Sota la campanya definida com "El català obre portes", el Govern ha presentat aquest dilluns el pla perquè la llengua guanyi almenys un 20% de presència als centres penitenciaris. El programa, que s'elabora entre el Departament de Justícia i el Departament de Política Lingüística, proposa una sèrie d'accions calendaritzades entre el 2026 i el 2030 i que interpel·len tant als funcionaris com especialment als interns. El conseller de cada ram, Ramon Espadaler i Francesc Xavier Vila, han coincidit a dir en una atenció a mitjans que el pla té un objectiu fonamental: transmetre la idea que el català amplia oportunitats. La voluntat és que la llengua passi a formar part dels processos de reinserció i rehabilitació. Tot plegat, perquè el català passi "de les aules a la vida" de tots els actors del sistema penitenciari.
Actualment, l'ús del català en els centres penitenciaris del país és molt millorable. Amb les dades actuals, només hi ha un 17% d'ús del català quan els professionals s'adrecen als interns i un 28% quan ho fan a joves en procés d'execució penal. La xifra quan es refereix a les converses entre professionals s'eleva fins al 74% i el 88% respectivament. Així, la idea del nou pla del Govern és que, com a mínim, prop del 40% de les converses entre els professionals i els interns es facin en català de cara a la meitat del pla, és a dir, d'aquí a dos anys. En tot cas, aquell any s'hauria de fer l'avaluació dels quatre anys del pla i decidir si es manté, tot i que queda subjecte, evidentment, a les eleccions que hi haurà entre mig. El pla es fa amb els pressupostos ordinaris dels dos departaments i no té una xifra exacta.
Mesures per a funcionaris i interns
El que sí que hi ha és una sèrie de mesures previstes tant per a professionals com per a interns. Pel que fa als funcionaris, es posaran en marxa ja vint tallers de sensibilització lingüística per al que resta de 2026 i seran 40 anuals a partir del pròxim any. Pel que fa als interns, es donarà continuïtat als aspectes lingüístics que ara ja estan en marxa mentre que es crearan grups de conversa, parelles lingüístiques, espais estables de converses o fins i tot un premi literari o musical per incentivar l'ús de la llengua. Un dels elements més importants del pla també són els referents lingüístics, que seran tant per part de funcionaris com d'interns, i que s'encarregaran de mesurar i difondre l'ús del català a la vida quotidiana dels centres. Els mateixos centres també actualitzaran els plans lingüístics i adaptaran el vocabulari penitenciari.
Durant el 2026 es crearan els primers referents lingüístics al centre penitenciari de joves, al centre penitenciari de Mas d'Enric i al Centre Obert de Barcelona. L'objectiu és que abans del 2028 ja existeixi aquesta figura al 100% de centres penitenciaris i de centres de joves del país. En el mateix any també s'hauria de produir una millora de les competències lingüístiques del 20% en les persones internes que hauria de continuar, sense un percentatge establert, fins al 2030. Aquests objectius s'apliquen tant als professionals dels centres com als interns i joves. Tot plegat s'avaluarà el 2030 per decidir quina continuïtat ha de tenir el pla i si cal reformular-ne alguns dels aspectes.
"El català obre portes"
El pla ve acompanyat d'una campanya institucional batejada com a "El català obre portes" i que vol transmetre que el català no és una obligació, sinó una oportunitat. La voluntat és que professionals i interns entenguin que el coneixement i l'ús del català millora la convivència, reforça la formació i l'ocupabilitat, afavoreix les relacions socials i amplia les oportunitats de reinserció. El programa que es posa en marxa aquest dilluns compleix amb el pla de Govern que demanava incrementar l'ús del català en sectors deficitaris com el de l'execució penal, també compleix amb allò definit als plans departaments de Justícia i de Política Lingüística i, per últim, a algunes de les mesures del Pacte Nacional per la Llengua.
El programa presentat aquest dilluns també inclou un projecte de recerca definit com a "pioner" i que s'anomena "El català, llengua de reinserció laboral". L'estudi analitzarà l'impacte del coneixement del català a l'hora de la inserció laboral de les persones que han passat pel sistema d'execució penal. S'analitzarà si la llengua ha influït en l'accés a la feina, en la permanència al mercat laboral, en l'estabilitat laboral, en les diferències salarials i en les trajectòries d'inserció. La recerca es fa amb un ajut de l'Escola d'Administració Pública de Catalunya, es farà en 18 mesos i compta amb la participació del Departament de Justícia i de la Universitat Autònoma de Barcelona, entre altres. Els resultats serviran per reorientar la formació en llengua catalana dins les polítiques de reinserció laboral.
