[nointext]
Rep El Despertador cada matí al teu correu

El refrany diu que "Pagant Sant Pere canta". No sé si l'apòstol cantarà, si ho va fer o si ho ha fet ara, però està clar que la retirada del concert educatiu -de la subvenció de la Generalitat- a les escoles privades ultracatòliques que segregaven nens i nenes a les aules ha tingut efecte. Els centres, bàsicament vinculats a l'Opus Dei, han optat per deixar de fer-ho i intentar així no perdre uns diners públics que haurien hagut de repercutir en el rebut que paguen els pares. Fins ara havien recorregut als tribunals i fet valer tota mena de pressions polítiques, però finalment tiren la tovallola.

Han estat pràctics (o cínics, ho deixo al gust del lector) i el que fa uns mesos deien que era una línia vermella "moral", "pedagògica" i de "llibertat", l'educació segregada separant nens i nenes, ja ho ha deixat de ser. D'aquesta forma, vuit de les deu escoles que van perdre el concert i encara segregaven esperen continuar formant part de la xarxa pública i, per tant, rebent recursos de l'administració. El Govern els pagava més de 35 milions per any fins que l'actual conseller, Josep González-Cambray, va decidir retirar-los els concerts per ser coherent amb els ideals progressistes i partidaris de la igualtat de l'executiu. El Govern, acompanyat per altres forces d'esquerres, va optar no pagar el concert al marge de les traves que hi posessin els tribunals i, finalment, han estat les escoles que han cedit.

És possible que, després de l'embeinada de les escoles segregadores, Educació els mantingui el concert, com passa amb els centres d'altres ordes religiosos que, al marge de la seva orientació, no segregaven els alumnes i que no han vist amenaçat el finançament. Els pares tenen dret a escollir quin model educatiu volen per als seus fills i en quins valors, però la Generalitat té l'obligació d'establir uns mínims, no només pel que fa a continguts o llengua. També sobre quins són els valors que, amb els diners de tots, es transmeten als infants i tal vegada determinades doctrines extremes no hi haurien de tenir cabuda. En tot cas, és segur que valors com el de la igualtat entre homes i dones no són negociables. No era tan difícil aconseguir que reculessin; calia tocar la tecla adequada.

» Es pot fer cinema en català i pot tenir reconeixement, fins i tot els més alts. La llengua no és una barrera per als productes culturals quan són de qualitat, tal com ens demostren una vegada i una altra les plataformes de streaming. Només cal que s'hi aposti amb recursos. És el que ha passat amb la pel·lícula Alcarràs, que relata la decadència del sector de la fruita a Ponent i que ahir va fer història del cinema català a la Berlinale. La directora Carla Simón va guanyar l'Os d'Or a la millor pel·lícula amb el seu segon llargmetratge després d'Estiu 1993. Una llarga ovació a Simón, al cinema en la nostra llengua (en la seva variant occidental), i a unes terres i un sector massa oblidat!
 

---

Avui no et perdis

» Primícia | Escoles que segreguen per sexe deixaran de fer‑ho per mantenir el concert de la Generalitat; per Sergi Baixas.

» Exclusiva | Converses intervingudes en el cas Consell Esportiu de l'Hospitalet impliquen la mà dreta de Marín; per Roger Tugas Vilardell.

» Interior atura els pagaments pels vehicles de Bombers fins que completi una auditoria sobre les irregularitats; per Bernat Surroca.

» Aragonès i Illa coincideixen en la necessitat de desbloquejar la taula de diàleg; per Sara González.

» ERC colla Sánchez pel diàleg i posa en joc el seu futur a la Moncloa; per Oriol March.

» El Consell per la República activa un «ministeri lliure d'Exteriors» per preparar la confrontació; per Oriol March.

» José María Aznar i l'«orfandat» del Círculo Ecuestre; per Pep Martí.

» El PP s'interroga sobre com pactar amb Vox; per Pep Martí.

» Fil directe: «Qui invoca l'extrema dreta»; per Sara González.

» Obituari de Maria Antònia Oliver: «La nina que guaitava del balcó estant»; per Josep-Lluís Carod-Rovira.

» Ciència en societat | El paper de la dona i la nena en ciència; per Cristina Junyent.

» Descobreixen en ratpenats de Laos el possible origen de la Covid; per Lluís Girona.

» Futbolítica | Nàpols 1987: la rebel·lió del sud; per Ramon Usall.
 

---

 El passadís

Ciutadans es prepara, plantofada electoral rere plantofada, per encarar les pròximes eleccions municipals, a celebrar la primavera del 2023, que poden ser decisives per al seu futur, avui més negre que mai. Per preparar-les, el partit a Catalunya, dirigit per Carlos Carrizosa, ja ha començat a escalfar motors. Entre el capital polític que pensa mobilitzar hi ha la figura de Celestino Corbacho. L'exministre de Treball socialista i exalcalde de l'Hospitalet va abandonar el PSC per acostar-se a Ciutadans i va ser el fitxatge "estrella" de Manuel Valls en la seva cursa fracassada cap a l'alcaldia de Barcelona. Corbacho és avui dia regidor de Cs a l'Ajuntament de Barcelona i diputat a la Diputació. Després de tots els abandonaments i fugides de càrrecs que ha patit Ciutadans, la direcció de Carrizosa valora especialment la figura de l'exalcalde de l'Hospitalet i el convertirà en el principal assessor dels taronja a les municipals. Corbacho és considerat pel nucli dur de Carrizosa un "analista que sap llegir bé la realitat política" i el volen aprofitar. El que no deixa de ser curiós en un partit que un dia va voler encarnar la "nova política".    

Vist i llegit

Les multinacionals paguen molts o pocs impostos? Aconseguir que la seva tributació sigui similar a les empreses que no tenen diverses seus i que no tenen tants mecanismes per practicar l'elusió fiscal és una de les prioritats dels governs. El darrer acord en el marc del G-20 i l'OCDE hauria de permetre avançar en aquest sentit. El País explicava ahir, en una informació d'Antonio Maqueda, que l'executiu espanyol preveu recaptar 2.300 milions d'euros més amb una tributació mínima del 15% i que es crearà una nova figura impositiva que substitueixi l'anomenada taxa Google. Ho podeu llegir aquí.

 L'efemèride

Tal dia com avui de l'any 2008, fa 14 anys, Kosovo va declarar unilateralment la seva independència de Sèrbia al seu parlament amb el vot favorable de 109 dels 120 diputats. Amb una història marcada pels conflictes bèl·lics emmarcats dins el polvorí dels Balcans, la decisió de fer el seu propi camí va ser ràpidament acollida de bon grat pels Estats Units -que hi té bases militars-, el Regne Unit i França, entre d'altres. La gran majoria de països membres de les Nacions Unides han reconegut la independència de Kosovo, però hi ha absències destacades com les de Rússia, Espanya -haver-se posicionat a favor d'això hauria pogut suposar un aval a les aspiracions catalanes- i la mateixa Sèrbia. Fa set anys, Belgrad i Prístina -la capital kosovar- van arribar a un acord per començar a tenir relacions bilaterals. Aquí en podeu saber més.

 L'aniversari

Sovint es fa servir l'expressió "és un dels millors esportistes de la història" de forma injustificada, magnificant presumptes gestes basades en premis exclusivament individuals. En el cas de Michael Jordan, que avui compleix 59 anys, la frase li encaixa com un guant. Sis vegades campió de l'NBA amb el 23 a l'esquena, sis vegades millor jugador de les finals amb els Chicago Bulls, icona comercial -el logotip que Nike li va crear encara fa la volta al món- i competidor descomunal, té una trajectòria salpebrada amb girs inesperats.

Es va retirar dues vegades, el 1993 i el 1999, per provar sort en el beisbol, però sempre va acabar tornant a les pistes de bàsquet, on va protagonitzar autèntiques meravelles que podeu recuperar aquí. També va tenir temps per fer una incursió en el món del cinema amb Space Jam, on apareixia amb Bugs Bunny, Patrick Ewing, Charles Barkley i Bill Murray, entre d'altres. Un petit plaer culpable per als qui vam créixer durant la dècada dels noranta.
  ​ Fes clic aquí per rebre'l