El primer dia de desallotjament nocturn de diversos espais de l'aeroport del Prat on dormen més d'un centenar de persones sense llar -cap administració facilta cap xifra més concreta- ha acabat sense cap persona reubicada a cap equipament social. Tal com explicava Nació aquest dimarts, l'operatiu no estava contemplat com una resposta a la situació de sensellarisme cronificada a l'aeroport, sinó que els serveis socials presents al dispositiu simplement feien un suport protocolari al buidatge de zones aeroportuàries que havia sol·licitat Aena. Sigui com sigui, entre la nit i la matinada, desenes de persones sense sostre quedaven expulsades de l'aeroport sense cap alternativa específica plantejada per a l'ocasió. És part d'un operatiu especial que està previst que almenys es repeteixi aquest dimecres.
A més dels Mossos d'Esquadra, que havien estat convocats com a part securitària del dispositiu demanat per Aena, també hi havia un tècnic d'Acció Social de l'Ajuntament del Prat de Llobregat i un equip de tres treballadors del Centre d'Urgències i Emergències Socials de Barcelona (CUESB), un servei que s'activa a l'àrea metropolitana quan hi ha situacions que afecten persones en situacions de vulnerabilitat social. Després d'aquesta primera nit d'actuació a l'aeroport, però, a cap dels ajuntaments presents a l'aeroport els consta haver proveït un allotjament diferent a les persones sense llar afectades pel desallotjament nocturn. El que està previst, però, és que l'operatiu acabi el dijous al matí i l'aeroport recuperi la normalitat.
Aena assenyala els ajuntaments
Per la seva part, Aena continua sense oferir cap explicació sobre un desplegament excepcional. Contactada per aquest diari, l'empresa pública que gestiona l'aeroport del Prat remarca que no aportarà cap informació ni sobre el fons de la mesura, ni sobre el balanç de les actuacions, ni sobre l'afectació a les persones vulnerables que habiten les dependències de la infraestructura.
L'únic posicionament oficial de l'empresa pública l'ha fet el president i conseller delegat, Maurici Lucena, en unes declaracions facilitades per l'Agència Catalana de Notícies (ACN). El representant d'Aena assegura que són els serveis socials dels ajuntaments els que s'haurien de fer càrrec de donar una alternativa habitacional a les persones que pernocten a l'aeroport i que durant aquestes es troben al carrer.
Segons fonts dels Mossos d'Esquadra, l'actuació tindria a veure amb la voluntat de fer "neteja i desintoxicació" de diversos espais de l'aeroport, fet que requeriria el buidatge de diverses zones habitualment ocupades. Tanmateix, altres fonts apunten que també hi hauria alguns perfils de persones sense llar conegudes amb situacions de salut especialment delicades a qui haurien permès quedar-s'hi durant el desallotjament nocturn.
Una resposta que no arriba
També des de l'entorn policial s'assegura que la realitat del sensellarisme cronificat a l'aeroport és una matèria que diverses administracions, des de la Generalitat als ajuntaments, estarien treballant des de fa temps. Actualment, però, no hi ha cap pla anunciat sobre la taula pel que fa a oferir alguna solució específica a aquest col·lectiu. De moment, des de l'Ajuntament del Prat de Llobregat remarquen que l'aeroport és un equipament de país i que l'acompanyament a les persones sense llar que hi viuen correspon a l'administració catalana, en coordinació amb els ens locals.
Durant les últimes hores, però, la resposta ha estat mínima. Ahir, abans de ser desallotjat, el Josep Maria, un home de 53 anys que dorm al ras entre la Terminal 1 i el metro, expressava el desconcert i la manca d'alternatives que tindria si s'executava l'expulsió nocturna. "Si et dic la veritat, això vol dir que no sé on dormiré. Al carrer? És l'únic que se m'acut", deia llavors. Com ell, aquesta nit desenes de persones s'han quedat sense el refugi habitual, un espai que compta amb lavabos i espais en què se senten més segurs que pels carrers d'una ciutat, diuen. Aquesta matinada està previst que es repeteixi l'actuació.
De moment, des de la Taula d'entitats Tercer Sector Social i les Entitats Catalanes d'Acció Social (ECAS) s'han posat d'acord per emetre un comunicat en què asseguren que és "inacceptable haver normalitzat la situació d'aquestes persones sense llar" i "no haver previst un dispositiu d’acompanyament social amb alternativa de pernoctació prèvia" que no fes que les persones dormissin al ras, en plena matinada i en un espai allunyat de la ciutat. També demanen que que no s'utilitzin termes com “insalubritat” i “inseguretat” quan es parla de sensellarisme perquè "es contribueix a l’estigma sobre les situacions de pobresa i exclusió". Alhora, també han celebrat que s'hagi tornat a registrar al Parlament la proposició de llei del sensellarisme, una carpeta pendent llargament reclamada i encara pendent d'aprovar-se.