01
de febrer
de
2022, 19:34
Actualitzat:
19:41h
L'Ajuntament planteja destinar prop de la meitat de l'espai que ocupa actualment el recinte firal de Montjuïc a construir uns 500 pisos públics, nous equipaments de barri i espais verds. Així ho recull la primera proposta del govern municipal per transformar l'espai firal els pròxims anys i tenir-lo enllestit el 2029, coincidint amb el centenari de l'Exposició Internacional de Barcelona. I és que el projecte de transformació busca actualitzar l'espai firal històric i dotar-lo de nous usos per adaptar-se a les necessitats dels barris de l'entorn. A més d'uns 500 pisos, també es preveu fer-hi sis equipaments: un CAP, un centre per a gent gran, una biblioteca, un espai veïnal, un poliesportiu i una ampliació del MNAC al pavelló Maria Eugènia.
A banda, la projecció urbanística preveu un eix transversal per connectar el Poble-sec i la Font de la Guatlla i també el Paral·lel amb Montjuïc, es faran canvis en la mobilitat per prioritzar el vianant i el transport públic i es crearà una nova xarxa ciclista a la zona. Tot plegat, amb la incorporació de nous espais verds, en la línia del model de Superilla Barcelona.
La proposta del consistori s'ha fet després d'un procés participatiu dut a terme les últimes setmanes amb els veïns, entitats de l'entorn i Fira de Barcelona. "Allò que ens demanen els veïns és el que fa possible aquesta proposta", ha afirmat la tinenta d'alcaldia d'Urbanisme, Janet Sanz. Properament, ha dit, es concretarà en forma de conveni entre l'Ajuntament, la Generalitat i Fira de Barcelona, i servirà de base per a una Modificació de Pla General Metropolità que es preveu tenir aprovada abans de final d'any.
Segons ha assenyalat la tinenta d'alcaldia d'Urbanisme, hi ha dos pavellons que es podrien reutilitzar, d'una banda, el Maria Eugènia per a l'ampliació del MNAC i, de l'altra, el pavelló Itàlia per acollir activitats esportives. De fet, aquest darrer es podria fer servir ja a partir del 2023 com a nou poliesportiu, ha avançat.
Més habitatge i equipaments públics
Sanz ha destacat que el 2029 farà cent anys de l'inici de la transformació del que va suposar la Fira de Barcelona i ha destacat la importància de dotar l'espai de nous usos per "lligar barris" i incorporar necessitats com l'habitatge o els equipaments. Actualment, ha recordat, tot el sòl és de titularitat municipal i el 100% de l'espai està destinat a l'ús firal tot i que bona part dels metres quadrats estan "en desús" perquè són pavellons que tampoc no reuneixen els requisits que necessiten ara les fires urbanes.
Per això, ha explicat que, d'una banda, es mantindrà part de l'ús firal i de l'altra hi haurà nous usos com habitatge o equipaments. Dels 130.000 m2 de sòl firal actuals, el 53%, és a dir, uns 70.800 m2, continuaran sent sòl firal "més flexibles, eficients, compactes i moderns". La resta de superfície es repartiria en habitatge públic (13.350 m2); equipaments públics (22.000 m2), i zones verdes i vials (23.225 m2). A més, hi hauria 4.350 m2 per a espais vinculats a la Fira de Barcelona per tal de potenciar altres activitats econòmiques.
Els gairebé 14.000 m2 que passarien a ser habitatge públic podrien donar cabuda a uns 500 pisos nous, segons els primers càlculs de l'Ajuntament, i també permetrien guanyar locals comercials públics. Els edificis i part del nou espai verd s'ubicarien en l'espai que ara ocupa el pavelló del carrer Lleida, que s'enderrocaria. "Ens imaginem el 2029 un nou espai de ciutat integrat en el model Superilla Barcelona", ha conclòs Sanz.
Activitat firal
Al seu torn, el primer tinent d'alcaldia d'Economia, Jaume Collboni, ha dit que es tracta d'un anunci "molt important" també per Fira de Barcelona, perquè manté l'activitat i la centralitat dins de la trama urbana de Barcelona i ser fidels a la idea que la muntanya de Montjuïc ha de tenir un espai per a la cultura i l'esport. Constantí Serrallonga, director de Fira de Barcelona, ha assegurat que es tracta "d'una nova era" i ha fet una valoració "molt positiva" del procés participatiu. Serrallonga ha afirmat que la clau ha estat "optimitzar" tots els usos que es buscaven.
Quant a l'ús firal, el projecte preveu transformar alguns dels pavellons actuals en un espai firal més permeable i integrat a la ciutat, polivalent, digital i sostenible que contempla tant espais expositius com àrees permanents destinades a emprenedoria, innovació i transferència de coneixement en sectors relacionats amb els principals salons de la institució. D'aquesta manera, la proposta permetrà no només mantenir l'activitat firal habitual en el recinte de Montjuïc, sinó també reforçar-la. Segons Fira, estarà orientat tant a esdeveniments d'una dimensió petita o mitjana, enfocats tant al gran públic, com a congressos.
Segons el mapa inicial presentat, part del Palau del Vestit es dedicaria a activitat econòmica i a les oficines de Fira; i es mantindrien per a usos firals quatre espais: el de la Metal·lúrgia, el Palau de Comunicacions i Transport, un nou pavelló on actualment hi ha el Palau de Congressos i el pavelló Rius i Taulet, i un nou Palau de Congressos a part de l'espai que ara ocupa el pavelló d'Alfons XIII.
"Hem generat un espai de quatre pavellons molt compactes al voltant de l'avinguda, que quedarà pacificada i serà un espai emblemàtic", ha celebrat Serrallonga. I és que tot i que hi haurà menys sòl dedicat a espais firals la redistribució i la transformació permetrà reforçar l'activitat firal tant per al públic com congressos per a empreses. La idea, ha afegit, també és que pugui haver-hi espais "permanents" vinculats a les fires.
"Serà un espai emblemàtic", ha assegurat el director. La institució ha destacat l'oportunitat de modernitzar les seves instal·lacions amb l'objectiu de convertir-les en un referent internacional firal i urbà del segle XXI que permetrà reforçar la seva activitat habitual de celebració de salons puntuals, combinada amb espais permanents destinats a diferents sectors relacionats amb els esdeveniments.
Transformació al Districte
Per la seva banda, el regidor del Districte de Sants-Montjuïc, Marc Serra, ha fet valdre la participació veïnal -uns 200 veïns- així com entitats i associacions culturals, juvenils o esportives i ha celebrat que la majoria de propostes s'han integrat. Segons Serra, el planejament urbanístic permetrà revertir "un deute històric" d'equipaments dels barris del voltant de la Fira, com ara un CAP. Ja que bona part dels veïns del Poble-sec s'han de desplaçar actualment al CUAP Manso. Serra també ha destacat que actualment el Poble-sec no té cap casal per a gent gran i per això ho ha valorat en positiu.
"La Fira passarà a ser d'una barrera a un passeig i això és una gran notícia des del punt de vista del territori", ha dit també el regidor sobre l'objectiu d'obrir un passeig transversal que connecti els barris del Poble-sec i la Font de la Guatlla. Concretament, s'unirà els carrers de Floridablanca i Tamarit amb el carrer dels Gimbernat/carrer del Nord i el carrer Sant Fructuós. Així, l'eix connectarà l'espai firal pel mig, per l'actual Pavelló de la Metal·lúrgia i la plaça de l'Univers.
A banda, la projecció urbanística preveu un eix transversal per connectar el Poble-sec i la Font de la Guatlla i també el Paral·lel amb Montjuïc, es faran canvis en la mobilitat per prioritzar el vianant i el transport públic i es crearà una nova xarxa ciclista a la zona. Tot plegat, amb la incorporació de nous espais verds, en la línia del model de Superilla Barcelona.
La proposta del consistori s'ha fet després d'un procés participatiu dut a terme les últimes setmanes amb els veïns, entitats de l'entorn i Fira de Barcelona. "Allò que ens demanen els veïns és el que fa possible aquesta proposta", ha afirmat la tinenta d'alcaldia d'Urbanisme, Janet Sanz. Properament, ha dit, es concretarà en forma de conveni entre l'Ajuntament, la Generalitat i Fira de Barcelona, i servirà de base per a una Modificació de Pla General Metropolità que es preveu tenir aprovada abans de final d'any.
Segons ha assenyalat la tinenta d'alcaldia d'Urbanisme, hi ha dos pavellons que es podrien reutilitzar, d'una banda, el Maria Eugènia per a l'ampliació del MNAC i, de l'altra, el pavelló Itàlia per acollir activitats esportives. De fet, aquest darrer es podria fer servir ja a partir del 2023 com a nou poliesportiu, ha avançat.
Més habitatge i equipaments públics
Sanz ha destacat que el 2029 farà cent anys de l'inici de la transformació del que va suposar la Fira de Barcelona i ha destacat la importància de dotar l'espai de nous usos per "lligar barris" i incorporar necessitats com l'habitatge o els equipaments. Actualment, ha recordat, tot el sòl és de titularitat municipal i el 100% de l'espai està destinat a l'ús firal tot i que bona part dels metres quadrats estan "en desús" perquè són pavellons que tampoc no reuneixen els requisits que necessiten ara les fires urbanes.
Per això, ha explicat que, d'una banda, es mantindrà part de l'ús firal i de l'altra hi haurà nous usos com habitatge o equipaments. Dels 130.000 m2 de sòl firal actuals, el 53%, és a dir, uns 70.800 m2, continuaran sent sòl firal "més flexibles, eficients, compactes i moderns". La resta de superfície es repartiria en habitatge públic (13.350 m2); equipaments públics (22.000 m2), i zones verdes i vials (23.225 m2). A més, hi hauria 4.350 m2 per a espais vinculats a la Fira de Barcelona per tal de potenciar altres activitats econòmiques.
Els gairebé 14.000 m2 que passarien a ser habitatge públic podrien donar cabuda a uns 500 pisos nous, segons els primers càlculs de l'Ajuntament, i també permetrien guanyar locals comercials públics. Els edificis i part del nou espai verd s'ubicarien en l'espai que ara ocupa el pavelló del carrer Lleida, que s'enderrocaria. "Ens imaginem el 2029 un nou espai de ciutat integrat en el model Superilla Barcelona", ha conclòs Sanz.
Activitat firal
Al seu torn, el primer tinent d'alcaldia d'Economia, Jaume Collboni, ha dit que es tracta d'un anunci "molt important" també per Fira de Barcelona, perquè manté l'activitat i la centralitat dins de la trama urbana de Barcelona i ser fidels a la idea que la muntanya de Montjuïc ha de tenir un espai per a la cultura i l'esport. Constantí Serrallonga, director de Fira de Barcelona, ha assegurat que es tracta "d'una nova era" i ha fet una valoració "molt positiva" del procés participatiu. Serrallonga ha afirmat que la clau ha estat "optimitzar" tots els usos que es buscaven.
Quant a l'ús firal, el projecte preveu transformar alguns dels pavellons actuals en un espai firal més permeable i integrat a la ciutat, polivalent, digital i sostenible que contempla tant espais expositius com àrees permanents destinades a emprenedoria, innovació i transferència de coneixement en sectors relacionats amb els principals salons de la institució. D'aquesta manera, la proposta permetrà no només mantenir l'activitat firal habitual en el recinte de Montjuïc, sinó també reforçar-la. Segons Fira, estarà orientat tant a esdeveniments d'una dimensió petita o mitjana, enfocats tant al gran públic, com a congressos.
Segons el mapa inicial presentat, part del Palau del Vestit es dedicaria a activitat econòmica i a les oficines de Fira; i es mantindrien per a usos firals quatre espais: el de la Metal·lúrgia, el Palau de Comunicacions i Transport, un nou pavelló on actualment hi ha el Palau de Congressos i el pavelló Rius i Taulet, i un nou Palau de Congressos a part de l'espai que ara ocupa el pavelló d'Alfons XIII.
"Hem generat un espai de quatre pavellons molt compactes al voltant de l'avinguda, que quedarà pacificada i serà un espai emblemàtic", ha celebrat Serrallonga. I és que tot i que hi haurà menys sòl dedicat a espais firals la redistribució i la transformació permetrà reforçar l'activitat firal tant per al públic com congressos per a empreses. La idea, ha afegit, també és que pugui haver-hi espais "permanents" vinculats a les fires.
"Serà un espai emblemàtic", ha assegurat el director. La institució ha destacat l'oportunitat de modernitzar les seves instal·lacions amb l'objectiu de convertir-les en un referent internacional firal i urbà del segle XXI que permetrà reforçar la seva activitat habitual de celebració de salons puntuals, combinada amb espais permanents destinats a diferents sectors relacionats amb els esdeveniments.
Transformació al Districte
Per la seva banda, el regidor del Districte de Sants-Montjuïc, Marc Serra, ha fet valdre la participació veïnal -uns 200 veïns- així com entitats i associacions culturals, juvenils o esportives i ha celebrat que la majoria de propostes s'han integrat. Segons Serra, el planejament urbanístic permetrà revertir "un deute històric" d'equipaments dels barris del voltant de la Fira, com ara un CAP. Ja que bona part dels veïns del Poble-sec s'han de desplaçar actualment al CUAP Manso. Serra també ha destacat que actualment el Poble-sec no té cap casal per a gent gran i per això ho ha valorat en positiu.
"La Fira passarà a ser d'una barrera a un passeig i això és una gran notícia des del punt de vista del territori", ha dit també el regidor sobre l'objectiu d'obrir un passeig transversal que connecti els barris del Poble-sec i la Font de la Guatlla. Concretament, s'unirà els carrers de Floridablanca i Tamarit amb el carrer dels Gimbernat/carrer del Nord i el carrer Sant Fructuós. Així, l'eix connectarà l'espai firal pel mig, per l'actual Pavelló de la Metal·lúrgia i la plaça de l'Univers.