La "societat moderna ha apartat els humans del patró del son pel qual estan programats genèticament: el son bifàsic, un període llarg a la nit i un de curt durant el dia", assegura el neurocientífic Matthew Walker al seu llibre Per què dormim. De fet, també exposa que tots els humans pateixen a mitja tarda "un declivi genèticament codificat del seu estat d'alerta" que té una resposta natural ben simple. 

La migdiada impacta en la salut, per a bé i per a mal. I tot i que la comunitat científica no té clara la dimensió d'aquesta influència, les dades que s'extreuen de les investigacions mèdiques apunten en totes dues direccions. El poc agrada, i el molt, emmalalteix.

Un estudi publicat a la revista Obesity assenyala que el risc d'obesitat augmenta un 23% quan les migdiades són llargues. En canvi, les persones que dormen poc durant el dia tenen menys risc de patir pressió arterial alta.

Hi ha un altre factor a tenir en compte: el lloc on es fa la migdiada. I és que no és el mateix poca estona al sofà que diverses hores de son a mitja tarda al llit. Els investigadors van analitzar que si es fa al llit "hi ha una associació amb més hipertensió que al sofà". Per què? Tot apunta als canvis posturals, però no ho tenen clar.

[plantillavirals]