Pablo Hasél: «Defensar els teus principis davant l'Estat aporta felicitat, fins i tot a la presó»

Pablo Hasél és el nom artístic de Pablo Rivadulla i Duró (Lleida, 1988). El 16 de febrer els Mossos d'Esquadra el van detenir, un cop va acabar el termini que l'Audiència Nacional havia fixat pel seu ingrés a presó, per la condemna a nou mesos i un dia per enaltiment del terrorisme per tuits i lletres de les seves cançons.

Hasél va resistir fins a l'últim moment a la detenció i es va tancar al Rectorat de Lleida. Tres mesos després, el raper contesta les preguntes que NacióDigital li ha pogut fer arribar per escrit al Centre Penitenciari Ponent. Hasél defensa la presó com un espai de lluita més i confia que el seu cas pugui derivar en l'articulació d'una resposta política contra l'actuació de l'Estat.

- Com estàs? Com és el teu dia a dia a la presó?

- Estic fort i amb moltes ganes de continuar aportant a la lluita des d'aquí. Això no treu que lògicament sigui una situació difícil i dura. Durant el dia llegeixo, escric, faig esport i parlo amb la resta de presos, i també miro una mica la televisió.

- Com van ser les últimes hores en llibertat al rectorat de Lleida?

- Es van convertir en una roda de premsa constant contra el règim amb mitjans de molts llocs, també internacionals. Això estava clar que ho tallarien ràpid. Va ser una barreja d'emocions: ràbia, impotència, tristor... però també orgull i felicitat per veure que era útil per desemmascarar l'Estat i empènyer la lluita. La meva situació va mobilitzar molta solidaritat i per tant l'objectiu es va aconseguir. Que quedés gravada la detenció per  empresonar un artista va donar la volta al món i va deixar ben clar de nou que aquest règim no és democràtic. 

- Com és la relació amb els funcionaris de la presó? Va transcendir que hi havia hagut tensions.

- Les úniques tensions es van produir al principi, quan no m'apagaven la llum a la nit i això em dificultava dormir, quan llegien els papers que entregava a la meva advocada o quan vaig reivindicar el dret a tenir una cel·la individual. La resta de tensions són amb el centre penitenciari perquè he demanat canviar de mòdul per poder fer més esports i tenir més contacte, per l'insultant programa de tractament que m'oferien a canvi de permisos si em penedia dels fets (l'he rebutjat taxativament) i per negar-me poder enregistrar música, que sí que ho poden fer altres presos. 

"Objectivament soc un pres polític. Estic segrestat per denunciar les polítiques de l'Estat"

- Demanes que se’t consideri un pres polític. Per què?

- Objectivament soc un pres polític. Estic segrestat per denunciar les polítiques de l'Estat i lluitar pels drets i les llibertats democràtiques.

- Com vas veure les protestes que hi va haver els dies posteriors al teu empresonament?

- Vaig decidir no exiliar-me perquè creia que aportaria més a la lluita, i s'ha demostrat que en aquest sentit vaig fer el correcte. Em va alegrar molt veure la resposta massiva i amb molta combativitat, especialment a Catalunya. Que es lligués la falta de la llibertat d'expressió amb la falta d'altres drets i llibertats com amb la necessitat de tombar el règim per conquerir-les em va semblar molt positiu. Van empresonar-me en una època de molta desmobilització per aturar la resposta, per això  encara té més valor que en més de 60 localitats de tot l'Estat la gent sortís al carrer. Ni tota la manipulació de molts mitjans, sumada al terror policial, van aconseguir evitar les manifestacions.

- Creus que s’han volgut polititzar les protestes? S’han volgut instrumentalitzar?

- Es va intentar desviar l'atenció per amagar la veritable violència que suposa empresonar fins i tot per explicar fets provats sobre la monarquia o la brutalitat policial. Els nivells de cinisme i hipocresia van ser escandalosos. Es va voler posar el focus en els contenidors cremats i no en la repressió feixista. Que una noia perdés un ull pels trets de la policia per anar a una manifestació a demanar llibertats és extremadament greu, i els partits del règim amb els seus mitjans mercenaris fins i tot ho van justificar. Com sempre, els opressors violents es van presentar com a víctimes. S'ha parlat molt poc de com el "Gobierno progresista" perpetua lleis que vulneren llibertats fonamentals amb la seva Fiscalia demanant presó. 

"Durant les protestes es va voler posar el focus en els contenidors cremats i no en la repressió feixista"

- Creies que la teva detenció tindria la repercussió que ha tingut?

- No esperava tanta repercussió, tot i que era conscient que per la gravetat dels fets alguna cosa passaria. S'ha d'entendre que s'han sumat molts factors i el meu cas ha estat una espurna més. La situació de misèria en augment, la falta d'oportunitats dignes combinada amb la repressió és un còctel explosiu. 

- Hi ha risc que el teu cas s'apagui, ara que s’han acabat les protestes?

- Sense organització no es pot mantenir una protesta massiva. Era previsible que les mobilitzacions s'apaguessin, però no ho són tot, hi ha molta gent militant dia a dia, organitzada per lluitar per la llibertat d'expressió, entre d'altres qüestions. El meu empresonament ho ha reforçat i em quedo amb això. Les mostres de suport són constants i el meu grup de suport fa una bona feina, com d'altres organitzacions. 

- Encara hi ha persones empresonades arran dels incidents en les protestes per reclamar el teu alliberament. Quin missatge els enviaries? 

- Que la presó és una altra trinxera de lluita i que ningú pot evitar que anem amb el cap ben alt per oposar-nos a les injustícies d’aquesta repugnant dictadura. Que tot el que aportem a la lluita acaba donant fruits i ens apropa a la conquesta de la llibertat.

- Has estat molt crític amb els Mossos. Quins canvis creus que són necessaris a la policia catalana? 

- Soc comunista i crec en un altre model de policia, que sota aquest model de sistema no és possible. Aquí la policia defensa amb la força la vulneració de drets com el d’un habitatge digne, el treball i un llarg etcètera. En un estat socialista, els protegirà. Seria molt ingenu si pensés que sota la tirania del capital abandonaran la funció repressiva contra qui lluitem contra les desigualtats abismals. Per tant, disparin foam o no, ens continuaran detenint i colpejant. És clar que no m’oposo a que ho tinguin més difícil per exercir la brutalitat, però vaig a l’arrel del problema i els petits canvis són totalment insuficients. Mentre el Govern diu defensar la llibertat d’expressió, els seus Mossos assetgen el meu grup de suport amb escorcolls, amenaces i multes. Podria posar incomptables exemples de com no es moderen mínimament.

"La policia defensa amb la força la vulneració de drets"

- Faries alguna crítica a les protestes que hi va haver arreu de Catalunya? 

- A banda que fa falta més organització, només m’oposo als puntuals i reduïts atacs a petits comerços. Però això no és culpa dels convocants, que també ho rebutgen. Cal deixar-ho clar.

- Algú hauria de tenir capacitat per capitalitzar les protestes i el malestar i traduir-ho en canvis tangibles? 

- Amb més organització i lluita no només s’aconseguiria la meva llibertat i, per tant, més llibertat d’expressió. També s’obligaria el Govern a fer més concessions i s’aconseguirien millores. Això, a curt termini. A llarg termini, sense una república popular no tindrem garantides vides dignes. Però tot això s’aconseguirà amb molta combativitat als carrers i als centres de treball i estudis.

- Has rebut suport per part dels partits?  

- Suport que s’hagi traduït en fets, de pocs partits. Això ha vingut sobretot de qui lluita a peu de carrer.

- Quines visites de partits has rebut a la presó? Podries donar alguns detalls de les converses que vau mantenir? Es van comprometre a alguna cosa? 

- He rebut visites de representants dels tres partits anomenats independentistes. Hem parlat de com tot i les diferències, ens interessa afeblir el règim i el meu cas es pot aprofitar per això. A ERC li he dit que per combatre la repressió s’ha de començar per no ajudar a sostenir el govern espanyol repressor, i no desmobilitzar com fan. A ells i a JxCat els he demanat que des del seu Govern deixin de reprimir i he denunciat les lamentables condicions de les presons, que en el cas de les catalanes són responsabilitat de la Generalitat. Amb la CUP, que hi ha més punts en comú, hem parlat sobretot de com organitzar i mobilitzar. Amb tots he tingut debats sobre la situació actual de l’Estat i de l’independentisme. Tots es van comprometre a pressionar per la meva llibertat i a combatre la repressió. Ara, en alguns casos entre el que es diu i el que es fa hi ha un abisme.

- Els partits es troben en plenes negociacions per formar Govern. Què els hi diries? 

- Els diria que com que no estan disposats a complir el mandat de l’1-O assumint la necessària confrontació amb l’Estat, i a sobre molts desmobilitzen o reprimeixen, el poble ens organitzarem al marge per fer-ho possible. No només pel dret a l’autodeterminació, sinó també contra les polítiques de misèria, explotació i atur.

"Si m’alliberen, serà per la pressió solidària i no per voluntat política"

- Com vas viure que Podem plantegés per a tu la via de l’indult? Saps si s’ha començat a tramitar? Veus possible obtenir-lo? 

- Els farsants de Podem, que són la crossa del PSOE i la pota esquerra del règim, van demanar l’indult per la pressió als carrers, per tractar de desmobilitzar i que semblés que fan alguna cosa. Només perpetuen la mateixa repressió el PP. Quan estaven a punt d’empresonar Valtònyc, no van moure ni un dit tot i que va ser Pablo Iglesias qui li va encarregar per al seu programa la cançó contra la monarquia. També volen evitar que es pari de l’amnistia total. Si m’alliberen, serà per la pressió solidària i no per la seva voluntat. Si no, ja estaria al carrer.

- El govern espanyol va anunciar una reforma legal perquè delictes relacionats amb la llibertat d’expressió no suposessin penes de presó. Com ho valores? 

- Dic el mateix que abans. Això es deu a la pressió als carrers. Ara ja no en parlen perquè n’hi ha menys. Més falses promeses per aturar la lluita i quedar bé. Però com la llei mordassa, la reforma laboral i tantes coses més, tot queda en fum.

- Des que has entrat a la presó t’han anat caient noves condemnes.Tens por de passar-te molts anys tancat?  

- És encara més dur passar anys a la presó per coses que no he fet. Condemnen sense proves amb muntatges descarats. Les cançons i piulades les he fet i n’estic orgullós però amb la resta de condemnes no puc dir que ho hagi fet. Estic mentalitzat per suportar els seus atacs i respondre amb més lluita. Saben que a mi no em derrotaran, ho fan per atemorir la resta.

- Com viu el teu entorn la teva situació? Com ho viu la família? 

- Veure’m fort els ajuda. El meu entorn em dona molt suport i l’orgull que senten no el pot amagar l’Estat. Però és clar, igual que jo també senten ràbia, impotència i tristor davant la injustícia.

- Ha valgut la pena? Ho tornaries a fer?  

- Sí, sense cap mena de dubte. Al llarg de l’entrevista he exposat alguns motius pels quals té sentit pagar aquest preu. Cada dia que passo empresonat estem més a prop de la fi d’aquest règim criminal i putrefacte. Els principis són el més valuós d’una persona i no renunciar-hi, defensant-los davant la força de l’Estat, dona felicitat. Fins i tot en un lloc tan terrible com aquest. Jo vaig recollir el llegat de lluita d’altres i els següents recolliran el nostre fins a la victòria.