tot via internet. Hi ha una franja de persones que no podien participar, i l'Ajuntament hauria d'haver fet una campanya. Hi ha hagut molt poca participació, amb uns 6.000 vots per cinc candidats. El procés s'ha de millorar molt, i hi ha veus que diuen que s'hauria de fer només per votació popular.

- Subscriuria la petició que es faci només per votació popular?

- Perquè sigui per votació popular, ha de participar molta gent, i per això hi ha d'haver una campanya d'informació. Si la campanya es fa ben feta i amb el temps adequat perquè tothom hi pugui participar, a mi no em semblaria malament.

- Aquests dies rep molts missatges d'entitats a través del Twitter i trucades. Quines són les primeres peticions que li fan?

- Quan les vaig anar a veure entre el gener i el març em van fer una sèrie de peticions bastant concretes. Algunes m'han trucat per dir-me que tot allò és vigent però ara em voldrien veure per concretar-ho. Es queixen que també han tingut moltes retallades dels convenis i les subvencions, i se senten a vegades poc escoltades per l'administració.