L'idioma dominant al món científic és l'anglès, però aquest idioma no és pas el culpable de la poca presència del català al sector. Això és el que indica un estudi de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) i l'Institut d'Estudis Catalans (IEC), que apunta que el català es veu més desplaçat pel castellà que per l'anglès en publicacions en revistes científiques d'àmbit català corresponents a diferents disciplines de la comunicació.
L'estudi analitza 1.721 articles publicats entre 2019 i 2023 en 23 publicacions nascudes en una institució d'entorn lingüístic català o amb un consell editorial integrat almenys per un 50% de persones vinculades a institucions de territoris de llengua catalana. La investigació conclou que aquestes revistes, que poden difondre cada recerca en una o més llengües, publiquen el 69,7% dels articles en castellà, el 25,1% en anglès i el 8,7% en català.
Segons els investigadors, el predomini del castellà sobre el català en aquestes publicacions pot ser perquè els índexs internacionals per classificar les revistes científiques per grups determinen la seva reputació i prestigi i contribueixen a explicar el predomini de l'anglès enfront altres llengües perquè "publicar en anglès pot comportar un major impacte científic i la millora de la revista en aquests índexs".
Sis revistes científiques no accepten el català
D'altra banda, indiquen els investigadors, les polítiques d'acreditació del personal docent i investigador d'organismes com l'Agència Nacional d’Avaluació de la Qualitat i Acreditació valoren més les publicacions en les revistes ben posicionades, cosa que pot conduir a un "ús residual del català" en articles científics. Segons l'estudi, sis de les 23 revistes analitzades no accepten textos en català i cap d'elles publica alhora en els tres idiomes habituals de la comunitat acadèmica a Catalunya (català, castellà i anglès).
Així, l'estudi remarca que les causes poden ser "l'ús per defecte del castellà", "la manca de recursos que pateix la recerca en català" i la "desvinculació progressiva" de les revistes acadèmiques dels entorns universitaris, territorials i culturals que les acullen. Davant d'aquesta situació, l'estudi aposta per fer canvis en les polítiques d'acreditació, destinar més recursos per a la recerca en català i donar un major suport institucional a les investigacions que aborden les particularitats i temàtiques pròpies dels territoris de parla catalana.
