02
de gener
del
2024
Actualitzat
a les
22:26h
Tothom vol que els Reis d'Orient li portin els regals que han demanat a la carta i que han entregat al patge dies abans. Però compte, qui no s'hagi portat bé pot rebre un càstig dels reis més famosos del món: un bon tros de carbó. Carbó, això sí, de sucre, i que per molts s'acaba convertint en un regal més per menjar-se durant aquestes festes. Però, per què els Reis d'Orient regalen carbó si et portes malament?
No hi ha una teoria clara sobre aquest fet, però un dels motius podria ser que el carbó forma part de les restes que deixen l'or, l'encens i la mirra -els tres regals que els Reis d'Orient van portar al nen Jesús, segons la tradició catòlica- quan es cremen. Altres teories, però, apunten al paper del Pare Noel i també a un patge que vigila els nens tot l'any i informa els Reis d'Orient sobre el seu comportament.
Pel que fa al personatge que visita les nostres cases la nit del 24 al 25 de desembre, el Pare Noel, és tradició que entri per les xemeneies. Això fa que en arribar a la casa d'un nen que s'ha portat malament, a banda dels regals, deixi també un tros de carbó com a càstig i que agafa de la mateixa xemeneia.
Especialment a l'Estat, també hi ha la teoria d'un patge reial que vigila els nens tot l'any per veure si es porten bé. Si es porten malament, però, informa els Reis d'Orient i s'encarrega de deixar el carbó sota els arbres de Nadal, perquè clar, els tres reis no donen l'abast i ja en tenen prou amb haver de deixar regals. Al País Basc, la teoria del carbó és molt més clara: l'Olentzero, el Pare Noel basc, és carboner de professió.
No hi ha una teoria clara sobre aquest fet, però un dels motius podria ser que el carbó forma part de les restes que deixen l'or, l'encens i la mirra -els tres regals que els Reis d'Orient van portar al nen Jesús, segons la tradició catòlica- quan es cremen. Altres teories, però, apunten al paper del Pare Noel i també a un patge que vigila els nens tot l'any i informa els Reis d'Orient sobre el seu comportament.
Pel que fa al personatge que visita les nostres cases la nit del 24 al 25 de desembre, el Pare Noel, és tradició que entri per les xemeneies. Això fa que en arribar a la casa d'un nen que s'ha portat malament, a banda dels regals, deixi també un tros de carbó com a càstig i que agafa de la mateixa xemeneia.
Especialment a l'Estat, també hi ha la teoria d'un patge reial que vigila els nens tot l'any per veure si es porten bé. Si es porten malament, però, informa els Reis d'Orient i s'encarrega de deixar el carbó sota els arbres de Nadal, perquè clar, els tres reis no donen l'abast i ja en tenen prou amb haver de deixar regals. Al País Basc, la teoria del carbó és molt més clara: l'Olentzero, el Pare Noel basc, és carboner de professió.