Els antics romans eren mestres de l'enginyeria i van construir enormes xarxes de carreteres, aqüeductes, ports i enormes edificis, les restes dels quals han sobreviscut durant dos mil·lennis. Ara, s'ha resolt una incògnita sobre el formigó que utilitzaven. Un nou estudi publicat a Science Advances ha descobert que una antiga i inesperada estratègia de fabricació pot ser la clau perquè aquest material hagi durat mil·lennis.

Un equip d'investigadors de l'Institut Tecnològic de Massachusetts (MIT) i la Universitat de Harvard, als Estats Units, i laboratoris d'Itàlia i Suïssa han avançat en aquest camp i han descobert antigues estratègies de fabricació de formigó que incorporaven diverses funcionalitats clau d'autocuració. El formigó dels romans, doncs, podria ser capaç de durar milers d'anys perquè les esquerdes es repararien soles.

I com es produeix això? Els investigadors creien que la clau de la durabilitat es trobava en la presència de material putzolànic com la cendra volcànica de la zona de Pozzuoli, a Nàpols. Però, a banda, el formigó també conté "clasts de calç", uns mil·limètrics minerals de color blanc brillant que serien claus en el procés de curació automàtica del formigó fet pels romans.

[plantillavirals]