02
d'octubre
del
2023
Actualitzat
el
03
d'octubre
a les
0:30h
Fa poques setmanes, en una conversa informal, una font amb autoritat a l'àrea d'Urbanisme de l'Ajuntament de Barcelona els darrers anys situava el 22@ com "la gran transformació que gairebé no interessa ningú". El comentari deixava al marge els col·lectius que hi tenen interessos directes, és clar. Però l'hemeroteca li donava la raó. S'ha parlat i debatut molt més del carrer Consell de Cent, d'ocupacions o de l'aeroport que de la conversió urbanística que fa anys que afecta l'entorn del Poblenou: l'anomenat "districte tecnològic" en què, per superfície, hi podria encabir-se dues vegades el municipi de Badia del Vallès. I encara sobraria espai. Ara, en ple debat sobre la manca d'habitatge a la capital catalana, el paisatge de grans edificis plens d'oficines buides ha fet emergir un debat aparcat. Cal repensar el 22@? Fonts empresarials, institucionals, veïnals i acadèmiques analitzen aquesta possibilitat a Nació. Gairebé totes apunten a una via oberta, amb diferents matisos, a plantejar-hi alguns canvis.
L'espurna d'aquest qüestionament l'ha encès un grup de veïns i tècnics agrupats en l'anomenat Observatori de Barris del Poblenou. La setmana passada van fer públic un informe que assenyalava que hi havia un "42% de les oficines del 22@ buides". Ho feien després de constatar que hi havia edificis completament o majoritàriament deserts durant mesos o anys. En mencionaven exemples com el Diagrame, al carrer Pere IV, l'A111, al carrer Àlava, el One Parc, al carrer Marroc, o Diagonal 197. Tots ells, immobles amb més de 10.000 metres quadrats de superfície dedicada a acollir oficines sense ús, segons la investigació que es va fer comparant les ofertes immobiliàries de lloguer d'espais del 22@ amb la informació cadastral de les parcel·les afectades pel pla urbanístic.
Aquestes xifres no són oficials però apuntalen un fenomen que ningú nega. Un segon informe, en aquest cas facilitat per la immobiliària Savills, rebaixa la contundència dels veïns. Segons aquesta companyia, la disponibilitat d'oficines -és a dir, allò buit- se situa en un 23,3% del total construït. Sigui com sigui, el forat és notable. Quan es fa fosc, al capvespre, els centenars de finestres sense cap rastre de llum a l'entorn del 22@ redunden en el mateix missatge.
A la dansa de les intepretacions, pel portaveu de l'Observatori de Barris del Poblenou, Albert València, "el moment històric de superfície buida d'oficines" el que exposa són "les mancances" estructurals del 22@. Al seu torn, Enric Urreta, president de l'agrupació empresarial 22@ Network, ho relativitza. "Els cicles existeixen. I ara estem a la part fonda del cicle. Si a la part fonda tenim a l'entorn del 80% d'oficines en ús, les dades potser no són genials, però tampoc és l'hecatombe", resol l'empresari, que se centra en les dades de l'informe immobiliari. Igualment, ho atribueix plenament a la conjuntura que barreja la crisi de la covid, el pic del teletreball, la guerra d'Ucraïna, l'encariment dels materials i la pujada dels tipus d'interès. Això afectaria tant a l'arribada d'empreses com a la construcció d'edificis, que reconeix que en alguns casos s'ha "aturat".
Per València, per contra, aquesta visió es queda curta. I cal anar més al fons. L'argument principal que explica el moment que travessa el districte empresarial barceloní, més enllà de la seva mida gegantina, és la lògica immobiliària dels fons d'inversió, que tenen "la major part del sòl del 22@" en les seves mans, apunta el representant veïnal. "Com que els fons d'inversió tenen molts diners acumulats, el que fan per no perdre'l és col·locar-los en edificis, en patrimoni. Així, es revaloritza amb el temps, especialment en una ciutat com Barcelona en què cada any puja el preu del metre quadrat. Així, no els és igual que estigui buit o ple, però no és el més important", expressa l'activista implicat en la investigació sobre les oficines sense ús.
No és l'únic que apunta en aquesta direcció. També José Mansilla -antropòleg urbà i coautor del llibre 22@ Barcelona, un distrito de innovación en disputa- hi aprofundeix. "Aquestes empreses necessiten congelar els diners perquè no perdin vàlua. I no els congelen a Castella-la Manxa, sense menysprear Castella-la Manxa", opina el també professor universitari. Això passa al 22@ perquè els governs locals ho afavoreixen, assegura Mansilla. "Als fons se'ls diu: veniu aquí, que amb el temps es revaloritzarà la vostra inversió, i tenim un ajuntament que està fent promoció constantment perquè vinguin més inversions com aquesta", resol. A més, també assenyala l'existència d'una "connivència" entre mitjans de comunicació conservadors i el sector immobiliari per "alimentar la idea de l'èxit del districte i la demanda de més oficines".
Sigui com sigui, el representant dels empresaris del 22@ Network assegura que aquesta situació de desertizació d'oficines passarà. De la mateixa manera, en una conferència de fa dues setmanes a Mataró, la mateixa directora executiva de la immobiliària Savills a Barcelona, Anna Gener, reivindicava el 22@ com un exemple "d'èxit" i "màgia". Feia referència a una fórmula sorgida de combinar la vida preexistent al Poblenou amb "els canvis d'usos" que deixaven enrere el món industrial obsolet per facilitar que "sorgeixin empreses noves" i fer un "reclam" perquè arribin companyies del sector "digital i tecnològic". "És un barri real. Tractar de fer un 22@ a una zona que no tingui aquesta vida preexistent és pràcticament impossible", concloïa Gener.
L'espurna d'aquest qüestionament l'ha encès un grup de veïns i tècnics agrupats en l'anomenat Observatori de Barris del Poblenou. La setmana passada van fer públic un informe que assenyalava que hi havia un "42% de les oficines del 22@ buides". Ho feien després de constatar que hi havia edificis completament o majoritàriament deserts durant mesos o anys. En mencionaven exemples com el Diagrame, al carrer Pere IV, l'A111, al carrer Àlava, el One Parc, al carrer Marroc, o Diagonal 197. Tots ells, immobles amb més de 10.000 metres quadrats de superfície dedicada a acollir oficines sense ús, segons la investigació que es va fer comparant les ofertes immobiliàries de lloguer d'espais del 22@ amb la informació cadastral de les parcel·les afectades pel pla urbanístic.
Aquestes xifres no són oficials però apuntalen un fenomen que ningú nega. Un segon informe, en aquest cas facilitat per la immobiliària Savills, rebaixa la contundència dels veïns. Segons aquesta companyia, la disponibilitat d'oficines -és a dir, allò buit- se situa en un 23,3% del total construït. Sigui com sigui, el forat és notable. Quan es fa fosc, al capvespre, els centenars de finestres sense cap rastre de llum a l'entorn del 22@ redunden en el mateix missatge.
A la dansa de les intepretacions, pel portaveu de l'Observatori de Barris del Poblenou, Albert València, "el moment històric de superfície buida d'oficines" el que exposa són "les mancances" estructurals del 22@. Al seu torn, Enric Urreta, president de l'agrupació empresarial 22@ Network, ho relativitza. "Els cicles existeixen. I ara estem a la part fonda del cicle. Si a la part fonda tenim a l'entorn del 80% d'oficines en ús, les dades potser no són genials, però tampoc és l'hecatombe", resol l'empresari, que se centra en les dades de l'informe immobiliari. Igualment, ho atribueix plenament a la conjuntura que barreja la crisi de la covid, el pic del teletreball, la guerra d'Ucraïna, l'encariment dels materials i la pujada dels tipus d'interès. Això afectaria tant a l'arribada d'empreses com a la construcció d'edificis, que reconeix que en alguns casos s'ha "aturat".
El sentit de tenir oficines buides
Per València, per contra, aquesta visió es queda curta. I cal anar més al fons. L'argument principal que explica el moment que travessa el districte empresarial barceloní, més enllà de la seva mida gegantina, és la lògica immobiliària dels fons d'inversió, que tenen "la major part del sòl del 22@" en les seves mans, apunta el representant veïnal. "Com que els fons d'inversió tenen molts diners acumulats, el que fan per no perdre'l és col·locar-los en edificis, en patrimoni. Així, es revaloritza amb el temps, especialment en una ciutat com Barcelona en què cada any puja el preu del metre quadrat. Així, no els és igual que estigui buit o ple, però no és el més important", expressa l'activista implicat en la investigació sobre les oficines sense ús.Vestíbul de l'edifici Diagrame, un dels espais totalment buits. | Foto: Hugo Fernández
No és l'únic que apunta en aquesta direcció. També José Mansilla -antropòleg urbà i coautor del llibre 22@ Barcelona, un distrito de innovación en disputa- hi aprofundeix. "Aquestes empreses necessiten congelar els diners perquè no perdin vàlua. I no els congelen a Castella-la Manxa, sense menysprear Castella-la Manxa", opina el també professor universitari. Això passa al 22@ perquè els governs locals ho afavoreixen, assegura Mansilla. "Als fons se'ls diu: veniu aquí, que amb el temps es revaloritzarà la vostra inversió, i tenim un ajuntament que està fent promoció constantment perquè vinguin més inversions com aquesta", resol. A més, també assenyala l'existència d'una "connivència" entre mitjans de comunicació conservadors i el sector immobiliari per "alimentar la idea de l'èxit del districte i la demanda de més oficines".
Sigui com sigui, el representant dels empresaris del 22@ Network assegura que aquesta situació de desertizació d'oficines passarà. De la mateixa manera, en una conferència de fa dues setmanes a Mataró, la mateixa directora executiva de la immobiliària Savills a Barcelona, Anna Gener, reivindicava el 22@ com un exemple "d'èxit" i "màgia". Feia referència a una fórmula sorgida de combinar la vida preexistent al Poblenou amb "els canvis d'usos" que deixaven enrere el món industrial obsolet per facilitar que "sorgeixin empreses noves" i fer un "reclam" perquè arribin companyies del sector "digital i tecnològic". "És un barri real. Tractar de fer un 22@ a una zona que no tingui aquesta vida preexistent és pràcticament impossible", concloïa Gener.
Convertir oficines en habitatges
Contra el discurs de l'èxit esfèric, el mateix Enric Urreta planteja un gir de guió en la planificació del 22@. "Hi ha edificis que no compleixen els nous estàndards que reclamen les empreses actualment i han quedat obsolets. Aquests, si l'ajuntament i els propietaris ho volen, podrien beneficiar-se d'algun canvi d'ús i fer-hi habitatge", diu el membre de l'empresariat de la zona. És a dir, que planteja convertir blocs d'oficines en nous pisos. A tota la ciutat, els seus càlculs arriben a poder canviar l'ús de 1,2 milions de metres quadrats pensats inicialment per a empreses perquè hi visquin veïns, apunta Urreta. Però només al 22@ això es podria aplicar actualment a un de cada cinc edificis. "Vindria a ser un 20% de l'espai d'oficines actual", clou el president del 22@ Network.
Els veïns no veuen amb mals ulls aquest plantejament inesperat, sempre i quan es garanteixi que l'habitatge guanyat sigui protegit. Ara bé, la pilota és, sobretot, a la teulada del govern municipal. Ara bé, preguntat per aquest diari, l'alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, va congelar les expectatives de la proposta. D'entrada, en una atenció als mitjans de comunicació, va demanar "una mica de prudència", especialment tenint en compte la mida del pla urbanístic que regeix el districte econòmic. "Un planejament no s'improvisa ni es modifica en dos dies perquè la conjuntura econòmica canviï", va expressar, després de recordar que l'any 2020 es va arribar a un acord per renovar el pla del 22@. Aquella entesa -liderada per comuns, PSC i ERC- plantejava augmentar la proporció de l'habitatge en tota la zona que encara no s'ha construït, també a canvi de fer créixer l'alçada prevista d'alguns edificis. "La ciutat ha de vetllar per tenir espais econòmics, perquè hem de fer possible la ciutat dels 15 minuts i la mixtura d'usos és una de les senyes d'identitat de la nostra ciutat", va reblar Collboni.
Els veïns no veuen amb mals ulls aquest plantejament inesperat, sempre i quan es garanteixi que l'habitatge guanyat sigui protegit. Ara bé, la pilota és, sobretot, a la teulada del govern municipal. Ara bé, preguntat per aquest diari, l'alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, va congelar les expectatives de la proposta. D'entrada, en una atenció als mitjans de comunicació, va demanar "una mica de prudència", especialment tenint en compte la mida del pla urbanístic que regeix el districte econòmic. "Un planejament no s'improvisa ni es modifica en dos dies perquè la conjuntura econòmica canviï", va expressar, després de recordar que l'any 2020 es va arribar a un acord per renovar el pla del 22@. Aquella entesa -liderada per comuns, PSC i ERC- plantejava augmentar la proporció de l'habitatge en tota la zona que encara no s'ha construït, també a canvi de fer créixer l'alçada prevista d'alguns edificis. "La ciutat ha de vetllar per tenir espais econòmics, perquè hem de fer possible la ciutat dels 15 minuts i la mixtura d'usos és una de les senyes d'identitat de la nostra ciutat", va reblar Collboni.
La ciutat en fragments
Experts en urbanisme i planificació de les ciutats coincideixen en una part amb les paraules de l'alcalde socialista. "Respondre ràpidament a la realitat, per evident que sigui, és molt difícil des d'un planejament urbanístic com aquest. El gran problema és que els mecanismes són tan lents que a vegades serveixen de poc en contextos canviants", enuncia Julián Galindo, professor del Departament d'Urbanisme, Territori i Paisatge a la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) i investigador del Laboratori d'Urbanisme de Barcelona del mateix centre. En la majoria de casos, aquest desajustament amb entre oferta i demanda s'acaba posant a lloc amb el pas del temps, matisa Galindo.
El que veu més conflictiu l'urbanista és la definició del districte tecnològic en sí mateix. "Tancar-nos en sector, barris o àrees especialitzades des del punt de vista de les estructures socials que hi viuen, estem veient que és un problema", enraona el professor universitari. L'exemple més clar d'aquests fragments de ciutats entregades a un únic model de negoci són els centres històrics que es focalitzen en el monocultiu turístic, exposa l'expert. Ara bé, el 22@ s'hi assembla. "Aquesta segregació funcional de barris no li fa bé a la ciutat. És important mantenir la mixtura d'usos, precisament. Lligat a això hi ha la segregació social, que és l'enemic número u de la ciutat", insisteix. Tot seguit, recorda que el Besòs queda molt més a prop del 22@ que la plaça Catalunya o la part alta de l'avinguda Diagonal, i que en canvi no hi ha una integració de la població del barri amb rendes baixes en l'economia del districte tecnològic, ni hi ha una implicació residencial dels treballadors del 22@ en la franja del Besòs.
Tot plegat porta el professor del Departament de Geografia de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) Esteve Dot a concloure que el pla urbanístic que afecta el 22@ "s'ha de repensar" per resoldre el "desequilibri" de les darreres dues dècades. L'actual escenari d'oficines desertes és l'evidència final que s'ha prioritzat "el negoci" per sobre de les necessitats de la població, considera Dot. "Calen pisos de lloguer i no tantes oficines. I han de ser habitatges públics i de protecció oficial, perquè a l'estat espanyol anem molt endarrerits en la matèria", insisteix l'expert. Ho diu en referència a les dades que resolen que a Espanya només un 2,5% dels pisos tenen vocació social mentre que la mitjana europea voreja el 10%. Alhora, el geògraf reivindica també la necessitat de fer virar la tendència econòmica barcelonina que els darrers anys "s'ha centrat força" en sectors com "el turisme", "estudiants universitaris d'alt poder adquisitiu per ocupar les residències del Poblenou" i "el sector de les oficines, que no deixa de ser totxo i, per tant, un actiu rendible".
Les cartes del futur 22@ s'han acumulat sobre la taula ràpidament. Després d'anys en què la transformació planejada -i les conseqüències d'aquestes obres- hagi estat contrariada únicament des d'una mobilització popular humil, ara s'obre una mena de reflexió col·lectiva precipitada. Fins i tot, amb ofertes concretes. Així, tant activistes veïnals com experts i empresaris obren la porta a canviar el disseny del 22@ per multiplicar-hi l'arribada de pisos. De moment, l'administració prem el botó de pausa. I l'antropòleg urbà José Mansilla, al seu torn, dibuixa un plantejament particular inspirat en "Amb tot això, hi ha una possibilitat, que és que molta gent de sensibilitats diferents trobi un punt comú en el 22@ com a mirall invers. És a dir, per fer front a determinats elements contraris a l'ideal de ciutat habitable. I pot ser que la gent del barri torni a mobilitzar-se, i els col·lectius que lluiten pel dret a l'habitatge s'hi uneixin. També els moviments contra la turistificació. I els de la defensa dels espais verds. En definitiva, que el 22@ pot ser l'articulació d'una lluita col·lectiva", remata Mansilla.
Edifici Àlaba 111, gairebé desert tot i tenir 16.000 m2 | Foto: Hugo Fernández
El que veu més conflictiu l'urbanista és la definició del districte tecnològic en sí mateix. "Tancar-nos en sector, barris o àrees especialitzades des del punt de vista de les estructures socials que hi viuen, estem veient que és un problema", enraona el professor universitari. L'exemple més clar d'aquests fragments de ciutats entregades a un únic model de negoci són els centres històrics que es focalitzen en el monocultiu turístic, exposa l'expert. Ara bé, el 22@ s'hi assembla. "Aquesta segregació funcional de barris no li fa bé a la ciutat. És important mantenir la mixtura d'usos, precisament. Lligat a això hi ha la segregació social, que és l'enemic número u de la ciutat", insisteix. Tot seguit, recorda que el Besòs queda molt més a prop del 22@ que la plaça Catalunya o la part alta de l'avinguda Diagonal, i que en canvi no hi ha una integració de la població del barri amb rendes baixes en l'economia del districte tecnològic, ni hi ha una implicació residencial dels treballadors del 22@ en la franja del Besòs.
Tot plegat porta el professor del Departament de Geografia de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) Esteve Dot a concloure que el pla urbanístic que afecta el 22@ "s'ha de repensar" per resoldre el "desequilibri" de les darreres dues dècades. L'actual escenari d'oficines desertes és l'evidència final que s'ha prioritzat "el negoci" per sobre de les necessitats de la població, considera Dot. "Calen pisos de lloguer i no tantes oficines. I han de ser habitatges públics i de protecció oficial, perquè a l'estat espanyol anem molt endarrerits en la matèria", insisteix l'expert. Ho diu en referència a les dades que resolen que a Espanya només un 2,5% dels pisos tenen vocació social mentre que la mitjana europea voreja el 10%. Alhora, el geògraf reivindica també la necessitat de fer virar la tendència econòmica barcelonina que els darrers anys "s'ha centrat força" en sectors com "el turisme", "estudiants universitaris d'alt poder adquisitiu per ocupar les residències del Poblenou" i "el sector de les oficines, que no deixa de ser totxo i, per tant, un actiu rendible".
Les cartes del futur 22@ s'han acumulat sobre la taula ràpidament. Després d'anys en què la transformació planejada -i les conseqüències d'aquestes obres- hagi estat contrariada únicament des d'una mobilització popular humil, ara s'obre una mena de reflexió col·lectiva precipitada. Fins i tot, amb ofertes concretes. Així, tant activistes veïnals com experts i empresaris obren la porta a canviar el disseny del 22@ per multiplicar-hi l'arribada de pisos. De moment, l'administració prem el botó de pausa. I l'antropòleg urbà José Mansilla, al seu torn, dibuixa un plantejament particular inspirat en "Amb tot això, hi ha una possibilitat, que és que molta gent de sensibilitats diferents trobi un punt comú en el 22@ com a mirall invers. És a dir, per fer front a determinats elements contraris a l'ideal de ciutat habitable. I pot ser que la gent del barri torni a mobilitzar-se, i els col·lectius que lluiten pel dret a l'habitatge s'hi uneixin. També els moviments contra la turistificació. I els de la defensa dels espais verds. En definitiva, que el 22@ pot ser l'articulació d'una lluita col·lectiva", remata Mansilla.