Els avenços medicinals són una fita a celebrar: solen significar l'entrada d'un nou fàrmac o d'una via de detecció que millora considerablement la qualitat de vida del pacient i, fins i tot, pot salvar-li la vida. Però, sovint, s'ignoren els antecedents històrics que van assentar la base de la medicina moderna: des dels experiments dels nazis fins al mateix Jack l'Esbudellador, que se sospita que era un metge de l'aristocràcia. Un dels episodis més foscos el carrega l'especialitat de la ginecologia, condicionada per les tortures a dones negres i esclaves.

El creador d'aquesta estratègia va ser el doctor J. Marion Sims. Nascut el segle XIX a Carolina del Sud, als Estats Units, és un dels referents en l'àmbit ginecològic pels descobriments que va fer. Entre altres, va desenvolupar la primera operació exitosa de la fístula vaginal, una complicació que succeeix en el part i que encara avui dia afecta milers de dones. Sims va desplegar la seva trajectòria professional a Alabama, que encara era un estat esclavista entre els anys 1835 i 1849. Segons documentava el doctor en el seu diari, es desplaçava a plantacions d'esclaus i agafava unes quantes dones per investigar el seu cos sense consentiment en nom de la medicina moderna. 

Les cirurgies que feia J. Marion Sims eren sense anestèsia, perquè considerava que "el dolor no era massa agut", tal com va escriure en les seves notes. Lligava a les dones nues de mans i peus a la taula d'operacions i aplicava mètodes que, avaluats des d'una òptica actual, s'han considerat "cruels" i "invasius". Tot i que no es coneix la identitat de totes les dones maltractades, els noms de Lucy i Anarcha han passat a la història perquè les va torturar fins a 30 vegades.

El doctor era conscient dels límits als quals sotmetia el cos de les dones. En un dels seus relats, va admetre que, en mig d'una de les doloroses pràctiques, va pensar que "Lucy es moriria". Més endavant, va optar per usar substàncies narcòtiques per adormir-les durant les cruels intervencions, com opi o èter. Així i tot, els crits agònics de dolor no van deixar de ressonar, perquè no era prou per insensibilitzar a les dones. 

Abans que es conegués el costat fosc de J. Marion Sims, era considerat un heroi al qual s'havia batejat amb el nom de "pare de la ginecologia moderna". Tenia una estàtua a Nova York, que l'administració va retirar després que els mètodes del doctor es fessin públics. Ara, l'opinió sobre Sims s'ha polaritzat entre els que, així i tot, el consideren un "referent" en el camp de la medicina i els que el defineixen de "maltractador". 

"Sims ha fet moltes contribucions a la medicina moderna", va assegurar el professor de ginecologia i obstetrícia de la Universitat de Washington de San Luis, Lewis Wall, a la BBC. A més, va puntualitzar que la tècnica que va configurar encara s'usa al Regne Unit i que s'ha utilitzat com a referència per a desenvolupar tractaments posteriorment.

D'altra banda, hi ha sectors socials que han considerat cruels les pràctiques a causa del greu dolor que provocaven en les víctimes, i també racistes. Sigui com sigui, l'aclamada trajectòria de J. Marion Sims ha quedat condicionada per sempre per les tortures i els maltractaments que, sense cap remordiment, va infligir a les dones esclaves en nom de la medicina.

[plantillavirals]