Un 32% dels joves catalans ha tingut idees suïcides i un 11% ha intentat portar-les a terme, segons dades preliminars del projecte PROSIA-Y, que estudia els factors de risc i protecció de les conductes suïcides en joves a Catalunya. A més, un 26% s'ha autolesionat.

Les dades s'han presentat aquest dilluns a Barcelona durant la jornada “Mood On: Què els passa als joves?”, organitzada pel Parc Sanitari Sant Joan de Déu en el marc de la Setmana de la Salut Mental 2025. En el cas de les noies, la xifra d'intents de suïcidi s'eleva fins al 20%, i un 40% s'ha autolesionat. 

Factors de risc i col·lectius més vulnerables

L’estudi revela que les persones immigrants o amb orientacions no heterosexuals presenten prevalences més altes de conductes suïcides. També hi influeixen factors com el trauma infantil, l’abús de substàncies, el baix suport social o la simptomatologia depressiva i ansiosa. A més, l’ús de les xarxes socials com a mecanisme per alleujar el malestar emocional s’ha identificat com un predictor significatiu de conductes suïcides. Tot i això, l’estudi puntualitza que l’ús abusiu d’aquestes plataformes sempre va associat a algun altre trastorn mental.

El malestar emocional, una realitat estesa

El Baròmetre de Salut Mental en Joves de Barcelona 2023 assenyala que quatre de cada sis joves manifesten viure malestar emocional. Paral·lelament, l'enquesta FRESC 2021 indica que la salut mental dels joves empitjora, especialment entre les noies i als barris més desfavorits. Si el 2016 un 10% de les noies presentava risc de mala salut mental, el 2021 la xifra ja era del 20%.

La prevenció als centres educatius, una eina clau

Els experts coincideixen que la prevenció als centres educatius mitjançant tallers, protocols i formació per a docents és fonamental per detectar a temps els problemes de salut mental. “La majoria dels trastorns mentals s’inicien en edats primerenques, i per això és fonamental implementar serveis d’atenció i prevenció directament als centres educatius”, ha remarcat Arnau Carmona, investigador del projecte PROSIA-Y del Parc Sanitari Sant Joan de Déu.

Carmona també ha subratllat la necessitat de dotar els centres de recursos estructurals, com ara incorporar la figura del psicòleg clínic. Segons ell, això permetria “obtenir una radiografia actual de la salut mental al centre, saber l’evolució i orientar les estratègies d’intervenció, alhora que es facilita la detecció precoç i la derivació quan calgui”. Els experts insisteixen, a més, en la importància de fomentar habilitats socioemocionals com l’empatia, la resiliència o l’assertivitat dins l’aula, amb una integració curricular real i no com un complement.