Per intentar resoldre'ls, hem parlat amb el físic nuclear Arnau Ríos, professor de la UB i membre de l’Institut de Ciències del Cosmos, i amb l'enginyer Marcel Coderch, doctor per l'Institut Tecnològic de Massachusetts. Entre la prudència i l'escepticisme, assenyalen elements crítics de l'experiment com la despesa energètica per tirar-lo endavant, la dificultat per obtenir el triti i, sobretot, d'aplicar-lo amb finalitats energètiques.
1. És realment un dels avenços científics més importants del segle XXI?
El Departament d'Energia dels Estats Units no va dubtar a qualificar l'experiment del laboratori de Califòrnia com un dels "avenços científics més importants del segle XXI". Ho és? El físic nuclear Arnau Ríos no dubta de la rellevància de l'assoliment, però demana "prudència" a l'hora de treure conclusions. Amb més contundència s'expressa Marcel Coderch que assegura que "no és cap avenç pràctic i menys en l'àmbit de l'energia".2. Hi ha limitacions en l'obtenció dels isòtops d'hidrogen?
L'experiment va consistir a reproduir en una minicàpsula el procés de fusió del Sol. L'ús dels làsers més potents del planeta va permetre escalfar fins a 3 milions de graus una pastilleta on hi havia els isòtops de l'hidrogen. Aquest recipient va acabar col·lapsant i el deuteri i el triti es van fusionar en forma d'heli, alliberant energia.Dels dos isòtops d'hidrogen el deuteri és fàcil d'obtenir, cosa que no passa amb el triti. "És un element radioactiu que cal generar-lo, transportar-lo i és molt car", adverteixen els dos experts consultats per Nació.
Si domar la fusió és aconseguir que aquest procés es pugui repetir, és evident que no s'ha domat.
3. Realment s'obté més energia de la que s'inverteix?
Hores abans de l'anunci oficial ja s'advertia que l'obtenció neta d'energia (de 2 a 3 megajoules) no tindria en compte els processos previs. Ara ja se sap que posar en marxa els 192 làsers que van fer possible la fusió va suposar una despesa energètica de 300 megajoules. D'aquesta manera, el balanç real de l'experiment és una despesa 100 vegades superior a l'assolida. “Un procés que requereixi 300 megajoules per obtenir-ne 3 no funcionarà mai. És un rècord d'ineficiència energètica”, destaca Coderch.El físic nuclear Arnau Ríos, per la seva banda, demana valorar la importància de l'assoliment: “No és fàcil. Han tardat deu anys a aconseguir-ho i ha calgut una inversió molt important”. Tanmateix, més enllà del balanç negatiu, també adverteix que és un experiment no reproduïble. “Cal espaiar molt les càrregues i explosions dels làser”, explica. “Si domar la fusió és poder repetir aquest procés, és evident que no s'ha domat”, afegeix.
4. L'experiment de Califòrnia té un objectiu militar?
Al Laboratori Nacional Lawrence Livermore de Califòrnia s'hi fa recerca militar, malgrat que estigui adscrit al Departament d'Energia. El físic nuclear Arnau Ríos, que ha pogut visitar la instal·lació, assenyala que l'experiment difícilment tenia com a finalitat principal la qüestió energètica.Marcel Coderch, per la seva banda, es mostra taxatiu: “No busquen una font d'energia”. Recorda que una de les tasques centrals del laboratori és l'armament nuclear i que l'experiment pot servir com a model a petita escala per reproduir l'explosió d'una bomba d'hidrogen, fet que està prohibit amb el Tractat de Prohibició dels Assajos Nuclears.
5. La fusió nuclear pot servir per resoldre l'emergència climàtica?
Serà utilitzable aquesta tecnologia en les dècades vinents? “És difícil de dir, no estem aquí per fer prediccions”, respon amb prudència Ríos. De fet, veu més factible l'aplicació industrial d'altres camins cap a la fusió com el del confinament magnètic, que es desenvolupa a l'ITER europeu.[impacte]
“Crec que no serà viable ni en 20, ni en 30, ni en 40 anys”, assenyala Marcel Coderch. “L'ITER està més enrere que el laboratori de Califòrnia i és difícil imaginar si algun dia podran acabar dissenyant un reactor”, afegeix.
No ens serveix de cap manera per l'horitzó de ser climàticament neutres el 2050.
En tot cas, és evident que l'anunci d'aquest dimarts no permet solucionar l'emergència climàtica, que requereix actuar a curt termini. L'objectiu de ser neutre en carboni el 2050 passa per una reducció radical d'emissions des d'avui mateix. Si es complís, s'aconseguiria l'objectiu “de mínims” de situar l'augment de temperatura entre l'1,5 i els 2 ºC, un fet que suposaria haver mitigat el canvi climàtic, no evitar-lo. “Segur que abans del 2050 no hi haurà reactor de fusió nuclear. Ens hem de posar ja en la transició energètica”, conclou Marcel Coderch.
[patrociniImpacte]
