Deixar de ser alcaldessa no ha estat prou. Ada Colau continua al centre del càlcul polític de Barcelona . La seva ombra a l'Ajuntament, ara com a regidora, s'ha acabat allargassant més del previst i això ha començat a incomodar una part dels rivals polítics del consistori. Vuit mesos després d'unes eleccions municipals en què la seva formació va quedar en tercera posició, després d'un frec a frec amb els socialistes, la líder de Barcelona en Comú continua on era. Aquest dissabte, en una entrevista a El Suplement de CatalunyaRàdioho tornava a refermar. Els temptejos que Sumar va posar-li sobre la taula per a la confecció del nou govern espanyol no van aconseguir desplaçar-la de la capital catalana i, passada la tempesta, Colau insisteix a quedar-se a la mateixa institució que ha governat durant dos mandats, ara des de l'altra banda. Almenys mentre s'aclareix quin és el rumb de JaumeCollboni (PSC) a l'hora de teixir un futur govern.
La paradoxa que recorre la realitat barcelonina és que, mentre Colau sigui al tauler de joc, les enteses polítiques també són més enrevessades i comportarien un esforç afegit. Així ho veuen al PSC. Des d'una posició de comoditat que els ha permès no haver de fer grans esforços per treballar cap acord fins al moment, fa mesos que esperen que l'exalcaldessa faci un pas al costat. El mateix alcalde Collboni s'ha encarregat de preguntar de manera més o menys habitual, i a diversos entorns, pel futur de qui va ser la seva companya de govern en dos mandats diferents. No és l'únic, però és un tema recurrent a l'hora d'abordar les derivades d'un possible pacte a Barcelona, exposen a Nació diverses fonts.
En el cas dels socialistes, hi ha dos elements centrals que alimenten el recel a fer un pacte amb els comuns, pel que fa a Colau. El primer és la incomoditat natural que suscita tenir de número dos una figura amb més reconeixement que la del número u de l'executiu. L'altre, per més que no sigui definitiu i que podria haver quedar esmorteït pel moviment de BComú a la investidura, és la relació freda existent entre Collboni i l'exalcaldessa.
Més enllà del desgast de la governabilitat conjunta -i irregular- durant sis anys, les tensions públiques es van evidenciar a partir de l'abandonament prematur del líder del PSC de les seves responsabilitats com a primer tinent d'alcaldia, el gener passat. Un moviment que tan sols va ser comunicat unes hores abans de fer-se públic a Ada Colau a través d'un missatge a Whatsapp. Els mesos posteriors, fins i tot després de les eleccions i la formació del nou govern, no s'han refet els ponts més enllà de la cordialitat institucional.
No són els únics que agrairien un canvi de lideratge als comuns. També ERC, que desitja anar més enllà del seu ball de vots amb Junts, té la mirada posada en la decisió de Colau. El magnestisme de l'exalcaldessa -que també compta amb una valoració social polaritzada i amb el rebuig d'una part dels sectors econòmics de la ciutat- és un inconvenient a l'hora d'anar a buscar votants indecisos, assumeixen els republicans. Si la figura que va aconseguir guanyar les eleccions l'any 2015 deixa pas a un altre perfil al capdavant de BComú, la pugna pot centrar-se més en el contingut d'un projecte de ciutat que ERC espera apuntalar els pròxims anys. El pla és fer una oposició dura a Collboni, especialment si acaba bastint un acord amb Junts, però també diferenciar-se dels comuns en aspectes claus com la defensa de la llengua i la cerca d'un "patriotisme barceloní", tal com va explicar aquest diari.
Mentrestant, el cert és que els comuns mantenen que Ada Colau continua centrada en les seves responsabilitats municipals. Una activitat, però, que conjuga amb moviments de projecció internacional, com la seva presència aquesta setmana a la Haia per donar suport a Sudàfrica en la denúncia contra el "genocidi" d'Israel cap a la població de Gaza. Al darrer ple municipal, va ser Colau l'encarregada d'assenyalar que existia una "paràlisi" per part del nou govern de Collboni. La resposta de Laia Bonet, mà dreta de l'alcalde, va ser acusar els comuns de "boicotejar" que hi hagi "un govern de coalició d'esquerres". La rèplica de la cap de files de Barcelona en Comú va ser denunciar "l'arrogància" dels socialistes i demanar-los "humilitat". Des de diverses formacions del consistori, aquest estira-i-arronsa es va llegir com la confirmació de la llunyania entre el PSC i l'actual disposició dels comuns a l'Ajuntament.
La incògnita del futur de la líder dels comuns contrastaambelcamídissenyatpelscandidats de les principals formacions barcelonines que no han aconseguit l'alcaldia. El primer a fer camí lluny del consistori ha estat ErnestMaragall (ERC). Aquest moviment també remava a favor dels desitjos socialistes. Ara bé, les complicacions de coordinar un tripartit i les recances republicanes -que s'han inclinat per un altre projecte de mandat, alhora que han assumit la distància actual entre socialistes i comuns- finalment han alleugerit l'impacte de la decisió.
En el cas de XavierTrias (Junts) hi ha un altre factor en joc. L'exalcalde ha anat retardant el seu adeu en base a una voluntat reiterada de marxar quan tot quedi lligat. És a dir, quan s'aclareixi el futur del govern de la ciutat. UnaposturaquehaacabatdepenentmésdelPSC, que situa la primavera com a límit, més que de la seva formació. Sigui com sigui, Trias ja ha deixat clar que no es planteja repartir-se l'alcaldia amb el líder socialista, malgrat tenir un regidor més, si es produís un pacte sociovergent. El seu comiat és segur.
Novament, les mirades acaben en Ada Colau. L'ombra de les eleccions europees, primer, i de les catalanes, després, esmolen les dents dels grups polítics del consistori. Especialment, dels que dibuixen un mandat de baix voltatge, a la inversa que els anteriors. Tanmateix, Colau no ha evidenciat en cap moment que vulgui sumar-se a cap d'aquestes noves curses polítiques. De fet, en una entrevista recent a Nació, l'actual presidenta del grup parlamentari En Comú Podem, Jéssica Albiach, va posicionar-se com a aspirant a repetir candidatura als futurs comicis al Parlament. I el plantejament és ben vist dins la formació lila. A les europees, que arribaran abans, encara no hi ha cap nom que hagi fet el pas públic dins l'espai dels comuns. Tanmateix, aquesta mateixa setmana Colau ha rebutjat explícitament aquest escenari. De fet, la retòrica que se segueix mantenint és la de la possibilitat d'un pacte entre socialistes, comuns i republicans. Malgrat les dificultats, continuen sumant 24 regidors. I el pròxim dijous hi ha la primerareunió entre Colau i Collboni, després de dos mesos de fredor.