El grup d'habitatge denuncia que la família ha estat a punt de quedar-se sense llar quan l'última notícia que tenien de l'administració era que tot avançava en la bona direcció per poder-los fer un lloguer social i regularitzar la seva situació. "Hi havia diàleg. I de sobte s'han trobat un desnonament", resumeix la Paula. Com el d'aquesta família hi ha altres casos similars a Barcelona, assenyalen diversos sindicats. Persones amb pocs recursos econòmics que han acabat ocupant un pis públic, que tenen contacte amb serveis socials, que en algun moment se'ls ha plantejat la via del lloguer social, però que al final s'han trobat un avís de desnonament. "És difícil d'explicar perquè bàsicament et vol deixar sense casa qui te l'hauria de donar, de garantir, si no ets ric i necessites un sostre", reflexiona l'Aaron, qui viu ocupant un pis de l'Agència de l'Habitatge Catalunya (AHC).
El cas d'aquesta família no és una excepció, insisteixen diversos col·lectius. Aquest mateix dijous es produïa un episodi similar a Ciutat Meridiana, a Nou Barris, també suspès en el darrer minut. En aquest cas, qui havia rebut la notificació que la farien fora de casa era la Yolanda, mare soltera de dos nens. Viu des de fa set anys en un pis que és propietat de la Generalitat i des de llavors tampoc no hi ha hagut manera de posar-se d'acord amb la Generalitat per tenir un lloguer regulat. "És una loteria. Coneixem famílies que han ocupat pisos públics i els han fet fora immediatament. Ho hem viscut, i hi ha casos en què ho hem entès. Però després et trobes pisos que fa anys que ningú no se'n preocupa ni de fer-hi un lloguer ni de res. I, de sobte, fan fora la família sense interessar-se per la seva situació, quan són pobres i després els hauran de buscar un sostre", exposa Fili Bravo, portaveu de l'associació veïnal del barri de Ciutat Meridiana.
751 famílies amb dret a un pis social que esperen
Hi ha una evidència que ningú defuig. Quan algú ocupa un pis públic, s'impossibilita que aquell habitatge vagi a parar a qui l'administració -en els seus tràmits formals i reglamentaris- tindria previst dedicar-li. Per això, sigui un ajuntament o la Generalitat, de tant en tant una entitat pública acaba decidint intervenir i desallotjar un immoble.L'argument és que, si no es fes, l'administració no podria atorgar els pisos socials a la gent que té inscrita als registres per obtenir una llar. Ara bé, des dels col·lectius socials la resposta és doble. D'una banda, remarquen que en la majoria de casos les famílies que es pretén desnonar són, alhora, sol·licitants d'aquestes llars socials i estan a l'espera també d'un pis per part de l'administració pública. I, d'altra banda, s'apunta que aquesta és la conseqüència directa de dècades de polítiques equivocades pel que fa a la garantia del dret a l'habitatge. Aquest últim extrem ja ha estat àmpliament reconegut per part de les administracions catalana i barcelonina, que ara intenten corregir-ho a mig termini.
De moment, la Mesa d'emergència de l'habitatge de Barcelona -l'òrgan on van a parar les persones que no poden accedir al preu de l'habitatge del mercat- fa anys que acumula centenars de casos en espera. Actualment hi ha 751 famílies només a la capital catalana a qui se'ls ha reconegut el dret a un pis social, però encara no se'ls hi ha pogut proveir. Alhora, el preu del lloguer s'ha enfilat a un nou rècord i ja ha arribat als 1.171 euros de mitjana en els nous contractes que es fan en territori barceloní, per sobre del salari mínim interprofessional.
"Mentrestant, però, què han de fer aquestes famílies?", es pregunta Fili Bravo. La seva veïna Yolanda, a qui havien de desnonar, té un informe de vulnerabilitat social emès pels serveis municipals. Malgrat això, ahir tenia l'amenaça explícita de quedar-se sense llar en unes poques hores. "Van venir a casa l'any 2021 uns treballadors d'una mena d'oficina d'habitatge, encara recordo el nom d'una d'elles, que es deia Lídia, perquè moltes vegades he pensat en ells aquests anys. Van aparèixer, van demanar documentació i la vaig anar donant. I mai més n'he sabut res", explica la dona.
Ella, com tants altres, espera un reallotjament o la formalització d'un lloguer social en allò que ha estat casa seva els últims anys. La família de l'Aaron, la Samara i les dues filles -Samara i Nayeli- fa sis anys gairebé ja que també viuen ocupant el mateix pis del suburbi conegut com a Via Trajana. "Jo vaig néixer aquí. Aquest és el meu barri. Vivia al bloc 18. Els hi dèiem pels números", recorda l'Aaron. Ocupar va ser la manera que va trobar de quedar-se al seu entorn, també un dels punts amb les rendes més baixes de tota la ciutat, com Ciutat Meridiana o el Raval, on es concentren altres casos.
L'Aaron i la Samara, amb les seves filles de tres i quatre anys | Foto: Hugo Fernández
A la mateixa zona de la Via Trajana, la Generalitat ja fa temps que va començar tràmits per desallotjar alguns pisos ocupats, tot i que també es va fer una pausa per estudiar la situació de les famílies i buscar-ne alternatives en casos de pobresa. Es va aturar el pla de desnonar tant sí com no per apostar per la via social. En aquest marc, van aparèixer escenaris com el de la Débora, també amb filles a càrrec. Tal com va explicar Nació quatre anys enrere, l'administració catalana va rectificar la voluntat inicial d'expulsió. Ara bé, des del Sindicat d'Habitatge de la Verneda i el Besòs assenyalen que no ha estat fins al 2023 -tres anys després d'iniciar la paperassa- quan la Debora ha aconseguit signar el lloguer regularitzat.
Un embolic "que desgasta"
Ara, la família de l'Aaron té una situació gairebé calcada, però amb un mentresant diferent. L'Agència de l'Habitatge de Catalunya -organisme de la Generalitat- va interessar-se per poder-hi fer un lloguer social al pis que ocupa, però els tràmits van desaparèixer amb el temps. Tant és així que aquest dimarts la família es va trobar Mossos d'Esquadra disposats a desfer la protesta que hi havia a peu de carrer i buidar el pis on viuen, encara sense cap alternativa sobre la taula. Finalment, els van donar deu dies més de marge. No hi havia prou reforços policials disponibles per dur a terme el desallotjament, els van justificar. Fonts de l'Agència de l'Habitatge de Catalunya asseguren a aquest diari que el desnonament està previst de tirar endavant els pròxims dies perquè els consta que l'Ajuntament de Barcelona -a qui l'agència demana informes en alguns casos- va tancar l'expedient del possible lloguer social a la família per "manca de documentació". Ara bé, els afectats per l'amenaça de desnonament insisteixen que això no té ni cap ni peus.
De fet, fonts del consistori barceloní expliquen que aquesta conclusió que assenyalava la manca d'algun document es va emetre el juliol de 2022. I aquest diari ha pogut constatar documentalment que l'oficina de Sant Martí del Consorci de l'Habitatge de Barcelona -un ens conjunt de la Generalitat i l'Ajuntament- va mantenir contactes formals a posteriori amb la família perquè els tràmits seguien vigents per aconseguir el lloguer assequible. Concretament, al novembre del 2022. És a dir, que la família en cap moment podia ser conscient que se'ls havia desestimat el lloguer social. "Se'ns va dir que anirien fent. I que si arribava alguna ordre de desnonament, aviséssim. Quan ens ho hem trobat, he estat anat cada dia a l'oficina d'habitatge. Cada dia. A veure si m'atenien. I no m'han fet ni cas. Això desgasta. Et fan pensar que no has fet alguna cosa, però revises i ho has entregat tot", denuncia l'Aaron. Des del sindicat que l'acompanya sospiten que hi ha expedients que l'administració descuida i després intenta buidar els immobles sense preocupar-se de la situació de les famílies que hi viuen.
Des de l'Agència de l'Habitatge de Catalunya -la propietària dels pisos, qui formalitzaria el lloguer social i qui decideix en última instància l'execució del desnonament- insisteixen que el cas de la Yolanda, a Ciutat Meridiana, també tindria a veure amb la manca d'acció prèvia del consistori barceloní. Sigui com sigui, fonts de l'àrea d'habitatge del govern local es comprometen "durant la pròxima setmana" a avaluar "de nou" el cas de l'Aaron i la Samara, però també s'abordarà de manera imminent el de la Yolanda.
Més famílies arreu de Barcelona
En altres casos també es plantegen disfuncions de famílies amb informes de vulnerabilitat que viuen ocupant pisos públics. En alguns casos, com el del Lorenzo, que viu a un pis del número 15 del carrer Veneçuela, se li rebutja la petició d'accedir a un pis social perquè la família "no està vinculada a Serveis Socials", diu un document. La realitat ho desmenteix: tenen atenció habitual i fins i tot reben prestacions que es revisen des dels serveis municipals.
En algunes situacions, s'assenyala específicament a l'Ajuntament de Barcelona, que també és propietari d'una part important del parc públic de pisos a la ciutat. Des del Sindicat d'Habitatge del Raval apunten escenaris complexos que afronten desnonaments pròximament. "Al carrer Robador volen desnonar tres persones, totes amb informe de vulnerabilitat social, i només reallotjar-ne una. Van ocupar un pis que era de La Caixa i estava buit. I com ara és municipal els volen fer fora sense més", denuncien des del col·lectiu ravalenc. Preguntat sobre aquest cas, fonts de l'Ajuntament de Barcelona han respost aquest mateix dijous al vespre que "la intenció és suspendre el desnonament" també per "reavaluar la situació de les persones que resideixen a l'habitatge". En aquest cas, no caldria implicar la Generalitat de cap manera perquè l'habitatge és municipal.
Davant aquesta realitat -una conseqüència més de la manca d'accés a l'habitatge- des dels col·lectius demanen sensibilitat a l'administració, recursos per estudiar els casos de les famílies abans d'expulsar-les d'un pis i manteniment del projecte de fer lloguers a persones que ocupen perquè no tenen prou recursos econòmics. Al seu torn, l'Ajuntament de Barcelona, la Generalitat i l'Estat tenen diversos projectes en marxa per seguir augmentant el parc públic assequible. Els resultats, però, no seran immediats. La urgència social, sí. Sobretot, la de famílies com l'Aaron, que si res no canvia, el divendres de la setmana vinent tornaran a tenir els antiavalots dels Mossos d'Esquadra davant de casa.
