Mor als 97 anys Jordi Bonet, l'ànima del creixement de la Sagrada Família

Creu de Sant Jordi el 1990, va dirigir les obres del temple del 1985 al 2012

Publicat el 21 de juny de 2022 a les 09:10
Jordi Bonet i Armengol, un dels arquitectes de la Sagrada Família, ha mort aquest dilluns a la nit als 97 anys. Ho ha fet a casa seva i envoltat de la seva família, tal com ha comunicat la seva neta Mireia a xarxes socials.

"Un home bo i generós, un actiu de país", així és com ha descrit la Mireia al seu avi, un home que va coordinar i dirigir les obres del temple del 1985 al 2012, una època "crucial" pels experts i expertes del sector. Bonet i Armengol era "un patriota que ha portat Catalunya i Gaudí arreu del món", ha afegit la seva neta, "un entusiasta de l'arquitectura, la cultura i l'escoltisme".

L'arquitecte i actual director de la Sagrada Família, Jordi Faulí, ha recordat Bonet i Armengol, ànima del creixement de la Sagrada Família, tot dient que "va donar un gran impuls a les obres, va ser qui les va fer possible". I és que l'arquitecte, durant dècades, "va dirigir tota la construcció de les voltes de l'interior, va acabar la Façana de la Passió, va dur a terme una tasca molt important a les naus interiors i va fer una gran investigació del projecte de Gaudí introduint eines informàtiques de dibuix i interpretació de les maquetes", ha afegit Faulí. El crític i historiador de l'art i comissari de l’Any Gaudí 2002, Daniel Giralt-Miracle, també ha destacat la importància de la seva feina: "Va convertir la Sagrada Família en un centre d’alta recerca arquitectònica".

Jordi Bonet va ser company de generació i escola d’Oriol Bohigas i Josep Martorell i en l'àmbit professional també va estar al capdavant de patrimoni del 1981 al 1984. A més a més, va ser una figura destacada en altres àmbits com l’escoltisme catòlic.

Bonet i Armengol va tenir una vida llarga, en què també va ser president de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi, del 1998 al 2011; membre de la Junta de Museus, el primer president de la Delegació Diocesana d’Escoltisme de Barcelona, el 1957; secretari general de la Conferència Internacional de l’Escoltisme Catòlic, del 1977 al 1981, i consultor del Consell Pontifical per als Laics (1985). La seva trajectòria va rebre distincions com la de Comanador de l'Orde de Sant Gregori el Magne, el 1981; la Creu de Sant Jordi, el 1990; el premi Domènech i Montaner de l'Institut d'Estudis Catalans, el 1999, i la Creu d’Alfons X el Savi, el 2006.