La cripta de Santa Eulàlia, sota l’altar major de la Catedral de Barcelona, va acollir aquest dilluns la missa en record de Thomas More que l’Associació Barcelona 2020 organitza cada 22 de juny per honorar l’humanista que es va oposar a Enric VIII quan aquest va trencar amb Roma i es va proclamar cap de l’Església d’Anglaterra. L’Església va fer sant More i el va proclamar patró dels polítics i els governants. Un membre destacat de Barcelona 2020 subratllava abans de la missa el significat d’homenatjar More: "És la defensa del bon govern".
La figura de Thomas More (1478-1535) és cabdal en la història del catolicisme. Personalitat brillant de l’humanisme europeu, va ser un jurista prestigiós i un intel·lectual inquiet. Fou també un bon administrador com a sotsagutzil de Londres, on es va guanyar fama d’home just i eficient, amb cura pel bon funcionament del clavegueram i uns mínims serveis públics. Va seduir un jove monarca anglès com Enric VIII, qui el va nomenar canceller del regne, el càrrec més important del govern. Enric i More van arribar a ser amics, fins que el rei va decidir trencar el seu matrimoni amb Caterina d’Aragó, filla dels Reis Catòlics, que no li havia donat l’hereu masculí que volia.
Quan el Papa es va negar a admetre la ruptura matrimonial, Enric VIII va tirar pel dret, va trencar amb Roma i es va proclamar cap de l’Església d’Anglaterra. Neixia el cisma anglicà, una de les majors crisis que ha afrontat l’Església. També va ser l’inici d’una profunda crisi política a Anglaterra. Thomas More, amic d’Erasme i altres humanistes, no va voler donar el pas i es va oposar frontalment al rei, posicionant-se al costat de Roma. Aquesta decisió el duria al patíbul. El 6 de juliol del 1535, More va ser decapitat. Fou aquest un “gest” del monarca, ja que la sentència establia que fos penjat a la forca i tot seguit esquarterat. També va morir una altra gran figura britànica, el bisbe John Fisher.
El bisbe Daniel Palau, que ha celebrat junt al degà dels canonges de la catedral, Santiago Bueno, referint-se en diversos moments al sacrifici de Moro -que va estar un any empresonat negant-se a sotmetre’s als dictats del rei- citant una frase seva quan demanava "una fe plena, una esperança ferma i una caritat fervent". Palau ha demanat evitar caure precipitadament en "judicis" i recórrer a l’humor contra les tendències a la crispació i el ressentiment.
Durant la missa, s’han fet pregàries pel Papa i el missatge que va llançar en la seva visita recent a Catalunya, i s’ha demanat "als polítics de casa nostra i de tot el món que segueixin l’exemple de More amb humilitat i saviesa, sense deixar el diàleg i el respecte". Entre els assistents, hi havia l’expresident Artur Mas i el tinent d’alcalde de Barcelona Albert Batlle.
Mentre fora de la catedral començava a fosquejar, els assistents abandonaren el recinte havent protagonitzat un acte si més no sorprenent, el d’un grup de polítics, empresaris i directius reunits entorn la figura d’un humanista del segle XVI que fou executat per no renunciar als seus principis i invocant el respecte i el diàleg just quan la política espanyola s’escola en el fang. More havia escrit de jove un llibre on teoritzava d'una futura societat harmoniosa que seria referent del socialisme utòpic. Sense desigualtats ni violències. La va titular Utopia.
