09
de març
del
2024
Actualitzat
el
11
de març
a les
8:14h
L'alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, va presentar la setmana passada la seva idea del futur metropolità. La va anomenar "la transformació del segle" i va projectar que es produiria entre ara i el 2035. Un mapa de la ciutat assenyalava aquestes prioritats i afegia llum al projecte de Collboni, una de les grans incògnites dels primers mesos de mandat, encara sense soci clar. Ara bé, la gran majoria dels plans exhibits ja existien abans que els socialistes arribessin a l'alcaldia i tenen molt a veure amb el projecte compartit amb els comuns -comandats per Ada Colau- els darrers anys. L'anàlisi de les propostes concretes ho deixa clar: hi ha molts punts en comú. Ara bé, on es marquen les diferències entre el projecte liderat pel PSC i el que capitanejaven els comuns? Les claus d'aquestes llunyanies miren a les infraestructures, sobretot les de mobilitat i turisme.
La primera ponència de l'Alcalde Respon -una trobada anual amb els periodistes- clarifica que el projecte de Collboni beu, en essència, d'allò treballat durant els anteriors governs -on també hi havia hagut incidència socialista- i aposta per consolidar aquests canvis en el futur. De fet, el mapa de les transformacions presentades detalla 37 eixos prioritaris en què actuar. D'aquests, 35 ja van ser iniciats amb Barcelona en Comú al govern municipal. Això en el mapa estrictament barceloní. A banda, en una altra presentació del mateix acte, Collboni hi suma una vintena més de punts amb propostes cap a l'àrea metropolitana. Aquella versió de l'ambició socialista -que inclou l'aeroport o el soterrament de l'estació de tren de Montcada i Reixac- acaba diluint les capacitats d'influència municipal.
Així, en el projecte dins dels marges de la ciutat, a banda dels matisos que hi poden haver en alguns dels punts coincidents, els dos fronts diferencials són el cobriment de la ronda de Dalt i els intercanviadors urbans que s'estudien a Francesc Macià o el Nou Clínic, ja que els de la plaça Espanya i les Glòries tenen més trajectòria pública.
A banda, però, s'hi ha de sumar un últim element de llunyania entre el projecte Collboni i Colau, també inclòs en el mapa. Tot i que tècnicament ve del primer mandat dels comuns, ja que el 2018 ells van signar amb el Port de Barcelona el pla d'ampliació per arribar a set terminals de creuers, ja fa temps que Barcelona en Comú ha intentat reconduir políticament el seu discurs en aquesta carpeta. En aquest sentit, demanen que s'anul·li la construcció de la setena terminal, encara no iniciada. Ara bé, l'autoritat portuària no té cap intenció de canviar uns plans que van ser acordats amb l'Ajuntament de Barcelona. A més, ara compten amb un govern municipal liderat pel PSC, més compromès amb la nova infraestructura portuària.
El cas de la ronda de Dalt tampoc és que sigui un cavall de batalla dels comuns, com sí que seria el Port pel que fa als creuers, però mai no ha estat una prioritat de l'equip de BComú. En canvi, en arribar al govern municipal, el primer gran pacte polític anunciat per Collboni va ser l'acord de totes les forces per posar fil a l'agulla amb el seguiment de la cobertura de la ronda de Dalt. Es van activar els tràmits urbanístics per iniciar la fase 2 de l'obra -els vuit anys anterior es van cobrir menys de 200 metres- entre l'Institut Vall d'Hebron i l'avinguda de Vallcarca. També es va prometre que s'acabarien aquests nous 340 metres de cobertura abans d'arribar a l'estiu del 2027. Una obra de mandat.
Al marge d'aquests matisos, la Barcelona projectada per Collboni fins ara no planteja cap gran desafiament a l'obra ja integrada en els mandats de Colau. De fet, al mapa es fa menció a grans obres que impliquen actors econòmics destacats com la conversió de la Fira de Montjuïc de cara al centenari del 2029, el desplegament del 22@, les Tres Xemeneies del Besòs, el nou Mercat del Peix o les Tres Xemeneies del Paral·lel, i fins i tot aquestes carpetes -que inicialment podien quedar més allunyades de les preocupacions dels comuns- van ser assumides per Barcelona en Comú en l'anterior mandat, en gran part. En alguns casos, en col·laboració amb els socialistes també.
Això no vol dir que tot sigui igual, però, entre comuns i socialistes. En alguns casos, Collboni ha optat per incidir en una obra cabdal de la ciutat: la Rambla. Si bé ja hi havia un pla anunciat durant el mandat passat, ara el govern socialista ha presentat la seva aposta per reduir els terminis d'obres a la meitat. Dels sis anys que quedaven a tres. I amb el tramvia ha passat totalment el contrari. Si bé el PSC el manté en el seus objectius fins al 2035, Colau apostava per acabar la darrera part de la connexió tan ràpid com fos possible, començant-lo aquest mateix mandat. Ara, l'executiu socialista ja ha confirmat que vol deixar la segona part de la unió del tramvia per la Diagonal, entre Verdaguer i Francesc Macià, per al següent mandat.
Una altra diferència és allò que no apareix al mapa de Collboni: és a dir, les superilles. O els grans eixos verds, com el Consell de Cent. Aquesta mateixa setmana, el màxim representant de l'Ajuntament de Barcelona assegurava a Els Matins de TV3 que no es farien les pacificacions com s'havien "ara", en referència al model Colau. Això ja ve de lluny. Des de la campanya electoral que el grup socialista aposta per sumar verd prioritàriament a través de la recuperació d'interiors d'illa. Un pla que encara no té concrecions.
De nou, però, aquests apunts acaben sent notes al marge d'una pàgina que majoritàriament mostra coincidència sobre el paper. Però només sobre el paper. Els càlculs polítics mantenen lluny les dues forces. De fet, aquest mateix divendres, en una reunió entre les cúpules de socialistes i comuns a Barcelona, el PSC va traslladar a l'equip de Colau que no contemplaven l'opció d'obrir un diàleg per formar govern abans del pas clau dels pressupostos, tal com va avançar Nació. Ara bé, això xoca amb la condició principal que fins ara havien posat des de BComú, que mantenen que l'única manera d'aprovar els comptes anuals és treballar en un pacte per governar junts. Així, mentre els mapes canten sintonia, la realitat política transmet fredor.
La primera ponència de l'Alcalde Respon -una trobada anual amb els periodistes- clarifica que el projecte de Collboni beu, en essència, d'allò treballat durant els anteriors governs -on també hi havia hagut incidència socialista- i aposta per consolidar aquests canvis en el futur. De fet, el mapa de les transformacions presentades detalla 37 eixos prioritaris en què actuar. D'aquests, 35 ja van ser iniciats amb Barcelona en Comú al govern municipal. Això en el mapa estrictament barceloní. A banda, en una altra presentació del mateix acte, Collboni hi suma una vintena més de punts amb propostes cap a l'àrea metropolitana. Aquella versió de l'ambició socialista -que inclou l'aeroport o el soterrament de l'estació de tren de Montcada i Reixac- acaba diluint les capacitats d'influència municipal.
Així, en el projecte dins dels marges de la ciutat, a banda dels matisos que hi poden haver en alguns dels punts coincidents, els dos fronts diferencials són el cobriment de la ronda de Dalt i els intercanviadors urbans que s'estudien a Francesc Macià o el Nou Clínic, ja que els de la plaça Espanya i les Glòries tenen més trajectòria pública.
A banda, però, s'hi ha de sumar un últim element de llunyania entre el projecte Collboni i Colau, també inclòs en el mapa. Tot i que tècnicament ve del primer mandat dels comuns, ja que el 2018 ells van signar amb el Port de Barcelona el pla d'ampliació per arribar a set terminals de creuers, ja fa temps que Barcelona en Comú ha intentat reconduir políticament el seu discurs en aquesta carpeta. En aquest sentit, demanen que s'anul·li la construcció de la setena terminal, encara no iniciada. Ara bé, l'autoritat portuària no té cap intenció de canviar uns plans que van ser acordats amb l'Ajuntament de Barcelona. A més, ara compten amb un govern municipal liderat pel PSC, més compromès amb la nova infraestructura portuària.
Mapa dels 37 eixos presentats per Collboni | Foto: Ajuntament de Barcelona
El cas de la ronda de Dalt tampoc és que sigui un cavall de batalla dels comuns, com sí que seria el Port pel que fa als creuers, però mai no ha estat una prioritat de l'equip de BComú. En canvi, en arribar al govern municipal, el primer gran pacte polític anunciat per Collboni va ser l'acord de totes les forces per posar fil a l'agulla amb el seguiment de la cobertura de la ronda de Dalt. Es van activar els tràmits urbanístics per iniciar la fase 2 de l'obra -els vuit anys anterior es van cobrir menys de 200 metres- entre l'Institut Vall d'Hebron i l'avinguda de Vallcarca. També es va prometre que s'acabarien aquests nous 340 metres de cobertura abans d'arribar a l'estiu del 2027. Una obra de mandat.
Al marge d'aquests matisos, la Barcelona projectada per Collboni fins ara no planteja cap gran desafiament a l'obra ja integrada en els mandats de Colau. De fet, al mapa es fa menció a grans obres que impliquen actors econòmics destacats com la conversió de la Fira de Montjuïc de cara al centenari del 2029, el desplegament del 22@, les Tres Xemeneies del Besòs, el nou Mercat del Peix o les Tres Xemeneies del Paral·lel, i fins i tot aquestes carpetes -que inicialment podien quedar més allunyades de les preocupacions dels comuns- van ser assumides per Barcelona en Comú en l'anterior mandat, en gran part. En alguns casos, en col·laboració amb els socialistes també.
Les diferències fora del mapa
Això no vol dir que tot sigui igual, però, entre comuns i socialistes. En alguns casos, Collboni ha optat per incidir en una obra cabdal de la ciutat: la Rambla. Si bé ja hi havia un pla anunciat durant el mandat passat, ara el govern socialista ha presentat la seva aposta per reduir els terminis d'obres a la meitat. Dels sis anys que quedaven a tres. I amb el tramvia ha passat totalment el contrari. Si bé el PSC el manté en el seus objectius fins al 2035, Colau apostava per acabar la darrera part de la connexió tan ràpid com fos possible, començant-lo aquest mateix mandat. Ara, l'executiu socialista ja ha confirmat que vol deixar la segona part de la unió del tramvia per la Diagonal, entre Verdaguer i Francesc Macià, per al següent mandat.Una altra diferència és allò que no apareix al mapa de Collboni: és a dir, les superilles. O els grans eixos verds, com el Consell de Cent. Aquesta mateixa setmana, el màxim representant de l'Ajuntament de Barcelona assegurava a Els Matins de TV3 que no es farien les pacificacions com s'havien "ara", en referència al model Colau. Això ja ve de lluny. Des de la campanya electoral que el grup socialista aposta per sumar verd prioritàriament a través de la recuperació d'interiors d'illa. Un pla que encara no té concrecions.
De nou, però, aquests apunts acaben sent notes al marge d'una pàgina que majoritàriament mostra coincidència sobre el paper. Però només sobre el paper. Els càlculs polítics mantenen lluny les dues forces. De fet, aquest mateix divendres, en una reunió entre les cúpules de socialistes i comuns a Barcelona, el PSC va traslladar a l'equip de Colau que no contemplaven l'opció d'obrir un diàleg per formar govern abans del pas clau dels pressupostos, tal com va avançar Nació. Ara bé, això xoca amb la condició principal que fins ara havien posat des de BComú, que mantenen que l'única manera d'aprovar els comptes anuals és treballar en un pacte per governar junts. Així, mentre els mapes canten sintonia, la realitat política transmet fredor.