[nointext]
Rep El Despertador cada matí al teu correu

Enfilem els dies de Setmana Santa angoixats pels problemes en la campanya de vacunació a causa de l'alentiment en la distribució i per l'evolució negativa de la pandèmia. Avui estarem molt pendents del que expliquin els consellers Vergés i Sàmper sobre la mobilitat per a aquests dies i les mesures de prevenció contra la pandèmia. Però alguns ciutadans -als que encara els preocupa- ho fan també amb mal regust de boca pel debat d'investidura de Pere Aragonès que ahir va acabar al Parlament i que aboca a una negociació amb data de caducitat temporal els actors en joc. De nou, es va constatar la incapacitat del bloc majoritari, l'independentista, per posar-se d'acord i també la impossibilitat de buscar alternatives.

Els avenços en la negociació han estat mínims aquests dies i no hi ha prou confiança per signar xecs en blanc ni acceptar res que s'assembli a una "tutela". És cert que ERC va investir Mas, Puigdemont, Turull i Torra. Però també que ho va fer després d'acordar un programa de Govern i que el reset que necessita l'independentisme requereix una negociació real i sincera sobre com s'ha d'afrontar la pròxima legislatura. No es va voler fer abans de les eleccions i caldrà fer-ho ara. A Junts els està costant molt pair el resultat del 14-F -investir Aragonès els pot dividir-, no estan disposats a posar les coses fàcils, i la negociació s'ha anat dilatant després que el partit de Carles Puigdemont s'assegurés la presidència del Parlament per a Laura Borràs.

En públic, uns i altres ho relativitzen. Una de les herències del procés, segurament de les més negatives, ha estat fer més cínics els polítics catalans i convertir-los en capaços de fer justificable el que no ho hauria de ser. Darrere el desacord estratègic i els recels personals, que hi són, el debat d'ahir va constatar l'existència d'un nou espai de confrontació: l'eix ideològic o el "model de país" com en deia ahir la portaveu de Junts, Gemma Geis.

La diputada gironina, del nucli més afí a Puigdemont, va marcar distàncies amb l'acord entre ERC i la CUP no només perquè s'hagi negociat bilateralment i perquè el seu partit hagi entès que no se'ls ha donat la prioritat que els toca. Va denunciar-ne aspectes concrets, com ara la renda bàsica universal, la moratòria amb les energies renovables que han encès llums d'alarma per la concentració en algunes comarques, i altres que, va constatar, només es podran abordar incrementant la pressió fiscal. I Junts hi està en contra per més que, quan prenia la paraula Vox, els seus diputats, Joan Canadell inclòs, brandessin cartells antifeixistes amb les estelades vermelles tradicionals de l'esquerra.

El "ni de dretes ni d'esquerres" es pot sostenir uns mesos, fins i tot uns anys. Però no es pot integrar de forma permanent a cap corpus polític si no és que s'accepta transitar cap al populisme i la buidor. Quan cal prendre decisions, quan cal marcar prioritats i hi ha una urgència social com l'actual la ideologia ha d'aparèixer per actuar de forma coherent. Encara que ho faci de forma no dogmàtica i sense respondre als esquemes clàssics.

Junts és una samfaina que ha sumat persones de sensibilitats diverses a l'entorn de Puigdemont amb la promesa de la laxitud ideològica. Això, que permet ser un catch all party independentista prioritzant l'eix nacional per davant del social, fa que la posició més còmoda i natural sigui la d'un cert liberalisme progressista: liberal en temes econòmics i progressista quant a llibertats. Li permet aplegar tant els procedents de CDC, que són majoria d'entre els seus dirigents i que sempre van defugir l'etiqueta de "dretes" admetent que és impopular, així com altres provinents de tradicions progressistes. Però quan es posen damunt la taula mesures que impliquen una política fiscal més redistributiva o que posen en qüestió els concerts escolars o sanitaris -allò de la "col·laboració" publicoprivada- s'imposa la pulsió liberal.

Això, és evident, contrasta amb el pacte entre ERC i la CUP, que dibuixa una administració de la Generalitat a l’esquerra, no només preocupada per les conseqüències de les creixents desigualtats sinó també per les seves arrels. Els republicans, desitjosos que es noti la diferència entre Aragonès i els seus antecessors i de fer visible la majoria d'esquerres a l'independentisme, han fet un acord amb els cupaires que, a més de l'embat democràtic per la independència, busca fer-lo amb els temes socials. Si l'independentisme es compromet i és hàbil, el procés estarà al centre del debat polític. Però el que no farà serà arraconar l'eix social.
 

---

Avui no et perdis

» La investidura d'Aragonès, en l'aire: quins esculls hauran de superar Junts i ERC?; per Joan Serra Carné i Oriol March.

» Fil directe: «El PSC i el retorn del sucursalisme»; per Pep Martí.

» L'Advocacia de l'Estat esquiva els indults però dona per reparat el dany econòmic de l'1‑O.

» Iglesias marxa reconeixent els «límits i contradiccions» del govern de coalició; per Antònia Crespí.

» Sanitat elimina parcialment el límit d'edat per a la vacuna d'AstraZeneca.

» Opinió: «Angela Merkel i el perdó»; per Montserrat Dameson.

» El sensesostre tirotejat per la Guàrdia Urbana: «Jo no vaig atacar la policia»; per Andreu Merino.

» La filòloga Teresa Cabré es postularà per presidir l'Institut d'Estudis Catalans; per Pep Martí.

» Futbolítica | El futbol kosovar, de la clandestinitat a la fase prèvia del Mundial; per Ramon Usall.

» Les 20 pel·lícules i sèries que has de veure d'Amazon Prime; per Víctor Rodrigo.
 

---

 El passadís

El comitè executiu del PP català celebrat dilluns va ser la nit i el dia del que va tenir lloc després del 14-F, un dels més crispats que es recorden. El de dilluns també ho podia haver estat, ja que venia després que esclatés la crisi que viu el partit a Barcelona i que es concentra al grup municipal de l'Ajuntament, on els dos regidors, Josep Bou i Óscar Ramírez, mantenen un pols continu. Bou va cessar fa uns dies dos consellers de districte, Isaac Martín i Xavier Cañigueral, per designar al seu lloc Irene Pardo i Antonio Verdera.

Alejandro Fernández ha hagut de fer una diplomàcia intensa aquests dies per evitar la ruptura del grup. L'executiva va començar en un clima d'expectació tensa. Però Fernández va aconseguir apaivagar les tensions, elogiant els consellers cessats per Bou i alhora els seus substituts. Martín i Cañigueral han estat ascendits a vicesecretaris de l'executiva. El president del PP català s'ha hagut d'empassar, això sí, un altre cessament de Bou, el d'Eduardo Bolaños, que és el seu cap de gabinet i feia d'assessor d'urbanisme. En el seu lloc entra d'assessora Miriam Casanovas, una persona propera a un altre baró local, Alberto Fernández.    

Vist i llegit

L'economista Francesc Cabana escriu a El Punt Avui un article que tindrà continuïtat, "Catalunya despullada", on fa un repàs de les darreres notícies produïdes al món econòmic i financer. Cabana fa un diagnòstic sever de molts dels darrers esdeveniments, des de l'absorció de Bankia per CaixaBank -amb l'arribada de nous executius castellans mentre la seu social és a València- als canvis a Banc Sabadell, on Josep Oliu ha perdut pes després de l'aterratge de dos nous executius forans, i com Naturgy ha obviat el somni de Duran Farell i ara és en mans de fons estrangers. Sense oblidar com Catalunya Caixa va ser engolida pel BBVA. Això mentre s'ha protegit Bankia i el Santander. Cabana es mostra crític amb la classe política catalana, de la qual diu que mentre discuteixen per la investidura, "l'economia catalana s'està desfent sense que se n'adonin".

 L'efemèride

Tal dia com avui de l'any 1889 es va inaugurar a París la Torre Eiffel, un dels monuments més icònics del planeta i símbol indiscutible de la capital de França. En aquesta informació expliquem alguns detalls sobre aquest gegant de ferro de 300 metres. Si no teniu vertigen, pujar-hi és tota una experiència.

 L'aniversari

El 31 de març de l'any 1972 naixia a Santiago de Xile el director de cine Alejandro Amenábar. De petit, i a causa del cop d'estat contra Allende, la seva família es va traslladar a Madrid -el pare era xilè. Les seves pel·lícules, sobretot les primeres, incorporen elements com el flash back i els somnis i ha excel·lit en el thriller. Tesis, Abre los ojos, The Others i Mar adentro són els seus films més celebrats i premiats. Té vuit premis Goya i un Óscar. Aquí podeu veure sencera Tesis, el primer gran èxit. Va tornar a saltar a la palestra, i també rebre crítiques, per Mientras dure la guerra amb la història de Miguel de Unamuno i la Guerra Civil.
  ​ Fes clic aquí per rebre'l