[nointext]
Rep El Despertador cada matí al teu correu

Set dels vuit ultres condemnats a presó per l'assalt a la llibreria Blanquerna de Madrid a la Diada del 2013 ja estan en tercer grau penitenciari. Després d'anys d'espera per ser jutjats i condemnats i perquè es fes efectiva la sentència no s'hauran estat ni quatres mesos privats de llibertat per complet. És una d'aquestes decisions que, per bé que tenen una traçabilitat i explicació des del punt de vista penal i processal, costen d'entendre i alimenten, un cop més, la imatge d'una justícia arbitrària i polititzada en el sentit més negatiu del terme. Més encara si ho contraposem als presos del procés, per exemple.

Són decisions que tenen sobretot a veure amb el context ambiental. I aquest, a Madrid, i singularment a l'administració justícia és de banalització del neofeixisme i de demonització de l'independentisme. I els ultres de Blanquerna i l'agressió a la delegació de la Generalitat on, amb el procés ja en marxa, se celebrava la Diada, tenen els dos ingredients. A Madrid hi ha unes estructures de l'Estat, amb els jutges al capdavant, que han decidit que contra l'independentisme -i contra altres dissidències- tot s'hi val i que els militants de l'extrema dreta defensen valors compartits i legítims encara que no ho siguin els mètodes. Pels votants de Vox, òbviament, però també pels del PP i Ciutadans. I fins i tot per sectors afins al PSOE.

Si davant el "desafiament" independentista afirmes que la resposta política no té cabuda, dius que no al diàleg i la negociació i alimentes la pulsió repressiva (ahir la Fiscalia insistia en les multes del Tribunal de Comptes per l'acció exterior) sempre hi ha qui en vol més. I els que volen més mà dura es permeten sovint el luxe de ser més expeditius i anar per lliure. És el que van fer els ultres de Blanquerna, però també els comissaris i responsables polítics del Ministeri de l'Interior amb l'operació Catalunya i la seva guerra bruta, que encara està impune. 

Espanya té un problema amb la gestió del passat (el debat sobre la memòria històrica no està resolt, els crims del franquisme estan impunes i moltes víctimes han marxat sense reparació legal i material) i també amb el seu present. Les idees dels ultres de Blanquerna formen part de l'oferta política homologada i ningú és capaç d'oferir una bona solució. És una evidència que, quan l'extrema dreta posa un peu a les institucions, no hi ha una resposta eficaç al 100% per frenar-la. La feina s'ha de fer abans i té a veure amb rebatre'n els arguments amb fets, però també amb el foment de la cultura democràtica.

El PP ha abraçat des del minut 1 a Vox, primer per arribar al poder gràcies als seus vots a Andalusia o a Madrid i ara per partir-se el govern a Castella i Lleó. Una actitud que els legitima i normalitza, però que també obliga els neofeixistes a assumir contradiccions i a sotmetre a contrast les seves solucions "fàcils" i alienes al sentit i al bé comú. En canvi, a França, on fa anys que pateixen el problema de l'extrema dreta explícita, insisteixen en el cordó sanitari que preserva les institucions d'aquest corc. Aquests dies l'esquerra, a Catalunya i a Espanya, el defensa per atacar el PP, però no es pot obviar tampoc que fa vint anys Chirac es va imposar a Le Pen pare amb el 82% dels vots. En uns dies veurem com Macron pateix de valent per tombar la seva filla, que fàcilment superarà el 40% de suport popular en un dels dos pulmons de la UE. El cordó sanitari fa que l'extrema dreta vagi afinant la seva estratègia electoral, que no tingui desgast i es victimitzi i fins i tot afloren segones marques que la centren, com és el cas del tertulià Zemmour.

Com que ningú té la recepta bona, és necessari treball i debat per desactivar la política de l'odi que representen Le Pen, Vox o els ultres de Blanquerna. I aquest treball segur que reclama construir també, des de les institucions, l'acadèmia i els mitjans, un context ambiental on actes com els del 2013 a Blanquerna rebin la màxima censura, també per part dels jutges.

» Avui hi ha Despertador, però demà no enviarem la Brúixola de Joan Serra Carné. Ens retrobem dimarts després d'aquests dies de descans. Els meteoròlegs diuen que farà bo i que seran uns dies ja de plena primavera. El sector turístic, molt castigat aquests dos anys, espera que siguin uns dies bons. Quan tornem ens posarem amb Sant Jordi, que enguany es preveu massiu... i sense mascaretes. A la redacció hem preparat temes d'anàlisi, entreteniment i entrevistes per aquests dies i us mantindrem puntualment informats del que passi al nostre país o a Ucraïna. Que passeu una bona Setmana Santa!
 

---

Avui no et perdis

» Set dels vuit empresonats per l'assalt a Blanquerna ja tenen el tercer grau.

» El fiscal del Tribunal de Comptes rebaixa de 9 a 3,4 milions la reclamació per l'1‑O i l'acció exterior.

» Dades | Com es calcula l'IPC i què provoca que s'hagi disparat tant?; per Roger Tugas Vilardell.

» Fil directe: «El català i Ansu Fati»; per Joan Serra Carné.

» Feijóo catapulta el PP i ja li disputa la victòria al PSOE; per Roger Tugas Vilardell.

» L'IPC es dispara i se situa en una xifra rècord de 9,5% a Catalunya; per Víctor Rodrigo.

» Opinió: «Aprofitar la primavera»; per Josep-Lluís Carod-Rovira.

» Les millors sèries per veure d'una volada durant la Setmana Santa; per Víctor Rodrigo.    

» Per què la Setmana Santa cau sempre en dies diferents?; per Àlvar Llobet.  

» Operació sortida amb 1.130 controls: les carreteres amb més trànsit per Setmana Santa; per Albert Vilanova.

» Les zones turístiques de Catalunya recuperen el pols per Setmana Santa.  

» Ciència en societat | El repte de l'emergència climàtica; per Cristina Junyent.

» Un hotel de luxe de 490 habitacions obrirà a Sant Adrià de Besòs el 2024.
 

---

 El passadís

Moció de censura i canvi d'alcalde a Tiana, al Maresme, a poc més d'un any de les eleccions municipals. Isaac Salvatierra, de Junts per Tiana (una llista independent que no està relacionada amb Junts per Catalunya), va desallotjar ahir del càrrec a Marta Martorell, d'ERC. Salvatierra, que es va presentar per primer cop el 2015 i de nou el 2019, aconseguint la victòria tot i que no la vara d'alcalde, va tenir ahir els vots del PSC i de JxCat, que fa tres anys van fer alcaldessa la candidata d'Esquerra. Tot plegat no seria extraordinari si no fos perquè Salvatierra, periodista i que va dirigir la web de l'Ara, es va incorporar com a cap de comunicació d'ERC el 2017. Al cap de poc temps, però, va passar a ser director de comunicació de Teresa Jordà a la conselleria d'Agricultura durant l'anterior legislatura. Ara, treballava a El Matí de Catalunya Ràdio. La moció de censura no va estar, com sol passar, exempta de certa tensió. A Tiana s'hi van desplaçar ahir al matí per donar suport a Martorell, que va ser molt crítica amb Salvatierra acusant-lo d'aprofitar-se de les fites del seu mandat, diversos dirigents del món municipal d'Esquerra, com ara Ernest Maragall, Elisenda Alamany o Mireia Ingla.

Vist i llegit

Luis Medina és el comissionista que ha posat en problemes a l'alcalde de Madrid, José Luis Martínez Almeida, pel tracte de favor que hauria rebut. És el fill de Nati Abascal i del duc de Feria, l'aristòcrata sevillà que va tenir problemes amb les drogues i per abusar de menors. Medina és un personatge de les revistes del cor, un guapo oficial, però més enllà de la sordidesa del pare hi ha també un avi que, durant la guerra, va organitzar un grup paramilitar per perseguir i assassinar republicans a Andalusia. Recupera la seva història aquest reportatge de Peio H. Riaño a elDiario. El jutge només ha trobat 247 euros als comptes de Medina, que afirma no tenir-ne ni cinc i va acusar els fiscals que l'investiguen de ser "tots d'esquerres". L'avi tenia més facilitat per aconseguir diners: en un dia va recaptar un milió de pessetes entre terratinents d'Alcalà de Gudaira per finançar l'alçament feixista de 1936.

 L'efemèride

Tal dia com avui de l'any 1931, fa 91 anys, es va proclamar la república. La República Catalana a Barcelona i la Segona República espanyola en diversos punts de l'Estat. Les forces republicanes havien guanyat àmpliament a les ciutats les eleccions municipals del 12 d'abril, i el govern militar de Berenguer i la monarquia havien donat mostres de la seva feblesa. A la capital catalana, Companys primer des de l'Ajuntament i Macià després des de l'actual Palau de la Generalitat, els dos líders d'ERC, van proclamar la República al migdia i hores després ho farien els dirigents republicans a Madrid. Sense oposar resistència, Alfons XIII va marxar a l'exili i ja no en tornaria. L'any passat ho vam repassar en l'imprescindible dietari a càrrec de Pep Martí. Aquí podeu recuperar el discurs de Macià proclamant la República Catalana, que duraria poc i seria substituïda per la Generalitat. La república espanyola va durar fins a la primavera del 1939, quan el cop d'estat feixista la va derrotar militarment. Aquest migdia, al Palau de la Generalitat, el Govern que presideix Pere Aragonès farà per primer cop un acte institucional de record de l'efemèride de la proclamació de la República Catalana. 

 L'aniversari

El 14 d'abril de 1920 va néixer a Cervera, a la capital de la Segarra, el polític, historiador i editor Josep Benet, una figura cabdal de l'antifranquisme i la Transició a Catalunya. Va morir el 2008 a Sant Cugat. Benet, que va ser militant d'Unió, va unir la tradició del catalanisme democristià i el PSUC, partit al que es va anar acostant i del que n'arribaria a ser candidat al Parlament el 1980. No va guanyar les eleccions, però va tenir protagonisme i fins i tot va presentar una moció de censura contra Jordi Pujol el 1983. Malgrat aquest xoc Benet sempre va tenir una bona relació amb Pujol, que després li va confiar algunes tasques governamentals relacionades amb la història. De Benet en destaca la seva producció literària fruit de la investigació que va aprofundir en figures com Lluís Companys, Carles Rahola o Joan Peiró. Catalunya sota el règim franquista és una obra de referència. Us deixo l'entrevista que el 1986 li va ver Josep Maria Espinàs a TV3. 
  ​ Fes clic aquí per rebre'l