Retorn a les aules sense incidències i amb la primera jornada de vaga

La consellera d'Educació, Anna Simó, confirma que no hi ha marxa enrere en l'avançament del calendari mentre l'aturada del professorat té un seguiment inferior a l'1%

Publicat el 06 de setembre de 2023 a les 10:33
Actualitzat el 06 de setembre de 2023 a les 12:23
El curs 2023/2024 ha arrencat aquest dimecres al matí amb 20.000 alumnes menys, més professors i més recursos, però sobretot marcat per la vaga dels sindicats CGT, USTEC i Intersindical, en peu de guerra amb el Departament per revertir les retallades del 2010, però que ha tingut un seguiment inferior a l'1% (0,89%) en el 61,27% dels centres, segons dades de la Generalitat. La reunió de dimarts no va aconseguir acostar posicions i, finalment, s'ha mantingut l'aturada prevista pel primer dia lectiu de prop d'un milió d'alumnes catalans d'infantil, primària i ESO. També s'ha consolidat l'avançament del calendari escolar, impulsat el curs passat, tot i que amb jornada lectiva completa, en comptes de les tardes d'oci educatiu

El relleu en la conselleria d'Educació, no han servit per acabar amb el pols entre els sindicats i el departament, que ve de lluny. Enguany, el curs començarà amb una nova aturada, convocada per USTEC, el sindicat majoritari, CGT i la Intersindical, que el curs passat ja va evitar-se in extremis. Els sindicats reclamen concessions i denuncien "poques concrecions" de la conselleria per recuperar les condicions laborals als treballadors i, per això, han tallat la Gran Via i han tirat traques de petards al pati de la Fundació Bofill amb el crit d'"Anna Simó, així no". La Generalitat, per la seva banda, ja ha fixat els serveis mínims per al primer dia d'aturada, tot i que no es preveu un gran seguiment.

[noticia]261947[/noticia]
Els sindicats ja es van concentrar dilluns a les portes d'Educació i han sortit al carrer novament aquest dimecres en una manifestació que ha recorregut el trajecte entre la plaça d'Urquinaona i la plaça Sant Jaume. A més, una vintena de docents s'han concentrat davant l'Escola Mercè Rodoreda de Barcelona, on el president de la Generalitat, Pere Aragonès, ha inaugurat l'inici del curs escolar. Exigeixen el reconeixement del deute pels estadis deixats de cobrar i un termini de cobrament; l'equiparació salarial per al professorat de l'FP, i la reducció de dues hores lectives per als majors de 55 anys.  Anna Simó s'hi ha tornat a referir, aquest dimecres en una entrevista als Matins de TV3, on ha insistit que, abans de concretar una reversió de retallades cal comptar amb un escenari pressupostari de cara el 2024.

El primer secretari del PSC, Salvador Illa, també s'ha referit a l'inici del curs tot i que sense cap referència concreta, ni de l'aturada dels sindicats ni tampoc de les reformes en el calendari escolar. En una piulada, Illa ha demanat "abordar els reptes pendents del sistema educatiu". En una piulada, Illa ha reclamat que l'educació sigui una prioritat" i l'ha qualificat d'eina imprescindible per construir el futur.

Una de les grans novetats del curs és que es manté l'avançament del calendari escolar, impulsat el darrer curs pel llavors conseller d'Educació, Josep Bargalló, pels cursos de l'etapa d'infantil, primària i ESO. Els alumnes de batxillerat i FP començaran el 12 de setembre. Simó ha recollit el testimoni del seu antecessor i s'ha mostrat inflexible: "El curs 2024-2025 pactarem sobre el calendari. Que no només fixa l'inici de curs. Però començar abans de l'11 de setembre no té marxa enrere", ha reblat la consellera. Es manté l'avançament, tot i que s'ha substituït la jornada intensiva, amb les tardes d'oci educatiu per la jornada lectiva completa. 

Més recursos per combatre la segregació

Una de les novetats és que enguany es posa en marxa la figura del referent de coeducació, convivència i benestar emocional, amb més de 3.400 al conjunt del sistema. La nova figura l'ocuparan docents que són a les plantilles i a l'octubre es formarà als referents que ja estan identificats i que començaran a treballar aquest curs.

D'altra banda, també s'han fusionat els protocols existents en un únic protocol perquè els docents puguin detectar millors situacions de violència masclista, LGTBI-fòbia o assetjament, entre altres. A més a més, entrarà en funcionament el nou registre de situacions de violència de l'alumnat.

Pel que fa a l'escola inclusiva, aquest curs s'ha dotat amb 25 milions d'euros més de reforç, 355 nous professionals d'atenció educativa i l'ampliació de les hores de monitoratge de suport. També s'han augmentat les partides de segregació escolar: es destinarà el doble d'inversió per a l'escolarització de l'alumnat vulnerable. Tot plegat representa un augment de 80 milions d'euros en recursos per combatre la segregació. Augmenten les partides, però també augmenten l'alumnat amb necessitats educatives derivades de situacions socioeconòmiques augmenta i són un total de 26.978 alumnes, 6.000 més que fa un any.

Cartells en contra dels barracons

Més enllà de les novetats en l'aturada i l'avançament del calendari escolar, els dèficits en infraestructures també han estat presents en l'arrencada del curs. L'Escola Auditori, al barri de la Llacuna del Poblenou, per exemple, ha dut a terme una encartellada reivindicativa per rebutjar un nou inici de curs en barracons i reclamar que finalitzin les obres del nou edifici del carrer Zamora, que acumulen sis anys de demora. La previsió era que aquest setembre els estudiants poguessin començar el curs al nou espai, però el passat mes d'agost el Consorci d'Educació va informar el centre que el calendari s'endarreria després que l'empresa constructora es declarés parcialment insolvent.