Les pluges de l'octubre de 1940 van provocar unes de les pitjors inundacions de la història contemporània del país. Van afectar la pràctica totalitat de la conca del Ter –des de la desembocadura al Ripollès passant per Girona i Osona- però també al Fluvià. Aquest 2015 es commemora el 75è aniversari del denominat "Aigat" d'Olot. Tot i els anys que fa de la catàstrofe –i que el 90% dels olotins actuals no van viure crescuda del riu-, pràcticament tothom sap que el 1940 a la capital de la Garrotxa hi va ploure molt, tant que com diu la cançó "el Fluvià s'hi passejava pels carrers de la ciutat". 

Entre el 15 i el 18 d'octubre del 1940, a Olot van caure 400 litres, concentrats sobretot a les primeres hores del dia de Sant Lluc –una de les dates assenyalades del calendari festiu ja que s'hi celebra una de les fires ramaderes més importants del país-. La tromba d'aigua se sumava als 183 litres per metre quadrat que havien caigut entre 10 i l'11 d'octubre a la ciutat. Les lleres del Fluvià estaven brutes, la brossa va taponar els ponts i el riu va sortir de mare. L'aiguat va deixar nou morts, vuit dels quals pertanyien a la mateixa família, que residia al Molí del Collell.
La força de l'aigua es va endur el Pont de Ferro, a mig construir després d'haver estat destruït durant la Guerra Civil, el pont medieval del Molí del Collell i el pont del Valentí a Sant Privat. És tanta la força del corrent a la zona dels Tossols, que canvia el curs del riu i passa en línia recta, en comptes de seguir un meandre que hi havia. Al passeig de Sant Roc, el Fluvià s'enfila fins als Desemparats i l'Eixample Malagrida queda completament negat. L'aigua passa per sobre dels ponts de Cal Russet i Santa Magdalena.  Les indústries olotines, situades al costat del riu, són les que en surten més malparades. Quatre d'elles són destruïdes i trenta més pateixen danys de diversa magnitud. Les cròniques expliquen, per exemple, que l'aigua va donar la volta a una campana de la Foneria Barberí que pesava prop de 500 quilos. La Biblioteca d'Olot, situada a tocar la plaça Estrella on ara hi ha l'Escola de Música, va perdre 6.000 volums, dues terceres parts de la col·lecció de què disposava.
 
L'actual escola Malagrida era en aquell temps una caserna militar i els 1.800 soldats van quedar atrapats al seu interior. La revista Arriba España ho explicava així: "En la Plaza Clará se organitzaron immediatamente los trabajos de salvamento para acudir, con balsas, en socorro de los soldados del Regimiento que habíen quedado sitiados por las aguas en el Cuartel del Grupo Escolar". 

L'alcalde de l'època va valorar en 15 milions de pessetes les pèrdues per l'aiguat i fins a la capital garrotxina es van desplaçar, en dies posteriors, els ministres d'Indústria i Comerç i el d'Obres Públiques per mostrar el suport del règim franquista i veure els danys de la inundació. 

[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=PVmXIazluXw[/youtube]