22
de desembre
del
2021
Actualitzat
el
23
de desembre
a les
11:30h
Ens enfrontem a la darrera onada d'una marea de variants de coronavirus que sembla interminable, i, per fer-li front, els experts en vacunes recomanen una tercera dosi de reforç. Davant d'aquesta proposta, sorgeix la pregunta si aquests recordatoris duraran per sempre. I el que diuen els experts és que no hi ha una resposta definitiva.
Des del gener de 2021, han anat sorgint múltiples variants del virus. Les formes alfa, beta, gamma i delta van ser responsables de noves onades d'infeccions que es van anar convertint en dominants a diversos llocs del món. Quan va arribar la variant delta, se'ns va informar que tenia una capacitat de transmissió, una càrrega viral i una capacitat de reinfecció superiors. I, com tenia capacitat d'escapar-se de la immunitat natural, va esdevenir la variant globalment dominant.
L'aparició de la variant òmicron del SARS-CoV-2 en les darreres setmanes ha tornat a generar preocupació arreu, de nou, per l'enorme capacitat de contagi i la possibilitat que s'escapi de les vacunes. L'Organització Mundial de la Salut (OMS) la va designar com a variant de preocupació (VOC). Òmicron ha transformat la percepció que teníem de final de pandèmia i genera una nova discussió sobre l'efectivitat de la vacunació i la campanya de reforç, quan estem extenuats de la Covid-19. Però el virus no entén del nostre cansament.
Comparada amb altres variants, òmicron és força diferent. Respecte a elles, té un nombre excepcionalment elevat de mutacions a la proteïna espiga, la diana principal dels anticossos produïts per immunització després d'infeccions o vacunació. Això ha dut la comunitat científica a investigar fins a quin punt podria soscavar les vacunes existents.
Pel poc temps que fa que circula, la comunitat científica sap poc sobre l'òmicron; la infecciositat, la reacció que té davant les vacunes i la resistència als anticossos. Els resultats experimentals dels laboratoris encara trigaran unes quantes setmanes a ser publicats. Provisionalment, sense dades immunològiques i clíniques concloents, apunten cap a una capacitat d'evasió de la immunitat, transmissió ràpida i alta taxa de reinfecció.
Per això es recomana intensificar els programes de vacunació, incloses les dosis de reforç. Viròlegs, immunòlegs i vacunòlegs busquen comprendre com respon el sistema immunitari enfront de les variants de la Covid-19. En principi, hi ha força suport que la tercera dosi podria protegir moltes persones contra els pitjors estralls potencials de la malaltia durant un període. Inevitablement, la defensa immunitària va minvant al llarg del temps, i de manera més acusada en les persones grans. Si mantinguéssim els anticossos generats en totes les malalties passades, la sang no podria fluir gaire bé. Ara bé, aquesta pèrdua no comporta que es perdi la memòria antigènica cel·lular.
D'entre el ventall de vacunes, fins ara s'apunta que la resposta immune que generen les preparades a partir d'RNA és llarga, de sis mesos. La maduració de la resposta immunitària -que s'acceleraria amb una tercera dosi- és recomanable, perquè els anticossos esdevenen més capaços de reconèixer l'objectiu viral, fins i tot encara que el virus canviï la seva aparença, com ho han fet algunes variants.
Per ara, l'OMS ha aprovat 29 vacunes, n'hi ha 160 en diverses fases d'assaig clínic i 8, que han estat rebutjades. Com més diversitat de vacunes hi hagi, més diversitat hi haurà. No només per defensar-se del virus; sinó també pels efectes secundaris que puguin provocar. Com menys en provoquin, més fàcil serà per les autoritats de salut pública persuadir les persones perquè rebin reforços regulars o esporàdics, si es consideren necessaris.
Darrerament, l'Agència Europea de Medicaments ha aprovat Novavax, una nova vacuna contra la Covid-19 que s'emmagatzema i transporta a un rang de temperatura d'entre 2 i 8 °C. Aquest punt permet fer servir els canals existents de subministrament de vacunes i les cadenes de fred existents. Si la distribució de les vacunes disminueix de complexitat, serà més fàcil vacunar el màxim dels humans que habitem al planeta, cosa que dificultarà l'aparició de noves variants que tornin a complicar-nos l'existència.
Malgrat que òmicron ens ha aigualit un xic les festes de Nadal, gràcies a les vacunes, la malaltia no és tan greu i, tot i l'augment de persones afectades, el nombre d'ingressos a hospital, a intensius i, sobretot, de defuncions, ha minvat (vegeu els gràfics elaborats a partir de dades de l'Agència de Salut Pública). Tot i que la situació és millor que fa un any, que augmenti el nombre de persones a intensius vol dir que altres malalts resten enrere, que hi ha més probabilitat de casos greus en un moment que el personal sanitari està exhaust. Mantinguem la prudència; és el temps que ens ha tocat viure. 
Des del gener de 2021, han anat sorgint múltiples variants del virus. Les formes alfa, beta, gamma i delta van ser responsables de noves onades d'infeccions que es van anar convertint en dominants a diversos llocs del món. Quan va arribar la variant delta, se'ns va informar que tenia una capacitat de transmissió, una càrrega viral i una capacitat de reinfecció superiors. I, com tenia capacitat d'escapar-se de la immunitat natural, va esdevenir la variant globalment dominant.
L'aparició de la variant òmicron del SARS-CoV-2 en les darreres setmanes ha tornat a generar preocupació arreu, de nou, per l'enorme capacitat de contagi i la possibilitat que s'escapi de les vacunes. L'Organització Mundial de la Salut (OMS) la va designar com a variant de preocupació (VOC). Òmicron ha transformat la percepció que teníem de final de pandèmia i genera una nova discussió sobre l'efectivitat de la vacunació i la campanya de reforç, quan estem extenuats de la Covid-19. Però el virus no entén del nostre cansament.
Comparada amb altres variants, òmicron és força diferent. Respecte a elles, té un nombre excepcionalment elevat de mutacions a la proteïna espiga, la diana principal dels anticossos produïts per immunització després d'infeccions o vacunació. Això ha dut la comunitat científica a investigar fins a quin punt podria soscavar les vacunes existents.
Pel poc temps que fa que circula, la comunitat científica sap poc sobre l'òmicron; la infecciositat, la reacció que té davant les vacunes i la resistència als anticossos. Els resultats experimentals dels laboratoris encara trigaran unes quantes setmanes a ser publicats. Provisionalment, sense dades immunològiques i clíniques concloents, apunten cap a una capacitat d'evasió de la immunitat, transmissió ràpida i alta taxa de reinfecció.
Per això es recomana intensificar els programes de vacunació, incloses les dosis de reforç. Viròlegs, immunòlegs i vacunòlegs busquen comprendre com respon el sistema immunitari enfront de les variants de la Covid-19. En principi, hi ha força suport que la tercera dosi podria protegir moltes persones contra els pitjors estralls potencials de la malaltia durant un període. Inevitablement, la defensa immunitària va minvant al llarg del temps, i de manera més acusada en les persones grans. Si mantinguéssim els anticossos generats en totes les malalties passades, la sang no podria fluir gaire bé. Ara bé, aquesta pèrdua no comporta que es perdi la memòria antigènica cel·lular.
D'entre el ventall de vacunes, fins ara s'apunta que la resposta immune que generen les preparades a partir d'RNA és llarga, de sis mesos. La maduració de la resposta immunitària -que s'acceleraria amb una tercera dosi- és recomanable, perquè els anticossos esdevenen més capaços de reconèixer l'objectiu viral, fins i tot encara que el virus canviï la seva aparença, com ho han fet algunes variants.
Per ara, l'OMS ha aprovat 29 vacunes, n'hi ha 160 en diverses fases d'assaig clínic i 8, que han estat rebutjades. Com més diversitat de vacunes hi hagi, més diversitat hi haurà. No només per defensar-se del virus; sinó també pels efectes secundaris que puguin provocar. Com menys en provoquin, més fàcil serà per les autoritats de salut pública persuadir les persones perquè rebin reforços regulars o esporàdics, si es consideren necessaris.
Darrerament, l'Agència Europea de Medicaments ha aprovat Novavax, una nova vacuna contra la Covid-19 que s'emmagatzema i transporta a un rang de temperatura d'entre 2 i 8 °C. Aquest punt permet fer servir els canals existents de subministrament de vacunes i les cadenes de fred existents. Si la distribució de les vacunes disminueix de complexitat, serà més fàcil vacunar el màxim dels humans que habitem al planeta, cosa que dificultarà l'aparició de noves variants que tornin a complicar-nos l'existència.
Malgrat que òmicron ens ha aigualit un xic les festes de Nadal, gràcies a les vacunes, la malaltia no és tan greu i, tot i l'augment de persones afectades, el nombre d'ingressos a hospital, a intensius i, sobretot, de defuncions, ha minvat (vegeu els gràfics elaborats a partir de dades de l'Agència de Salut Pública). Tot i que la situació és millor que fa un any, que augmenti el nombre de persones a intensius vol dir que altres malalts resten enrere, que hi ha més probabilitat de casos greus en un moment que el personal sanitari està exhaust. Mantinguem la prudència; és el temps que ens ha tocat viure.