La sensació de Joan Sansaloni és d'incredulitat. Mira la marca de l'aigua als edificis de Paiporta i se'n fa creus. «És més alta que jo, i mesure 1,87!», diu sorprès. Mestre de professió, va salvar-se dels efectes de la DANA a pesar d'haver acudit a resguardar el cotxe. «Vaig haver de deixar-lo en una vorera. En només uns minuts i després que se'ns enduguera el torrent, l'aigua m'arribava pels genolls», recorda. En aquella vesprada, va cansar-se d'ajudar a gent perquè pujara al seu pis, un tercer al qual no va arribar la virulència de l'aigua torrencial.
«Quan va arribar l'avís de la Generalitat Valenciana per a evitar desplaçaments, ja hi havia més desena de persones al meu pis. Ja havíem intentat salvar i ajudar a la gent que podíem», lamenta. Tres dies després de la catàstrofe, només té indignació. «He passat de la tristor a la ràbia», afirma. Paiporta, la població en la qual resideix, és un escenari de postguerra. Fang, cotxes amuntegats, persones que necessiten aigua i menjar. «No hi ha paraules per descriure-ho. És caòtic», comenta un agent policial, encara en xoc per l'estampa quasi apocalíptica, pròpia de la ficció cinematogràfica.
Paiporta s'ha convertit, de fet, en la zona zero d'una DANA que ha escombrat les comarques de la Ribera Alta, la Plana Utiel-Requena i l'Horta Sud. No debades, acumula 62 morts dels més de dos centenars de víctimes que, de moment, ha deixat aquest temporal. Ubicat a només tres kilòmetres de València i amb 26.567 habitants — segons dades de l'any 2022 de l'INE—, s'ha endut la pitjor part d'una tragèdia històrica.
L'origen de la devastació de Paiporta està en les fortes pluges registrades a poblacions com ara Xiva o Bunyol, a la Plana d'Utiel-Requena. La intensitat de les precipitacions van desbordar el barranc del Poio, que transita per molts pobles de l'Horta Sud, com ara Benetússer, Sedaví, Picanya i, no cal dir-ho, Paiporta. Amb una capacitat d'acumulació de 1.800 metres cúbics per segon, el barranc va transportar 2.300 metres cúbics per segon. Era un torrent d'aigua que inundava qualsevol població per la qual es topava. Una pel·lícula de terror real a les portes de Halloween.
Víctimes als garatges
«Encara continuen apareixent morts, especialment als garatges inundats», indica Pep Val, veí de Paiporta i regidor de Compromís. Ell celebra que està viu, però compta amb tota la seua casa afectada. «Ho he perdut tot», apunta sense parar de llevar fang. Sense llum i amb no massa cobertura per a comunicar-se, el seu consol és haver salvat la vida, així com la solidaritat que estan rebent els habitants de Paiporta per part de molta gent de València i d'altres poblacions que no han estat afectades.
La sort de Marian Val ha estat diferent. Gràcies a viure en un tercer, ha evitat que el fang destrosse la seua llar. «El cotxe sí que estava al garatge, però, com et pots imaginar, és un mal menor atès el que ha passat», puntualitza. La moneda ha eixit creu, però, a la casa dels seus pares. «Està tota inundada, però és la història de la meitat de les famílies de Paiporta. Tots els negocis locals han anat per l'aire. És al·lucinant», sosté intentant pair com ha canviat la vida d'aquest municipi de l'àrea metropolitana de València.
Entre el desastre i la solidaritat
«L'endemà, el dimecres, va ser terrorífic. Tenia por que es fera de dia perquè érem conscients de la destrossa arran del que veiem que arrossegava l'aigua. Quan vaig obrir els ulls, vaig adonar-me que els edificis situats a la vora del barranc ja no estaven, les passarel·les havien desaparegut i altres construccions ubicades a l'altra riba havien estat engolides pel torrent de l'aigua», expressa aquesta veïna de Paiporta i representant també de la formació valencianista, mentre sona la sirena d'un vehicle d'emergències, mentre participa del punt de repartiment de menjar i aigua. La cua de gent esperant productes de primera necessitat és allargada.
El caos impera, però moltes persones ja han pogut eixir de les seues cases. Paiporta ha estat el reflex de les dues cares després d'una catàstrofe tan desoladora: saquejos de comerços, però també una gran afluència de gent que camina un parell d'hores des de València per contribuir a llevar fang o aportar menjar, aigua o bolquers. «És impressionant la quantitat d'ajuda que estem rebent, com ara de molts grups de joves», remarca Pep Val. Segons relata, la descoordinació del principi, el terror de l'endemà, s'està transformant en una onada de solidaritat. «S'ha començat a retirar els cotxes, però els carrers estan encara plens de fang i de trastos de la gent», cartografia.
«La situació continua sent caòtica», indica Marian Val. L'aigua potable, de fet, no ha tornat a algunes cases fins al dijous. «A la meua finca, la llum va tornar el dimecres al migdia i, afortunadament, compte amb aigua corrent. Hi ha gent d'altres blocs de pisos que venen al nostre edifici per aigua», completa Sansaloni. «Estic menjant del que encara em queda», subratlla. Arran de la necessitat d'aliments, hi ha moltes persones que es desplacen fins als barris més propers de València.
Com a robots
L'horitzó, de moment, és sobreviure, fer que tothom puga tenir cobertes les necessitats bàsiques en paral·lel a la retirada del fang. «Estem actuant com a robots, amb el pilot automàtic posat. T'alces, et calces les botes i tires una mà», confessa Marian Val. El dol per la pèrdua de familiars i amics es conjuga amb les repercussions d'un cop econòmic demolidor, encara per calibrar. Totes les botigues i els comerços locals estan arrasats per la voracitat de l'aigua torrencial, i les instal·lacions municipals compten amb un accés compromès. «Només les escoles, sembla, que tenen una situació millor», anota.
Quan s'haja llevat el fang i retirat els cotxes amuntegats, Paiporta, com la resta de municipis afectats per la violència del desbordament del barranc del Poio, afronta un temps de reconstrucció anguniós. «La vida normal es veu molt lluny. No estem parlant de dies, sinó de setmanes, i faig curta», preveu. L'endemà resta a molta distància i, per ara, només es pensa a ajudar els damnificats. «Em quede amb la solidaritat i el voluntarisme de la gent. Això em reconforta», admet. La benzina de l'empatia en un escenari d'evocacions postbèl·liques.
València