[nointext]
Rep el butlletí cada matí al teu correu

El govern espanyol va presentar ahir el projecte de pressupostos per al 2022, després d'haver-los validat en la reunió extraordinària del consell de ministres, pas previ al tràmit parlamentari. Entre les xifres més destacades, hi figura la inversió en les polítiques de joventut (12.550 milions), motivada per la inclusió dels ajuts de 250 euros per al lloguer d'habitatges, el bo cultural de 400 euros o els gairebé 2.200 milions destinats a beques. La proposta de comptes també incorpora un increment del 2% dels sous dels treballadors públics; per primera vegada preveu l'augment de les pensions en funció a l'evolució dels preus, en la línia de la llei que s'està tramitant; i fixa un tipus mínim del 15% a l'impost de societats, que aportarà uns 400 milions a les arques de l'Estat.

L'explicació de les línies mestres dels comptes públics per part de la ministra d'Hisenda, María Jesús Montero, va precedir una reflexió sobre els aliats preferents que albira la Moncloa per validar els pressupostos. Montero va deixar clar que ERC figura entre els socis prioritaris -no va citar Junts-, al costat del PNB, Compromís o Més País, llista que es pot ampliar també amb Bildu o el PDECat. No és cap secret que ERC ha mostrat predisposició per negociar mentre el Govern intenta desencallar traspassos en la relació bilateral amb l'executiu espanyol, com el de la gestió de Rodalies, que ocuparà la reunió prevista per aquest octubre.

Els republicans volen estirar contrapartides a canvi del seu sí -i ja treballen en l'ordre de prioritats-, però per desembocar en un vot favorable és tan important establir concrecions que siguin avenços rellevants com cercar un relat sòlid. En l'ordre de peticions d'ERC s'hi inclourà el blindatge del català a la llei de l'audiovisual i la carpeta dels fons europeus, però tot indica que el relat reclamarà perícia, perquè els incompliments en l'execució de l'anterior pressupost compliquen la justificació del vot al partit d'Oriol Junqueras. Tal com va detallar dimecres NacióDigital, el PSOE només ha assumit un 13% de la inversió pactada en el primer semestre del 2021 -la reunió de comissió de seguiment ni tan sols s'ha reunit- mentre altres acords encara resten pendents, com ara la transferència de la gestió de l'ingrés mínim vital o la presència de la Generalitat en la presa de decisions del Consorci de la Zona Franca. ERC necessita ser exigent si aspira a ser creïble. Els fets indiquen que la pressió exercida fins ara no ha estat del tot productiva.

I els incompliments són terreny adobat per a un altre relat, el que verbalitza Junts, que aquesta setmana ha tornat a demanar -al Parlament i en una sessió de control a Pere Aragonès- un front unitari al Congrés per negociar els pressupostos generals de l'Estat. La discussió dels comptes de Pedro Sánchez tornarà a posar prova la unitat del Govern, perquè Aragonès ja ha deixat clar que no està per la labor d'atendre els requeriments que li formulava Albert Batet. Hi veu només estratègia de desgast. Els moviments de peces condueixen a la construcció d'un doble missatge per part de Junts, que pot prendre cos en les pròximes setmanes: que ha tornat a quedar exclòs de les negociacions -ara pels comptes de l'Estat- i que ERC intercanvia el vot favorable per rèdits pobres, que se sumen als incompliments de l'exercici anterior.

I en relat hi ha el combat. El prova de construir el PSOE quan pacta amb Unides Podem -dos després de la convenció del PP- un projecte de pressupostos acompanyat d'una llei d'habitatge que ja figurava en l'acord de govern. I el basteixen també ERC i Junts per justificar les maniobres a Madrid, amb impacte en el dia a dia del Govern que comparteixen. El més rellevant és que els trumfos que s'adjuntin al relat tinguin com a beneficiari últim el ciutadà.
 

---

Avui no et perdis

» La Moncloa situa ERC i no Junts com a soci prioritari per als pressupostos; per Roger Tugas Vilardell.

» Giró lamenta que els pressupostos de l'Estat no incloguin fons Covid ni la gestió dels fons europeus; per Bernat Surroca.

» Els requisits per accedir a la nova ajuda per pagar el lloguer; per Lluís Girona.

» Opinió: «Un passadís molt estret»; per Francesc-Marc Álvaro.

» Opinió: «El nostre tren de cada dia»; per Sara González.

» Artadi s'erigeix com a alternativa per al 2023 davant la «degradació» del tàndem Colau-Collboni; per Oriol March.

» La confessió borgiana de Zapatero; per Pep Martí.

» El PSC suspèn de militància un regidor del Vallès per assaltar un taxi a punta de pistola; per Sara González.

» Catalunya recupera l'activitat prepandèmia; per Bernat Surroca.

» El TSJC avala el passaport Covid per accedir a l'oci nocturn; per Bernat Surroca.

» El TC de Polònia dictamina que la constitució del país està per sobre del dret de la UE.

» El Banc Sabadell redueix l'impacte de l'ERO a 1.650 treballadors; per Jordi Velert.

» La plantilla de Desigual vota «sí» a la setmana de quatre dies; per Jordi Velert.

» Abdulrazak Gurnah rep el Premi Nobel de Literatura.

» Txarango se separa de manera definitiva sense concert final i cancel·la el Clownia; per Víctor Rodrigo.
 

---

 El passadís

L'aprovació del pressupost del Parlament no acostumava a tenir transcendència pública. Si hi havia disputes polítiques, acostumaven a ser soterrades, sense transcendir als titulars. En l'anterior legislatura, el president i el vicepresident de la cambra catalana, Roger Torrent i Josep Costa, ja van protagonitzar una enganxada per l'elaboració dels comptes i les aliances per validar-los i, en aquest inici de la legislatura, el litigi entre grups parlamentaris s'ha fet notori a compte de la regulació de les dietes dels diputats, que passaran a integrar-se en el sou, d'acord amb un exercici de transparència que les formacions van validar.

El pressupost del 2022 es va aprovar aquest dijous, però encara no hi ha acord entre partits sobre qui assumirà el cost de l'IRPF d'unes dietes que abans estaven exemptes d'impostos i ara ja no, perquè formaran part del salari. Alguns grups de la cambra defensen que s'ha de sufragar amb diners públics i, d'altres, que la tributació ha d'anar a compte dels diputats. De moment, els pressupostos fan la màxima previsió de despesa a càrrec dels recursos del Parlament. I això no ha agradat la CUP, que ahir va posar xifres a la remuneració dels electes, variable en funció de les responsabilitats. El diputat i secretari de la mesa Pau Juvillà va afirmar que els diputats catalans cobren de mitjana 70.000 euros anuals mentre la mitjana dels ciutadans se situa en els 30.000. El sou base establert dels electes és de 2.981 euros, dietes i plusos al marge.

Vist i llegit

De l'anunci fet pel govern espanyol sobre el projecte de la llei d'habitatge només en tenim això, un anunci, que ni tan sols pot qualificar-se d'esborrany normatiu. Però inclou mesures en relació a la regulació del preu dels lloguers i condicions per als grans tenidors d'habitatges, descrits com aquells que sumen deu immobles de propietat. Sobre l'acumulació de pisos en poques mans, Cristina Galindo escrivia aquest dijous un article il·lustratiu a El País, en el qual dibuixava el mapa estatal de grans propietaris, estructurat per demarcacions. El text certificava que gairebé un 20% dels grans titulars d'habitatges es concentren a Barcelona i Madrid, les zones urbanes amb els mercats més tensats, per l'escalada de preus dels darrers anys. En el marc del debat sobre la regulació del preu dels lloguers, us recomano que recupereu aquest article de Roger Tugas a NacióDigital, en què demostrava amb dades que, després d'un any d'aplicació de la llei catalana, no es firmaven menys contractes en les ciutats sotmeses a la nova normativa.  

 El nom propi

José Ángel Prenda, un dels integrants de la Manada condemnat a 15 anys de presó per la violació d'una jove durant les festes de San Fermín del 2016, ha entonat per primer cop un missatge de "penediment" i "perdó" a la víctima. En una carta manuscrita a la qual ha tingut accés El Periódico, l'agressor reconeix que va existir la violació en grup -fins ara, havia negat el relat de la noia- i es desmarca de l'estratègia de la resta de condemnats. El pres ha complert una quarta part de la pena i, segons la normativa penitenciària, accedirà ara a la fase de permisos. L'acte de contrició no hauria de ser atenuant del dany comès a la noia, espiada per iniciativa dels acusats durant el procés judicial, amb la intenció de desacreditar la seva versió dels fets. El dany és irreparable.

 Els imperdibles

Aquest dijous va arrencar la 54a edició del Festival de Cinema Fantàstic de Sitges, amb un cartell farcit de títols que es podran veure fins a finals de la setmana que ve. A banda del film inaugural -Mona Lisa and the Blood Moon, de la directora Ana Lily Amirpour-, el certamen projectarà Titane, de Julia Ducournau (Palma d’Or a Cannes 2021) i Last Night in Soho, d’Edgar Wright, alguns dels llargmetratges més esperat. Si voleu estar al cas de totes les novetats, no us perdeu els articles diaris de Víctor Rodrigo. Bon cap de setmana!   

  ​