GARLEM!

Ràndom és vintage

«Fer llistes de les errades més freqüents que fan els joves només farà que incrementar la inseguretat i, fins i tot, l’autoodi pel català entre les persones més joves»

Un grup de joves caminant pel carrer després de l'institut
Un grup de joves caminant pel carrer després de l'institut | Europa Press
11 de febrer del 2024
Actualitzat el 10 d'abril a les 18:51h

Quan surten temes d’argot juvenil, els mitjans corren a fer-ne notícia perquè és molt llaminer i molt vistós. També és un tema interessant, segons l’època. Bé, ara ho trobo interessantíssim perquè últimament m’han convidat a parlar de dues expressions que m’encanten: serving cunt i PEC.

Crec que ja no cal parlar gaire de l’expressió despatxar xonaper parlar de l’empoderament (no només femení) i de l’expressió pel cul o PEC quan ens agrada molt una cosa, oi? Se n’ha parlat prou i fent una cerca a Google hi trobareu més informació. Aquí, despatxant xona...

Parlar de l’argot juvenil sempre és una excusa per posar a debat si el català està en perill, però és un tòpic que ja comença a estar molt gastat. El que ens ha de fer patir més són les interferències que tenim tan arrelades que ni ens n'adonem, tant del castellà com de l’anglès. Així que deixem que l'argot juvenil respiri una mica en pau. També hi ha expressions de l’argot més volàtils, que van passant sense pena ni glòria, estan de moda un cert temps i se’n van.

Voleu veure què és el que realment perjudica una llengua com el català? Us deixo una llisteta amb interferències arrelades. Les endevineu?

  • Se m’ha caigut al terra
  • Vols?
  • Tinc que dir-te una cosa.
  • No tinc ningún problema.
  • Això ho ha dit la Íngrid.
  • No t’escolto massa.
  • Això no ho cànvio per res del món.
  • Hem d’aplicar unes pautes. Per fer-ho, cal...

La palla del llenguatge administratiu, enrevessat i pobre de sinonímia, també empobreix la genuïnitat d’una llengua:

  • Disposes de cinc segons?
  • Quan es realitzarà la implementació del projecte?
  • Donar suport a les dones emprenedores en la realització dels seus projectes
  • És un programa amb una llarga trajectòria degut a que porta més de 5 anys en funcionament.

Primer de tot, abaixeu els fums! Perquè aquestes interferències i aquest llenguatge enrevessat no és una qüestió generacional, és una plaga estesa i intergeneracional. Així que no criminalitzeu els joves de l’empobriment del català i de la falta de genuïnitat perquè tots en som culpables. Fer llistes de les errades més freqüents que fan els joves només farà que incrementar la inseguretat i, fins i tot, l’autoodi pel català entre les persones més joves. Una mica de pesquis, sisplau.

En algun moment de la nostra educació ens van dir que ens enrotlléssim com persianes, amb un llenguatge formal i arcaic, i que farcíssim els textos d’argumentacions llargues. Ara la bola s’ha fet grossa i ens costa destriar el gra de la palla, oi? Us prometo que les frases són reals i les podria escriure qualsevol persona funcionària de carrera treballant a l’Administració, així que menys fums i menys atacar el lèxic dels joves, que aquí sí que hi tenim feina i fa basarda. Amb raó, l’Administració ha tingut la brillant idea de treballar el llenguatge planer. Importantíssim fer tallers sobre llenguatge planer i posar fi a una veritable plaga. Ja us ben asseguro que tot aquest llenguatge interferit i recargolat no me’l ficaré pel cul mai. Prefereixo ficar-me pel cul l’argot.

Conclusions

L’argot és una part més del col·loquial que afecta majoritàriament el lèxic, que és molt superficial i, justament per això, és tan cridaner. Penseu que els joves volen crear el seu codi i saben perfectament adaptar-se a cada context comunicatiu.

El que cal fer, joves i no tan joves, és conscienciar-nos que tenim recursos propis per generar vocabulari i, sobretot, deixar que els joves també s’encarreguin d’aquest procés creatiu de la llengua. En comptes de mirar-los amb condescendència i fer aquell posat de peix bullit i dir “no sé què diuen”, primer caldria alimentar i normalitzar un col·loquial que tenim abandonat, que fa que a la primera de canvi les propostes que fem en català sempre ens sonin més artificials que en la resta de llengües dominants. Tenim feina, tots plegats.
No estem acostumats a empoderar-nos amb propostes que no siguin calcades d’altres llengües perquè estem envoltats de llengües dominants, som una llengua minoritzada i, per acabar-ho de rematar, ens falta autoestima. Tot un quadre per anar a teràpia.

Respostes correctes:

  • M’ha caigut a terra.
  • En vols?
  • He de dir-te una cosa.
  • No tinc cap problema.
  • Això ho ha dit l’Íngrid.
  • No et sento gaire / No t’escolto gaire (segons el sentit)
  • Això no ho canvio per res del món.
  • Hem d’aplicar unes pautes. Per aplicar-les, cal...
  • Tens cinc segons?
  • Quan s’aplicarà el projecte?
  • Donar suport a les dones emprenedores en els projectes.
  • És un programa amb una llarga trajectòria perquè fa més de 5 anys que funciona.