El diputat d'UPyD per València Toni Cantó. Foto: XBP.

Toni Cantó (València, 1965) ve sent un dels diputats del Congrés espanyol més vigilats per la premsa en la darrera legislatura. El seu passat com a actor i la nul·la experiència en política el converteixen en un personatge a cavall entre la sospita i la singularitat. Els valencians li donaren un escó en les eleccions del 2011 i, des d'aquell moment, les expectatives d'UPyD van en augment. L'entrevistat ens rep en un hotel cèntric del Cap i Casal i no s'incomoda el més mínim quan se li entra per l'assumpte de Catalunya. A la fi, ve a dir, tot és qüestió de diners.


-La darrera editorial d'UPyD diu que "el dret a decidir és, més que una fal·làcia, una pistola apuntant al cap del govern i l'estat espanyol". Hi està d'acord?

- El dret a decidir és un dret que s'ha d'aplicar correctament i que correspon a tots els espanyols. En el tema català jo tinc tant que decidir com el senyor Mas o qualsevol ciutadà de Catalunya. S'està utilitzant tota aquesta història independentista com un xantatge. Finalment, hi haurà una negociació i, com sempre, CiU demanarà diners.

- Està d'acord UPyD amb una eventual negociació entre Mas i Rajoy on s'aborden possibles concessions a Catalunya?

- No. Eixa concessió de l'Estat a Catalunya suposarà que jo, com a valencià, perda alguna cosa. Ací s'ha de parlar de finançament, i no de manera bilateral. L'actual sistema de finançament autonòmic perjudica, especialment, els valencians i s'ha d'abordar, d'una vegada i per sempre, de forma multilateral. No podem estar en aquesta discussió desenes d'anys. S'ha de tancar el model autonòmic i fer un repartiment just i igualitari. Ningú, pel fet que la seua autonomia siga més històrica que la meua, té el dret d'obtenir més recursos que jo.

- No sembla que, aquesta vegada, la intenció siga obtenir més diners. Catalunya invoca el seu dret a decidir com a poble, a proclamar-se estat independent.

- La Constitució diu que jo, com a espanyol, tinc el mateix dret a decidir que ells. Jo em regeixo per la legalitat, i a Catalunya haurien de fer-ho també.

- A Catalunya s'invoca la democràcia com a font suprema de legitimitat.

- La democràcia és la legalitat. Sense legalitat no hi ha democràcia.

- Parlem de política lingüística. Vosté, que ha nascut en un territori bilingüe, ha sigut sempre molt crític amb els programes d'immersió. Per què?

- Perquè qui vulga educar el seu fill en espanyol ha de poder fer-ho. I qui vulga fer-ho en valencià, català, eusquera o gallec, també. Defensem el dret de qualsevol família a educar els seus fills en l'idioma que trien, dins les llengües cooficials. També estem per evitar les barreres laborals creades amb la cosa de la llengua.

- La immersió lingüística pretén protegir les llengües minoritàries. Els darrers baròmetres a Catalunya i País Valencià evidencien que els catalanoparlants i els valencianoparlants som minoritaris.

- He viscut a Barcelona els anys 80 i sóc valencià. La meua percepció és que a ambdós llocs es parla molt més la llengua autòctona que fa uns anys. El valencià i el català no estan en declivi, sinó tot el contrari. UPyD defensa que en aquells llocs on existeix una llengua pròpia, com ara València o Catalunya, està justificada l'existència d'una televisió autonòmica. La llengua cooficial s'ha de protegir. Malauradament, aquestes televisions no protegeixen la llengua sinó el partit que governa. Ho torne a dir: pense que ara es parla més valencià i català que fa uns anys. I protegiré tot aquell que vulga educar el seu fill en valencià o en castellà.

- Li posaré un cas concret, ben aprop d'ací. Al CEIP Pare Català (de València) una sola família va aconseguir que la Generalitat reconvertira una unitat en valencià al castellà. I a meitat de curs, per a més inri.

- Hi ha molts exemples de minories discriminades. A Catalunya el problema sol ser a l'inrevés. S'ha de buscar un equilibri, la llengua no es pot utilitzar irresponsablement com un garrot.

- Manté vosté la intenció (va perdre la lluita per ser el coordinador autonòmic del partit) de ser el candidat d'UPyD a la Generalitat Valenciana el 2015?

- Ho han de decidir els afiliats. Estic fent una gira per tota la Comunitat Valenciana per a comunicar-me amb ells.

- Li pregunte per la seua intenció.

- La meua intenció depèn de la voluntat que jo detecte en els afiliats. No oculte, però, que m'agradaria.

- Hi haurà canvi de govern l'any que ve al País Valencià?

- Sí. Les enquestes mostren una pluralitat que no existia fa un temps. El bipartidisme s'ha trencat, i això és positiu perquè obligarà a polítiques d'acords i pactes. Les majories absolutes són democràtiques però no són sanes.

-Pensa que la majoria absoluta ha estat especialment perniciosa ací?

- Ha comportat una impunitat total i el PP ha deixat un llast per a vàries generacions. El deute i la debilitat política que ens deixen en herència als valencians compliquen la consecució dels nostres drets en un futur. Començant per un sistema de finançament just o unes infraestructures adequades.

- És UPyD, amb un eventual pacte de govern, l'única possibilitat del PP per a romandre al poder a València?

- Qui diu això no coneix el nostre historial. L'únic govern al qual hem donat suport és el d'Astúries, a mans del PSOE. D'entrada, el PP valencià requereix mesures d'higiene. Nosaltres mai no donarem suport a un partit amb imputats en les seues llistes. Les diferències entre PP i PSOE són mínimes, i el nostre suport estarà més vinculat a unes polítiques que a unes sigles. I serà tot transparent i sense demanar cap càrrec en compensació. Amb les actuals xifres econòmiques no entrarem al govern. Li donarem suport des de fora sempre que hi haja canvis en la legislació electoral, s'eliminen diputacions, es fusionen ajuntaments i se suprimisquen les fundacions i empreses públiques que únicament valen per a col·locar els amics.

- O siga, que veu factible també donar suport a un eventual tripartit d'esquerres.

- Donarem suport a qualsevol que signe un document que millore ràpidament la qualitat de vida dels valencians.

- El PP valencià ha recuperat la guerra identitària i acusa l'oposició de catalanista i proindependentista. Creu que això és sostenible?

- [Riu] El PP, de tant en tant, aireja fantasmes: l'anticatalanisme, la llengua o l'aigua. Ho fa sempre en situacions de debilitat, i ara la debilitat és extrema. El cert és que són uns corruptes, han destrossat la nostra economia, ens han deixat sense treball i ens han hipotecat. Haurien d'estar callats.

- Què faria vostè si fos president de la Generalitat?

- Destinaria més recursos a la creació de treball, li posaria fre al malbaratament de recursos públics i reivindicaria un finançament just. Els responsables del deficient sistema actual són les autonomies ultrafinançades: País Basc, Navarra i, d'ací a no res, Catalunya. Si elles tenen més és a costa dels demés. S'ha de pensar un repartiment just en què les autonomies més pobres reben una compensació.

- Han de servir de guia les balances fiscals?

- A mans de Montoro o Mas, les balances varien. Publicar les balances fiscals és una irresponsabilitat, i les que invoca Catalunya són absolutament falses. Si entrem en greuges comparatius anem molt malament.

- Canviant de tema. Li ha servit d'utilitat la seua carrera com a actor per a fer política?

- Algunes capacitats per a comunicar poden servir. Però més prompte ha estat un problema. Procure no ocultar mai la veritat, m'agrada allò que és políticament incorrecte. Els polítics tradicionals no prenen riscs, i en política s'ha d'arriscar.

- Arriscar en què? En deixar que la societat opine, per exemple, sobre la monarquia?

- I qui decideix quins temes s'han de consultar? Consultar sobre la monarquia pot ser simbòlic, però té un resultat nul sobre la qualitat de vida de la gent.

- Vostè sempre ha sigut un polític espontani. Es penedeix d'haver dit o fet algunes coses?

- No (dubta)... Jo sóc jo, amb els meus encerts i errades. Estic a gust amb mi mateix.

- Recorde algunes disculpes seues per alguna afirmació en Twitter sobre denúncies de violència de gènere, però no recorde si es disculpà per haver penjat un vídeo en què un míssil destruïa Canal 9, just quan sonaven campanades d'un possible ERO.

- Sí, sí... vaig demanar disculpes als treballadors. Era un moment especialment delicat per a ells. Ara bé, mai no estaré d'acord amb l'existència d'un Canal 9 amb un deute superior als mil milions d'euros i una plantilla hipertrofiada.

- M'ha paregut entendre, al llarg de l'entrevista, que és vostè partidari d'atorgar als territoris bilingües una televisió pública.

- És cert. Però tal com està la Comunitat Valenciana, entenc que hi ha altres prioritats d'inversió. Em conforme amb una desconnexió territorial de TVE. No hi ha diners per a res més.

- Permeta'm que li pregunte com és la seua relació personal amb Rosa Díez.

- Molt bona. Rosa és una gran política i persona. Em vaig apropar a UPyD per gent com ella, Savater o Boadella. Sóc afortunat de treballar al seu costat.