Barcelona tindrà un gran pla municipal contra el racisme des d'ara i fins al 2036. És la primera vegada que es planteja un projecte d'aquest tarannà i no és casualitat. Emergeix amb la intenció de capgirar els relats que assenyalen les minories racials i la immigració en un moment en què l'auge de l'extrema dreta dona ales als discursos d'odi. La proposta presentada pel govern de Jaume Collboni, però, té un calendari dilatat: la idea és dur a terme les accions que s'hi plantegen durant la pròxima dècada. Així, el document serveix de full de ruta del que hauria de canviar a la ciutat si els governs municipals dels pròxims mandats mantenen aquests compromisos.
"La lluita contra el racisme no només va d'una agenda de drets. És una agenda política de cohesió social, de convivència, de qualitat democràtica i de qualitat humana", ha volgut destacar Collboni durant la presentació del fòrum internacional que se celebra aquests dies a la capital catalana, amb el títol "El lideratge de les ciutats per la justícia racial".
Els detalls del pla barceloní
Sigui com sigui, el document presentat aquest dilluns -el "Pla antiracista de Barcelona 2026-2036"- inclou desenes de mesures. Algunes d'aquestes propostes suposen posar els fonaments de nous espais o noves informacions. Un exemple és la iniciativa de "crear un Observatori contra el racisme a Barcelona" que faci d'organisme independent i que revisi l'aplicació de les polítiques públiques promeses en aquesta matèria. Un altre compromís és elaborar "anualment" estudis sectorials que permetin analitzar "de manera rigorosa i transversal l'impacte del racisme" en àmbits diversos a la capital catalana. I millorar la recollida de dades "d'autoidentificació etnicoracial". Fins i tot es planteja fer "un estudi elaborat per persones expertes en urbanisme i antiracisme" per analitzar "si hi ha relació o impactes entre el racisme i el disseny, ús i manteniment de l'espai públic de Barcelona".
El front de l'habitatge: més vigilància i un acord amb propietaris
Algunes qüestions agafen especial importància, en un context en què les discriminacions estan tan esteses. Una d'aquestes línies d'actuació és l'habitatge. El nou pla promet revisar el procediment d'accés a l'habitatge públic per comprovar si hi ha alguna part "que pugui ser discriminatòria o tenir continguts racistes", i modificar-ho si cal.
I no només això. En el context immobiliari, la proposta de l'Ajuntament també mira cap al sector privat. Es preveu "desplegar mecanismes de detecció, denúncia i sanció davant pràctiques de racisme immobiliari", sobretot enfocant-ho cap a les negatives explícites d'alguns propietaris i agències immobiliàries de llogar o vendre immobles a persones estrangeres. Aquestes pràctiques ja han despertat alguna sanció puntual a Barcelona, però les discriminacions continuen quedant majoritàriament oblidades. Sobre aquesta mateixa realitat, el consistori proposa una via més conciliadora. El pla promet "impulsar un acord amb associacions de propietaris/arrendadors per a coordinar accions contra les clàusules i anuncis racistes en l'accés a l'habitatge".
La relació amb la policia, clau
A diverses mesures es menciona explícitament una relació que sovint comporta tensions socials i que els col·lectius antiracistes han assenyalat històricament: les conductes policials vers les persones racialitzades. En aquest sentit, cal apuntar que el text proposa fer "formació obligatòria en igualtat, no discriminació i antiracisme" a tot el personal municipal. Ara bé, tot seguit hi ha mesures concretes dirigides a la Guàrdia Urbana. Una d'aquestes iniciatives planteja fer cursos específics per als agents de la policia local barcelonina. Aquest itinerari hauria de ser "obligatori" tant a la fase inicial de formació policial com a la formació contínua i inclouria "continguts sobre drets humans i diversitat cultural".
També es contempla un projecte pilot en què treballin conjuntament personal especialitzat de l'Oficina per la No Discriminació (OND) de Barcelona amb la Unitat de Deontologia i Afers Interns (UDAI) de la Guàrdia Urbana per fer sessions formatives internes. Fins i tot es proposa que hi participin víctimes de discriminacions "per enriquir la formació amb experiències reals".
Alhora, es planteja crear "un mètode d'avaluació" de les identificacions policials, per poder mesurar amb una mica més de concreció com es fan aquestes intervencions que aixequen polseguera i que fa anys que comporten campanyes socials de denúncia, com el "Pareu de parar-me", de SOS Racisme. En una línia de fiscalització més clara, però, es vol crear una "Taula permanent de coordinació antiracista (TPCA)". Això implicaria constituir un òrgan independent de "supervisió i seguiment de casos policials relacionas amb possibles vulneracions de drets o actuacions discriminatòries", i del qual formarien part entitats pels drets humans, la Fiscalia de delictes d'odi, experts i entitats socials. Segons el pla, aquesta taula també "tindrà capacitat per fer recomanacions públiques i elaborar informes anuals".
A més, es menciona el compromís d'actualitzar "les normes d'actuació" de la policia barcelonina al que contempla la llei catalana per la igualtat de tracte i la no discriminació (llei 19/2020), per revisar el contingut i incorporar-hi noves obligacions.
La via educativa
Entre les mesures destacades també hi ha la intenció de fer "una guia per a la incorporació de l'enfocament antiracista a les escoles bressol" que siguin municipals. A banda, es planteja augmentar els materials educatius antiracistes a la resta de cicles d'escoles i instituts, així com "continuar oferint formació específica" als docents barcelonins contra les discriminacions.
També es projecten propostes fora de l'escola obligatòria. Una de les idees és "estudiar i desenvolupar mecanismes per fer les escoles municipals de música més inclusives, amb l'objectiu de garantir que infants i joves d'orígens nacionals, ètnics o culturals diversos puguin accedir-hi i participar-hi en condicions d'equitat".
Entre el cúmul de mesures del document també hi ha plantejaments com reforçar el programa Prometeus del Pla de Barris, que busca que alumnes de contextos pobres puguin accedir a la universitat o a estudis superiors, amb una mirada "antiracista i intercultural".
A les xarxes socials, a més, es vol dotar de més recursos la vigilància sobre els discursos d'odi. El document estableix la voluntat de "reforçar la Xarxa Bcn Antirumors" per desmentir comentaris que corren per l'esfera digital i que condicionen l'opinió pública. De fet, s'anuncia que "es crearà un laboratori de narratives antiracistes".
Compromís ampli, calendari incert
Les propostes del Pla Antiracista de Barcelona 2026-2036 toquen moltes altres àrees de la lluita contra la desigualtat per motiu d'origen o aparença i la idea és que es vagin materialitzant els pròxims anys, sense un calendari clar associat a cadascuna de les propostes. De fet, algunes de les mesures ja estan en marxa, subratllen des de l'Ajuntament. Tanmateix, el gruix de les iniciatives es desplegarà en el futur, depenent de la voluntat dels governs que irrompin a la capital catalana. De moment, es parteix d'un pressupost inicial de gairebé 3,5 milions d'euros per a tota la dècada.
