El cooperativisme a Catalunya creix, apunten els recomptes oficials de Treball de la Generalitat. En concret, comptant períodes de set anys, el Govern constata un escenari en què les empreses cooperatives han augmentat un 46% si es compara la franja 2016-2022 amb l'anterior. S'ha passat de les 871 companyies d'aquesta tipologia l'any 2015, a les 1.270 a tancament de l'any passat. Això, des de Treball es llegeix com una conseqüència directa de les polítiques de promoció de l'economia social i solidària promogudes els últims anys, i hi afegeixen una segona bona senyal: que l'increment es doni a diversos punts del territori. 

"Hem prioritzat la territorialització de la promoció i la difusió del cooperativisme i l'economia social", ha resumit el director general d’Economia Social i Solidària, el Tercer Sector i les Cooperatives, Josep Vidal, en atenció als mitjans. En especial, s'hi ha referit al desenvolupament de fins a catorze ateneus cooperatius, que acompanyen les associacions i projectes de diversos punts del país, des de Terres de l'Ebre a l'Alt Pirineu i l'Aran. En aquest sentit, s'ha destacat que això ha tingut una influència en la creació de noves cooperatives, i ha col·laborat en què s'hagi passat de 53 empreses a 90 a la província de Girona, o de 51 a 76, a Tarragona.

Les zones on s'ha viscut una certa reducció del nombre de companyies en format cooperatiu són Lleida i Terres de l'Ebre, però aquests decreixements lleus el departament els atribueix a la concentració de cooperatives de pagesos que s'uneixen per pur pragmatisme competitiu. Per Vidal, això té a veure amb "l'agrupació de cooperatives agràries, i per tenir més impacte", unint forces. Sigui com sigui, la província de Barcelona xucla la gran pujada del nombre de companyies, en termes absoluts.
 
Des de Treball es destaca que les dades -que situen Catalunya com el territori on hi ha una de cada cinc cooperatives de l'estat espanyol- demostren que el sector és "molt fort" en especial en "el cooperativisme de consum". Alhora, també se subratlla la solidesa de les iniciatives agroalimentàries. 

El desafiament del sector tecnològic

Tanmateix, tot i l'evolució positiva del sector, Josep Vidal remarca que encara "falta tocar alguna coseta" pel que fa a la seducció del jovent i l'entorn de la tecnologia. "El repte principal que tenim amb l'emprenedoria és l'àmbit tecnològic. No perquè no hi hagi propostes o gent que vulgui fer-ho, sinó perquè el model d'emprenedoria està molt basat en l'aportació de capital i en fons d'inversió", ha exposat el màxim responsable de les polítiques públiques en economia social i solidària a Catalunya.

Aquesta realitat, en un terreny com el de les start-ups, xoca amb la naturalesa del cooperativisme com és la governança democràtica, que fa que una gran companyia inversora no pugui controlar el projecte. De moment, en aquesta línia, Vidal ha reconegut que no s'estan aconseguint "eines àgils de finançament per poder-hi accedir" i ha dibuixat un escenari de recerca de noves fórmules.

Igualment, s'ha recordat que s'està ultimant una nova llei que delimiti millor què serà considerat un actor de l'economia social i solidària. Amb una doble intenció: d'una banda, advertir les empreses que ara s'ho fan dir i en el fons no ho són, perquè hagin de canviar si volen mantenir aquesta etiqueta, i, d'altra banda, afegir noves companyies que ja es regeixen per aquests valors a la categoria de social i solidària però que actualment no ho són reconegudes. "Ser més", ha resumit Josep Vidal.