[nointext]
Rep El Despertador cada matí al teu correu

La vaga dels maquinistes de Renfe contraris a un possible traspàs del servei de Rodalies -temen que els canviïn a pitjor les condicions de treball- i queixosos pel tracte rebut de l'empresa ha provocat aquests dies desesperació en molts usuaris. La vaga està encara convocada per a demà i divendres i també per a dilluns i dimarts que ve. Al fet que no s'estiguin, segons l'empresa, complint els serveis mínims en la protesta se li sumen els dèficits del servei i els problemes endèmics de la xarxa fruit d'anys de baixa inversió.

Cada any ens escandalitza -tot i que no podem pas fer veure que ens agafa de nou- la baixa execució pressupostària en matèria d'infraestructures a Catalunya. És excepcional en els darrers anys que es pressuposti als comptes estatals el que es va pactar a l'addicional tercera de l'Estatut: que Catalunya rebi una inversió en infraestructures proporcional al seu pes en el PIB estatal. Però encara ho és més que el pressupost s'acabi finalment executant. Catalunya, de fet, sol estar a la cua en execució. De nou, la setmana passada ho explicava Roger Tugas amb dades del ministeri d'Hisenda. Per això promeses com ara la inversió de més de 6.000 milions d'euros a la xarxa fins al 2030 provoquen alguna cosa més que escepticisme. Més encara si recordem el dèficit fiscal de 16.000 milions d'euros, que no és el camí de ser reconduït.  

El president de la Generalitat, Pere Aragonès, ha demanat per carta a Pedro Sánchez que renegociï amb el Govern el traspàs dels trens de Rodalies, que va quedar coix després de l'aprovació de l'actual Estatut, i tant ERC com els comuns han reclamat que aquest quedi contemplat als propers pressupostos estatals. La part catalana aspira "al traspàs complet". No només del servei operat per Renfe, doncs, sinó també de la xarxa ferroviària, cosa que lògicament hauria d'anar acompanyada d'una cessió de recursos importants per assegurar que es posi al dia.

De moment, ahir el PSOE i Podem, els socis del govern espanyol, van tancar un acord intern de pressupostos que té com a mesura estrella l'ajut al lloguer per als més joves. Caldrà veure si provoca inflació en el preu -hi ha qui diu que pot acabar sent una ajuda encoberta als propietaris- o si aconsegueix facilitar l'accés a l'habitatge. Els comptes també contemplaran mesures com ara l'augment de sou dels funcionaris. 

L'aposta per les polítiques d'habitatge i per afavorir les classes mitjanes fa evident que Sánchez busca, amb el suport de Podem, els vots dels socis de la investidura per aprovar els comptes amb què segurament acabarà la legislatura. I mirarà a ERC a més del PNB, Bildu i el PDECat. L'argument serà que no votar els pressupostos espanyols posa en risc l'estabilitat política i les millores socials i que bloquejar-los obre, a més, la porta a un govern del PP i Vox. L'escoltarem arreu aquests dies per pressionar les minories propietàries dels vots que li falten a Sánchez.

Però un repàs de l'acordat fa uns mesos, quan ERC va votar els comptes de 2020 després de votar també diversos estats d'alarma, fa feredat, més encara tenint en compte que no eren mesures que capgiressin res. Ni s'han complert les inversions ni hi haurà intervenció del Govern en la gestió dels fons europeus, l'Ingrés Mínim Vital o el Consorci de la Zona Franca. El balanç és realment pobre, entre altres coses perquè les autèntiques fites polítiques del curs en la relació entre el PSOE i ERC (els indults i la reactivació de la taula de diàleg) no es van incloure en l'acord pressupostari perquè formalment no tenien res a veure. 

Ara som, però, en una nova dimensió. Sánchez assegura que està compromès a fons amb el diàleg i, per tant, aquest no hauria de ser conjuntural; i els presos ja són al carrer. Abans de seure a negociar els pressupostos és necessari avaluar el compliment dels acords vigents. En cas contrari, els futurs pactes en temes com les inversions, la xarxa de trens de rodalia o la llei de l'audiovisual seran molt poc creïbles i la sensació d'aixecada de camisa estarà encara més justificada. Això, és clar, si és el que el PSOE i Podem no volen que els ajuts al lloguer i altres mesures no prosperin mai i tenen voluntat sincera de frenar el pas a la dreta i l'extrema dreta. Els ciutadans van voler que no tinguessin majoria absoluta i, per tant, han de fer cessions i, en acabat, complir els acords. És una norma bàsica (elemental diria) de la política. 
 

---

Avui no et perdis

» Totes les conseqüències de l'acord PSOE‑Podem pels pressupostos; per Joan Serra Carné i Oriol March.

» Entrevista a Jordi Sànchez: «La UE acabarà forçant Espanya perquè deixi tornar Puigdemont»; per Bernat Surroca.

» Opinió: «​Quan Catalunya guanya»; per Francesc Canosa.

» Tribunals europeus, Roma, Mèxic: el PP ensopega amb l'«enemic» exterior; per Pep Martí.

» Opinió: «Escola bressol gratuïta i equitat»; per Marta Rovira Martínez.

» Opinió: «València»; per Francesc Viadel.

» Sanitat aprova administrar la tercera dosi a tots els majors de 65 anys; per Albert Vilanova.

» L'aranès: una agonia irreversible?; per Aitor Carrera, director de la càtedra d'estudis occitans de la UdL.

» Pau Gasol es retira després d'una carrera per a la història; per Víctor Rodrigo.

» Els requisits per accedir a la nova ajuda per pagar el lloguer; per Lluís Girona

» El TC avala la vigència de les euroordres l'endemà del fracàs de l'extradició de Puigdemont; per Oriol March

 

---

 El passadís

El PP va cloure a València la seva convenció, que va culminar amb un míting a la plaça de braus. La plana major del PP català va assistir-hi. Un dels rostres catalans del partit que millor s'ho va passar va ser l'empresari i regidor de Barcelona Josep Bou, que es va fondre amb una abraçada amb Pablo Casado. A Gènova valoren l'estil populista de Bou i la facilitat que té per trepitjar carrer. Bou va ser ben acollit pels principals barons madrilenys del partit, com Isabel Díaz Ayuso i José Luis Martínez-Almeida. Algú dels presents va comentar que Bou era més ben acollit pels populars madrilenys que per alguns de catalans. L'any vinent, la formació ha de decidir si Bou repeteix com a cap de llista a Barcelona. 
 
Vist i llegit

El diari Abc està publicant aquests dies els papers de Manglano, que també estan recollits en un llibre de recent aparició. Emilio Alonso Manglano va ser militar i tinent general, així com director del Centre Superior d'Informació de la Defensa (l'actual CNI) entre 1981 i 1995. Va morir el 2013 a 87 anys. Ahir, el diari documentava una conversa entre ell i l'exministre de l'Interior Antoni Asunción, que confessava la implicació dels cossos i forces de seguretat en la guerra bruta contra ETA. Concretament, l'any 1989 el carter basc José Antonio Cardosa va morir per l'explosió d'un paquet bomba dirigit a un col·laborador d'ETA. José Luis Corcuera, que era aleshores ministre de l'Interior, ho nega. És aclaridora, però, la informació que signen Juan Fernández-Miranda i Javier Chicote.

 L'efemèride

L'anul·lació per part del Tribunal de Garanties (el TC d'aleshores) de la llei de contractes de conreu el juny de 1934 va enverinar encara més les relacions entre el govern de Lluís Companys, d'ERC, i el conservador de Madrid. Pressionat per Josep Dencàs i els sectors més nacionalistes del partit, Companys va proclamar l'Estat català el 6 d'octubre d'aquell any. Els militars van reprimir hores després la insurrecció armada, que va tenir un dels seus focus a la seu del CADCI a la Rambla, on van morir diversos independentistes. El govern espanyol va suprimir la Generalitat i empresonar Companys i el seu executiu. La memòria dels fets del 6 d'octubre és recurrent a la política catalana. En aquest vídeo s'explica.

 L'aniversari

Una de les poques persones que va viure aquells fets ja des del compromís polític va ser Neus Català, que va néixer el 6 d'octubre del 1915 als Guiamets, al Priorat, on va morir el 13 d'abril de 2019. Militant comunista (primer al PSUC i després a EUiA) i feminista, va ser una de les últimes supervivents catalanes del camp de concentració femení de Ravensbrück, a Alemanya. La darrera va ser Conxita Grangé. Català hi va arribar des de França, on s'havia exiliat després de la guerra amb un grup de nens que cuidava com a infermera. Compromesa i valenta, el Govern va commemorar el 2015 l'any Neus Català en homenatge a totes les víctimes del feixisme i en agraïment a la seva tasca divulgativa. Una de les seves darreres imatges és votant l'1-O. Us deixo l'entrevista que li vam fer a NacióDigital l'any 2013 i el programa El Convidat, d'Albert Om, que va passar uns dies amb ella al seu poble.

  ​ Fes clic aquí per rebre'l