Una altra vegada les previsions de la campanya de vacunació es veuen compromeses pels retards en l'enviament de les dosis. Aquest dijous, el ministeri de Sanitat espanyol avisava a la Generalitat que les 148.000 dosis d'AstraZeneca previstes per dilluns s'endarrerien fins al 5 d'abril. Un entrebanc que s'afegeix als 10 dies de paràlisi en l'administració de la vacuna pels casos de trombosi i que encara fa més incert l'horitzó de Salut de tenir el 30% de la població vacunada al juny i el de Sanitat de tenir el 70% immunitzat a l'estiu.

[noticiadiari]2/217879[/noticiadiari]
Mentre a Catalunya les previsions ballen, Europa i el Regne Unit se les tenen pel repartiment desigual. La tensió entre països va arribar al seu clímax el dimecres quan es van descobrir 29 milions de vacunes d'AstraZeneca amagades a Itàlia. Tot i que la companyia anglosueca assegurava davant Brussel·les que tot el carregament es repartiria entre Europa i els països amb menys recursos, els 27 sospiten que el seu destí era fora de les fronteres comunitàries, passat el canal de la Mànega: el Regne Unit. Tot plegat, deixa en l'aire més preguntes que respostes sobre la distribució i com aquesta afecta (i afectarà) a la campanya d'immunització de la població:

D'on surt el malestar d'Europa amb el Regne Unit? A Europa hi ha 52 fàbriques de vacunes identificades. Des que es va posar en marxa el control de les exportacions al febrer la Unió ha permès sortir fins ara 41 milions de dosis fora del territori europeu, 11 milions al Regne Unit i un milió i mig a Aràbia Saudita. A més, se sap que abans que entrés en vigor el control d'exportacions, el Regne Unit ja havia importat altres 10 milions de dosis de la UE, el que implica que n'hi hagin arribat un total de 21 milions. A hores d'ara els britànics ja han posat 31 milions de vacunes, de les quals dues terceres parts provenen de la UE. Això no faria tant de mal als 27 si no fos perquè fins ara no ha sortit del Regne Unit ni una sola dosi d'AstraZeneca (que és anglosueca) amb destí a la UE, i en canvi els anglesos ja han rebut més de 12 milions de Pfizer-BioNTech (que és de fusió nord-americana i alemanya). De fet, mentre els anglesos en un dia vacunaven 750.000 persones, a Europa just han aconseguit vacunar fins al març el 25% de la població major de 80 anys, quan l'objectiu era del 80%. 

Per què hi ha tantes topades amb AstraZeneca? El principal motiu és perquè AstraZenca ha incomplert reiterades vegades els acords d'enviament amb la UE reduint la quantitat acordada. A l'agost es va comprometre a proveir de 90 milions de dosis a la UE el primer trimestre, i amb sort quan acabi el mes seran 30 milions; i dels 180 milions del segon trimestre que ara ve, ja els ha rebaixat a 70. El colofó final ha estat aquest dimecres amb els 29 milions de vials amagats a Itàlia i les sospites de tenir destinació al Regne Unit.

[noticiadiari]2/217884[/noticiadiari]
Quines mesures prendrà Europa després de la crisi amb AstraZeneca? La decisió dels 27 és clara: endurir el control de les exportacions per assegurar-ne la reciprocitat i proporcionalitat. Sobretot quan molts de països europeus es van confiar a la vacuna d'Oxford perquè és més econòmica i Europa ha complert amb els enviaments des de les seves fàbriques i en canvi no ha rebut ni una sola dosi del Regne Unit.

Més enllà de Pfizer, Moderna i AstraZeneca, quines alternatives hi ha? La gran esperança per a Europa és la vacuna de Janssen, que és monodosi. Però la seva aprovació ja ha estat endarrerida per l'Agència Europea del Medicament (EMA) a finals d'abril, tot i que la responsable de la Comissió Europea per les compres de vacunes ha insistit en què Johnson & Johnson entregarà les primeres vacunes de Janssen a mitjans d'abril. En total s'haurien de rebre 55 milions de dosis abans de finals de juny. Per altra banda, l'EMA visitarà pròximament les plantes de producció de l'Sputnik V mentre realitza els estudis preliminars sobre la vacuna russa per decidir-se. 

Què ha passat amb AstraZeneca a Catalunya? Dijous, la consellera de Salut en funcions, Alba Vergés, anunciava que Sanitat ajorna una setmana l'enviament de 148.000 dosis d'AstraZeneca a Catalunya. Una xifra que impacta de ple en la campanya de vacunació massiva que vol engegar la Generalitat a l'abril. Pel que fa a les persones que ja tenien hora per rebre la vacuna d'AstraZeneca no hi haurà problemes, però de moment Salut no podrà donar noves cites per internet a les persones d'entre 60 i 65 anys.

A Catalunya a qui s'està vacunat? Els grups de població que actualment reben la vacuna van lligats a la marca i a la quantitat de dosis que es rep de cadascuna de les tres farmacèutiques: Pfizer, Moderna i AstraZeneca. Així, el personal sanitari, les persones en residències, els grans dependents i també els majors de 80 anys reben la vacuna de Pfizer, de la qual fins ara n'han arribat més de 900.000 dosis. El personal dels hospitals, pacients trasplantats i malalts oncològics han rebut la de Moderna, de la qual n'han arribat unes 100.000 dosis. Mentre que els col·lectius essencials (docents, policia, bombers, etc.) i les persones d'entre 60-65 anys tenen assignada la d'AstraZeneca, que n'han arribat més de 330.000 dosis. Tot i que cal remarcar que fins dimarts el topall d'edat era de 55 anys per AstraZeneca, i ara Salut està prioritzant la vacunació dels de 60-65 anys.

[noticiadiari]2/213935[/noticiadiari]
Quins percentatges de població a Catalunya ja s'ha vacunat? Segons dades de Salut, a Catalunya la primera dosi ja ha estat administrada a almenys el 36,7% de la població de 80 anys o més (comptabilitzant els residents a banda), el 81,1% del personal d'atenció primària i hospitalària, el 78,4% del personal de residències, el 71,3% de les persones amb gran dependència, el 61% de treballadors essencials i el 9,7% de les persones d'entre 60 i 56 anys. Com a mínim, a Catalunya ja hi ha un 10% de la població  que ha rebut la primera dosi a finals de març, i un 5,5% la que ha estat vacunada amb la pauta completa. Salut entén per pauta completa haver rebut les dues dosis o bé només una en el cas de ser menor de 56 anys i haver passat la Covid. La vacunació va començar el 27 de desembre del 2020 i Salut ha anunciat la campanya de vacunació massiva s'ha fixat el mes de juny com l'horitzó per tenir el 30% de la població vacunada

Hi ha gent de risc sense vacunar? Per què? Aquesta setmana Sanitat ha ampliat el topall d'edat per AstraZeneca fins als 65 anys, després de reiterades peticions per part de la Generalitat. Ara bé, la mesura segueix sense solucionar els estranys llimbs que han deixat els criteris de vacunació per la població d'entre 66 i 79 anys. Formen part dels grups de més risc, però estan sense poder rebre cap de les tres vacunes que s'estan administrant actualment a Catalunya. Per una banda Pfizer es reserva als majors de 80 i AstraZeneca es queda als 65. 

La campanya de vacunació més que ser una cursa de fons s'ha acabat convertint en una cursa d'obstacles i a cada entrebanc es dubta més sobre l'objectiu de tenir el 30% de la població vacunada al juny. Els interrogants que s'obren de cara als mesos vinents són els resultats que donarà la pressió d'Europa sobre AstraZeneca, i si servirà per aconseguir obtenir les vacunes acordades, i com funcionarà la vacunació amb Janssen. Aquest divendres la ministra d'Indústria, Reyes Maroto, ha anunciat que Catalunya rebrà 800.000 dosis dels 5,5 milions que arribaran a Espanya a l'abril. 

[plantillacoronavirus]