El 22 de novembre, un dissabte al vespre, la parròquia de Santa Agnès, a Barcelona, es va omplir de gom a gom. Era la vigília de la festivitat de Crist Rei. És una celebració instituïda pel papa Pius XI el 1925, fa tot just cent anys. Va ser un intent de l’Església de subratllar la sobirania de Déu sobre el món després de la Revolució russa i quan el laïcisme prenia volada. La festivitat no deixa de tenir un regust conservador. El temple va convocar molta gent, entre ells força joves. Algú dels presents parla de molts centenars de persones.
El clima està canviant en algunes parròquies i ho fa en un sentit conservador. Tornen les velles devocions, que havien perdut predicament des del Concili. El rector de Santa Agnès, Beto Sols, s’ha convertit en un referent per tot un corrent molt conservador que està proliferant en moltes parròquies de Barcelona, a l’escalf dels diversos grups d’Adoració Eucarística que han fet arrels a l’Església catalana.
Què és l’Adoració Eucarística? En ell mateix, es tracta d’un acte litúrgic per aquells que no en tenen prou amb la celebració dominical i volen adorar Jesús més enllà de les hores de missa. Hi ha tot un seguit de nuclis que practiquen l’adoració. La que congrega més gent és l’Adoració Nocturna, n’hi ha també de diürnes i en alguna capella es fan adoracions perpètues tots els dies de l’any. Són les parròquies de la zona alta de Barcelona on ha fet més forat.
Santa Agnès és la parròquia que fa més soroll en aquest corrent que no respon a única entitat o sigla, i que és més aviat un moviment clarament conservador i tradicional. Els cants i la gestualitat de Santa Agnès és vista com a massa heterodoxa per alguns, que comparen les seves escenificacions amb les de grups protestants nord-americans. Pels qui volen una adoració més clàssica, hi ha la parròquia de Santa Tereseta, a tocar de la plaça de Gal·la Placídia, que també reuneix centenars de persones.
Fa temps que es detecten moviments en moltes parròquies, en paral·lel a la incidència d’organitzacions com els joves de Hakuna, que van celebrar un concert a Madrid amb assistència de 25.000 persones. O els Retirs Espirituals d’Efettá, una entitat nascuda a Colòmbia que va entrar a l’estat espanyol fa dotze anys i que ja establert lligams a Barcelona. El 21 de juny passat, es van fer veure a la Gran Vigília del Corpus a la Sagrada Família, que fou un èxit de convocatòria amb prop de 700 joves. També és actiu el moviment d’adoradors anomenat dels Primers Dissabtes, que organitza dimecres un acte amb l'exministre Jorge Fernández Díaz.
Un bisbe auxiliar i Jorge Fernández Díaz
Creix també el culte a les aparicions marianes. Aquest dimecres, a la parròquia de la Mare de Déu del Roser, a la Gran Via de Barcelona, se celebrarà el centenari de la suposada aparició de la Verge a Pontevedra. Oficiarà el bisbe auxiliar David Abadías, un prelat a qui no se sol situar en l’ona més conservadora de l’episcopat. Però el cert és que els bisbes han adoptat una actitud contemporitzadora davant l’emergència del moviment ultracatòlic.
L’estrella de l’acte serà l’exministre Fernández Díaz, que farà una conferència entorn el tema Què passaria a Espanya i el món si la devoció al Cor de Maria fos acceptat? Per l’exministre, que ja ha protagonitzat altres actes en parròquies de la ciutat, tots els mals provenen de donar l’esquena a la Verge, i no hi ha temps a perdre per evitar el que ell considera el perill veritable: l’acció del dimoni contra Espanya.
La iniciativa de l'acte ha estat a cura dels Primers Dissabtes, que continua una antiga tradició de dedicar alguns primers dissabtes de mes a honorar l’Immaculat Cor de Maria, que estaria sent víctima d’atacs continus. Un dels impulsors de l’entitat és un sacerdot polonès establert a la parròquia de la Concepció de Barcelona, Artur Migas. És ell qui ha enviat una carta a les parròquies de la ciutat convocant a l’acte i al qual ha tingut accés Nació. En el text es reclama als sacerdots (“oficials de l’exèrcit catòlic”) que introdueixin en les seves parròquies la consagració a Maria i evitin "els errors de Rússia, atea, hedonista i materialista".
L’anunci d’aquest acte ha generat astorament en un sector de l’arxidiòcesi. Més encara pel fet que Migas assegura en la seva carta que el cardenal Juan José Omella hi volia assistir, però que li és impossible perquè serà a Roma. Just en el final del seu mandat, hi ha inquietud en els sectors més renovadors de l’Església -també molt actius- davant el retorn d’una fe antiga, feta de creences en aparicions i vells devocionaris, just quan la societat reclama solucions coratjoses als grans embats socials.
