Per què Barcelona es planteja implantar un alcalde de nit?

Veus expertes en política veuen l'anunci de Collboni com un moviment més "comunicatiu" que executiu i remarquen que portarà adherits reptes també en seguretat

Imatge d'arxiu d'un concert de nit
Imatge d'arxiu d'un concert de nit | Hugo Fernández
16 de gener de 2024, 20:28
Actualitzat: 20:29h
L'alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, ha recuperat aquest dimarts una promesa electoral endormiscada els darrers mesos: crear la figura d'un alcalde de nit. No serà immediat, ni hi ha un nom establert, però la proposta ja està sobre la taula. La novetat arribaria en el moment en què es formi un govern de coalició i es faci més gran l'executiu barceloní, ha aclarit el batlle socialista. L'anunci de Collboni ha volgut reivindicar que aquest nou responsable municipal se centraria "sobretot en el sector de la cultura i l'oci nocturn" i que hauria d'assumir "la mediació de l'activitat que té la ciutat de nit". Veus expertes de l'àmbit de la política amplien a Nació l'anàlisi d'aquest càrrec que ja existeix a altres ciutats, si bé és inèdit a l'estat espanyol. D'una banda, assenyalen que té un fons sobretot "comunicatiu" i "polític", alhora que adverteixen que malgrat la retòrica se centri en la promoció cultural també hi portarà adherides la gestió de carpetes de seguretat

La implementació de l'alcalde de nit, explicada al programa Cafè d'idees de La 2, anirà desembolcallant les atribucions d'aquesta figura quan s'aclareixi el futur del govern municipal, actualment en mans dels 10 regidors del PSC. Inicialment, el cap de files dels socialistes ha posat l'accent en la dinamització de la vida nocturna de la ciutat, situant-la en una comparativa amb altres capitals internacionals. L'anunci "el que fa és reconèixer un fet, que és que les grans ciutats de nit també tenen vida cultural i d'oci", ha resumit Collboni.

Tot seguit, ha llançat una bateria de preguntes: "Per què no programem cultura per la nit? Per què no obrim centres esportius per la nit? Per què no donem alternatives d'oci a la gent jove per la nit? I per què no, quan pren més intensitat, fem mediació entre l'oci nocturn i alguns barris per tal que sigui compatible gaudir de la nit, de la música o d'anar a prendre una copa amb el descans dels veïns?".

Un moviment "més polític que executiu" 

Una de les característiques més clarificadores d'aquesta proposta és que ha estat encoratjada per les patronals de l'oci nocturn. De fet, la Federació Catalana d'Associacions d'Activitats de Restauració i Musicals (Fecasarm) ja ha celebrat públicament el plans de l'Ajuntament de Barcelona, i ha indicat que podria servir de via per resoldre "problemàtiques" a zones tensionades. De fet, també a València s'havia arribat a plantejar aquesta figura, si bé va acabar diluint-se i mai es va arribar a aplicar. En aquell cas, també va ser promoguda per les associacions de la restauració. Ara, la proposta barcelonina "es pot llegir com una picada d'ullet a aquests sectors, tot i que faltarà aclarir com de contents queden segons les atribucions que s'atorgui a aquest càrrec", apunta el politòleg i professor a la Universitat Pompeu Fabra (UPF) Toni Rodon.

Sigui com sigui, l'expert considera que "és un moviment més polític que executiu" ja que es podria haver optat per una regidoria de nit o un títol menys llampant. "És una manera de vendre a l'opinió pública que s'hi posen seriosament. En la línia del Pla Endreça, que també ha estat un pas més comunicatiu i de publicitat que de moltes accions reals", estableix Rodon. Una altra lectura afegiria la possibilitat d'utilitzar aquesta peça per "acomodar un possible acord de govern", com a gest que atorgaria visibilitat a un membre de la força amb qui el PSC decideixi pactar. De fet, l'alcalde socialista s'ha obert a cedir aquest càrrec al partit amb qui s'entengui.


Més enllà de l'oci nocturn?

En qualsevol cas, el que es desprèn de les paraules de Jaume Collboni és que "aquesta figura està molt pensada per afavorir un cop més la promoció de la ciutat", conclou Jordi Mir, professor de la facultat de ciències polítiques i sociologia de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). Al seu parer, la intervenció de l'alcalde socialista ha dibuixat una proposta que planteja dinamitzar sectors econòmics, culturals, gastronòmics i d'oci però que no mira cap a altres realitats també nocturnes. "No tinc la impressió per res del que ha dit que aquest títol vagi encaminat, per exemple, a buscar una solució per als centenars de persones que es troben en situació de sensellarisme i dormen al carrer cada nit", exposa Mir. Alhora, estableix que altres idees com la de la promoció de l'esport nocturn poden ser "interessants".


El fons evitat: la seguretat

A banda, un matís rellevant és que Collboni, en la seva compareixença televisiva, ha evitat en tot moment mencionar la paraula "seguretat", malgrat és un dels elements que més preocupen l'executiu municipal mentre es manté com a principal element de preocupació ciutadana. Això, podria tenir diverses interpretacions. "Dir-li policia de nit sona molt malament. En canvi, alcalde de nit és prou millor. Quan s'està a l'oposició es parla en termes policials, però quan es crea aquesta figura es presenta per la via de la promoció i no de la seguretat explícitament", assenyala el professor de la UAB. Hi va més enllà Rodon, que adverteix que les carpetes de seguretat poden ser "un regal enverinat" o una "patata calenta" per a la formació que entomi la responsabilitat de l'alcaldia de nit. "Em recorda a quan es va atorgar la cartera dels Mossos d'Esquadra a Iniciativa", puntualitza el politòleg.

De fet, la cap de files d'ERC a Barcelona, Elisenda Alamany, s'ha referit a la mesura tot apuntant que "la seguretat es pot encarar amb mesura de futur i progressistes". Ho ha dit després de celebrar que Collboni impulsi finalment una proposta amb segell republicà, ja que la va plantejar prèviament Ernest Maragall. Concretament, a la campanya de 2019. La idea era que hi hagués un responsable municipal visible i reconeixible des de les deu de la nit fins a la sis del matí de l'endemà. Finalment, tant els independentistes com els socialistes l'havien arribat a incloure aquesta promesa als últims comicis municipals.

Mentrestant, ciutats com Nova York, París o Àmsterdam ja fa temps que tenen càrrecs similars. Sovint es tracta de situar un interlocutor entre l'oci nocturn i la resta de la vida ciutadana, tant altres activitats econòmiques com el dret al descans. En aquest sentit, Collboni vol avançar en un enfocament similar. Ara falten aclarir-ne els matisos. Començant pel qui.
Arxivat a