"Recuperar progressivament la sisena hora a l'escola pública amb concertació social". És l'enunciat del compromís que figurava en l'acord entre el PSC i els comuns per a la investidura de Salvador Illa. Totes les paraules del redactat consensuat entre els dos partits equilibraven la dimensió del pacte. "Em crec la sisena hora, però em crec més la concertació social". I aquesta és la frase que va pronunciar aquest dijous la consellera d'Educació i Formació Professional, Esther Niubó, en una entrevista al programa Els Matins de TV3, que certificava el pas enrere del Govern, en la línia del que ja va expressar en la roda de premsa prèvia a l'inici del curs escolar. El compromís polític estava agafat amb pinces des que es van triar els termes del pacte.
Perquè si la recuperació progressiva de la sisena hora aquesta legislatura depenia del diàleg amb la comunitat educativa -i, particularment, amb els sindicats-, la resposta era coneguda. El sindicat majoritari, USTEC, s'hi va oposar des del primer moment. La nova consellera d'Educació no està disposada a un enfrontament obert amb els representants dels mestres quan té altres urgències a atendre -començant pel dèficit de places a l'FP- i tampoc tenia marge de maniobra, a curt termini, en la disponibilitat pressupostària, exigent en recursos com seria sumar una hora lectiva més a l'escola pública per equiparar-la a la concertada. Un sobreesforç econòmic que s'afegiria a l'increment de la plantilla docent consolidada els últims anys.
En paral·lel al debat de política general que es farà la setmana que ve al Parlament -on s'escenificarà el grau de sintonia o distància entre els socis de la investidura-, Niubó ja ha verbalitzat la voluntat de traslladar als comuns l'estat de la situació sobre aquesta part de l'acord d'investidura, signat per Illa i Jéssica Albaich. "Estem d’acord que hem de reforçar els aprenentatges i avançar en l'equiparació de les condicions d'escolarització entre pública i concertada [...] Hem de veure si aquesta és la millor mesura o si n’hi ha d’haver d’altres de més concretes", va afirmar la consellera a TV3. Una estocada a la sisena hora que s'endevina definitiva en l'horitzó d'aquest mandat.
Quan la nova consellera obre la porta a actuacions alternatives per revertir desigualtats entre centres públics i concertats, no fa res que no hagués fet qui l'ha precedit en el càrrec. Anna Simó, titular d'Educació en el darrer tram del Govern de Pere Aragonès, tampoc va enfilar el camí de recuperació de la sisena hora. En la resposta als mals resultats de l'Informe PISA, que van obligar l'executiu a reaccionar, Simó va optar per dissenyar un pla de més extraescolars amb contingut formatiu -anomenat "pla a temps complet"-, inspirat en el model que ja ha aplicat Portugal i que l'ha fet escalar en les valoracions PISA. "El pla supera amb escreix el que és una sisena hora", va expressar la consellera d'ERC el desembre de l'any passat en la presentació de les actuacions de resposta al retrocés acadèmic. Després van arribar les propostes del comitè d'experts conformat per iniciativa del Govern, alguna de les quals -com el reforç en competències bàsiques- ja s'aplica aquest curs.
El punt d'inflexió de la crisi econòmica
Des que la consellera Irene Rigau, en un context de crisi econòmica i retallades de l'executiu d'Artur Mas, va eliminar la sisena hora el 2011 -l'hora de classe més al dia que feien els alumnes de primària des del curs 2006-07, introduïda pel Govern de Pasqual Maragall-, cap conseller d'Educació ha consumat el restabliment de l'equilibri amb la concertada.
La mesura només va resistir en els centres públics d'alta complexitat amb alumnat vulnerable -fins al 2020, quan l'obligatorietat va deixar de ser vigent i moltes direccions hi van renunciar- i també en les escoles concertades, per la via de la compensació de les quotes que pagaven les famílies. L'equitat entre centres de diferent titularitat no s'ha restablert -després dels sis anys de primària, equival a un curs de diferència-, per molt que la iniciativa té avaladors de tarannà tan diferent com els comuns o el Cercle d'Economia.
Després de la tisorada del Govern de Mas, els executius liderats per Carles Puigdemont, Quim Torra i Aragonès no van forçar mai el retorn de la sisena hora. Per justificar-ne l'eliminació per les urgències econòmiques, l'informe presentat el juliol del 2011 pel Departament d'Ensenyament liderat per Rigau xifrava en 497,7 milions d'euros el cost d'aplicació de la mesura des del curs 2006-07. Una dada acompanyada de l'argumentari que la millora en els resultats dels alumnes no era significativa, relat desplegat ara també pels sindicats per rebutjar-ho. Consultat per aquest diari, l'actual conselleria d'Educació ha apuntat que no hi ha un estudi completat del cost que representaria restablir l'hora lectiva de més al cicle de primària.
En el primer curs després de la patacada a l'Informe PISA, el sistema educatiu guardarà al calaix un altre cop la sisena hora -el pacte entre PSC i comuns ha tingut dos mesos de vigència- mentre desplega les primeres recomanacions del comitè d'experts. I, entre els referents internacionals per progressar ara que es busca una sacsejada amb els consells de l'OCDE, emergeix el nom de Portugal, que en l'última dècada sí que ha fet un pas endavant en la reversió de l'abandonament escolar i la millora dels resultats acadèmics.
A partir d'un consens polític ampli, el país lusità va acordar eixos bàsics a respectar: accés a l'escolarització universal de 0 a 3 anys; ampliació de l'etapa obligatòria fins als 18 anys amb recorreguts acadèmics adaptables -de batxillerat a formació professional-; adaptació del currículum per no deixar alumnes enrere i incentivar els més aplicats, amb un cos bàsic del pla d'estudis que fixés coneixements essencials; i accés a activitats extraescolars de forma gratuïta. I Portugal ha millorat. Ara li toca a Catalunya.