De menys a més habitants, l'Alta Ribagorça, el Pallars Sobirà i el Priorat són les comarques més afectades pel despoblament i envelliment de la seva població. Ara per ara, totes tres es troben per sota dels 10.000 habitants i la seva mitjana d'edat s'apropa als 60 anys.
A l'Alta Ribagorça avui només hi viuen 3.802 persones; al Pallars Sobirà, 6.932, i al Priorat, 9.245. Tres comarques rurals que són l'exemple de l'oblit que han rebut per part de les institucions al llarg dels anys i que ara, per molt que ho intentin, ho tenen difícil per mantenir-se fermes davant la fugida de les generacions més joves.
Com és l'escola rural? Molts municipis de zones rurals tenen dificultats per mantenir l'escola pública del seu nucli, ja que el nombre d'infants que hi resideixen, en molts casos, és baix. Quan aquests centres tanquen, els nens i nenes s'han de desplaçar a municipis veïns més grans per gaudir d'un servei públic bàsic com és l'educació. "L'escola rural és l'escola que acull a tothom sense diferències", clama el Joan Lluís Barceló, mestre especialista de música, psicopedagog i cap d'estudis de l'Escola Antoni Vilanova de Falset, al Priorat.
Aquí s'hi ha de sumar que, un cop acabats els estudis obligatoris, els adolescents que volen seguir una formació acadèmica universitària o superior presencialment estan obligats a marxar a les ciutats que ofereixen aquesta possibilitat. És en aquest moment quan es perd bona part de la població de les comarques rurals: els joves comencen una nova vida al lloc on s'han format i el retorn al poble es converteix en unes vacances.
[blockquote]Joan Lluís Barceló, mestre i psicopedagog del Priorat: "L'escola rural és l'escola que acull a tothom sense diferències"[/blockquote]
Hi ha ajudes que faciliten el retorn d'aquests joves? Algunes professions, com ara el disseny gràfic o les telecomunicacions, són més urbanes que rurals i això fa que nous emprenedors que volen crear el seu negoci al territori que els ha vist créixer tinguin dificultats per fer-ho. No obstant això, hi ha valents com la Maria Piñol, una dissenyadora gràfica del Priorat, o la Laura Mas, una fotògrafa i emprenedora del Pallars Sobirà, que decideixen fer el pas i establir-se a la seva comarca.
Joves en edat universitària, famílies que han decidit retornar a la seva comarca i d'altres que han decidit marxar, avis, mestres, tècnics de joventut, entre d'altres, diuen la seva. NacióDigital xerra amb habitants de totes les edats i organismes locals per conèixer de primera mà la situació que aquestes tres comarques estan vivint.
El Priorat: molts pobles i poca gent
A tocar del Mediterrani més occidental, enmig de serralades i barrancs i a mig camí entre les Terres de l'Ebre i el Camp de Tarragona hi trobem el Priorat. La tercera comarca més petita de Catalunya, formada per 23 poblets, on només la seva capital, Falset, supera els mil habitants. Dels altres, Marçà i Cornudella de Montsant són els únics que superen les 500 persones i vuit es troben per sota dels 200 veïns.
Una zona de vinyes del Priorat Foto: ACN
Tot i que a finals del segle XIX el Priorat tenia una població de 27.500 habitants, cent anys després aquesta s'havia reduiït al 35%. L'origen del despoblament tan pronunciat es remunta al 1893, quan l'insecte de la fil·loxera va arrasar tots els camps de vinya. Una comarca agrícola sencera que va veure morir tot allò que els donava de menjar. I això, sumat a la recent industrialització de zones urbanes, com Reus o Tarragona, va ser un factor decisiu per convèncer els pagesos prioratins a marxar definitivament i instal·lar-se als nous espais industrials.
Una disminució de població molt accentuada que encara avui és visible, ja que, any rere any, el Priorat perd habitants que no recupera. El darrer cens proporcionat per l'Institut d'Estadística de Catalunya, i que data de 2019, mostra que la comarca només té 9.245 habitants i que gairebé un terç d'aquests es troben concentrats a la seva capital, amb 2.834.
La manca de serveis als pobles, el difícil accés a l'habitatge i les poques possibilitats de treball fora del món agrícola són alguns dels factors que fomenten el despoblament entre els més joves. És el cas de la Laia Pascual, una noia de 22 anys de la Vilella Baixa que ara està estudiant a Barcelona: "Tinc bastant clar que no vull tornar al Priorat, perquè sentiria que em perdo món no crec que em pogués quedar a viure aquí tota la vida". Així és com ella justifica el seu èxode del món rural, tot i no saber què farà un cop acabats els estudis.
[blockquote]La manca de serveis als pobles, el difícil accés a l'habitatge i les poques possibilitats de treball fomenten el despoblament[/blockquote]
Al Priorat, l'auge urbanístic de principis del segle XXI i les grans infraestructures van passar de llarg i el turisme massiu, de moment, no hi ha arribat. El Ricard Punyet, de 22 anys i originari de Cornudella de Montsant, fa una mirada al passat i recorda que, fa uns anys, el seu poble sí que semblava que estava perdent molta gent, però que actualment està en creixement gràcies a famílies joves que no tenen lligams amb el territori, que busquen estar prop de la natura i, sobretot, de l'escalada. Ell, que s'està preparant per ser agent rural, diu estar-s'hi molt a gust i creu que tenen tot el necessari per viure bé, "sense l'estrès de les ciutats".
Però el despoblament no és l'únic factor que preocupa aquesta regió. L'envelliment de la població és l'altra preocupació principal que institucions i ciutadans manifesten preocupats pel futur. El 2018, el 20% de la població en l'entorn rural català superava els 85 anys; i, tot i que al Priorat aquesta dada no es veu tan reflectida, la població de més de 65 anys representa actualment més del 25% del total comarcal, mentre que els menors de 35 anys no superen el 34%.
[blockquote]Josep Maria Masip, 73 anys, la Vilella Alta: "El futur del Priorat no el veig gaire bé"[/blockquote]
"El futur de la comarca no el veig gaire bé", se sincera en Josep Maria Masip, de 73 anys i de la Vilella Alta de tota la vida. Tot i que actualment és força complicat viure de la pròpia terra perquè "val més la feina que es fa que el benefici que se'n treu", una solució que s'ha implantat darrerament és que grans companyies comprin finques i terrenys. Això, però, és vist com un problema pels més grans. "Es perdran l'essència i el caràcter del Priorat", lamenta el Masip que recorda que el 90% de les terres del seu poble ja pertanyen a empreses.
Per retenir talent novell, la comarca compta amb l'Oficina Jove, un equipament integrat a la xarxa jove de Catalunya que ofereix diferents serveis d'informació i orientació. A més, compta amb assistència especialitzada per assessorar en matèries com salut, treball, educació i habitatge, entre d'altres, per a aquest col·lectiu.
Gràcies a la figura d'una referent d'ocupació juvenil, aquesta entitat facilita i acompanya la transició dels joves des del sistema educatiu al món laboral. Però, pel que fa a les persones que decideixen tornar a la comarca, les institucions locals no ofereixen cap ajuda, i des de l'Oficina Jove critiquen que, en alguns casos, es facin "accions individuals poc coordinades i inconnexes" per part dels ajuntaments, que no tenen la "integralitat necessària per poder ser efectives".
Pla general dels alumnes de l'escola rural de Tírvia, al Pallars Sobirà, a l'aula el dia 12 de setembre del 2019. Foto: Marta Lluvich / ACN
En molts casos, a les escoles i als instituts de territoris rurals no s'exposen totes les professions que es poden desenvolupar en aquests entorns i això fa que molts adolescents acabin fugint del seu niu. La Cristina Abelló i el Marc Vernet són els responsables de l'Oficina Jove prioratina i tots dos tenen molt clar que és important conscienciar el jovent de què sí que és possible quedar-s'hi a viure, "i viure-hi bé". Tanmateix, defensen que, un cop acabada l'etapa bàsica de formació a la comarca, no és dolent que els joves vulguin seguir estudiant a la ciutat o a l'estranger ni que gaudeixin de noves experiències fora de la seva zona de confort.
"Això els permet acumular un gran creixement professional i personal molt positiu", expliquen amb una mirada al futur, "i si més endavant decideixen tornar al Priorat a desenvolupar el seu projecte de vida, el que se'n veurà afavorit serà la pròpia comarca". És per aquest motiu que la Cristina i el Marc volen preparar un nou plantejament i aconseguir que perfils que han seguit aquest camí puguin transmetre-ho als adolescents.
L'Alta Ribagorça i el Pallars Sobirà: moltes dificultats i poca estabilitat
Al nord-oest de Catalunya, frontereres amb França i l'Aragó, s'hi amaguen l'Alta Ribagorça i el Pallars Sobirà. Són, per ordre, les dues comarques catalanes més petites pel que fa al nombre d'habitants. La primera no arriba a 4.000 i la segona, a 7.000.
El Pirineu català més occidental també es veu amenaçat per la pèrdua d'habitants constant. Sort i el Pont de Suert, les dues capitals de comarca que alberguen bona part dels habitants de cada territori. La primera, amb el 31% de la població dels quinze pobles que formen el Pallars Sobirà i la segona, amb el 58% dels habitants de l'Alta Ribagorça.
Àrreu, al Pallars Sobirà, un poble que estava deshabitat perquè fins a finals del 2018 no hi havia accés rodat. Foto: ACN
Dues comarques víctimes, de nou, de la manca de recursos, de la pobresa dels serveis i, sobretot, de la poca estabilitat que ofereixen per establir-s'hi. Això, sumat al mal estat de les vies de comunicació terrestres i a la baixa oferta de transport públic que tenen les dues comarques, resulta el còctel perfecte per a l'èxode cap a les ciutats.
Pel que fa a l'educació, quatre escoles a l'Alta Ribagorça i 7 al Pallars Sobirà. Això comporta que molts alumnes de menys de 12 anys s'hagin de desplaçar diàriament per poder anar a l'escola. Uns desplaçaments que augmenten quan es parla de l'educació secundària, ja que l'Alta Ribagorça només té un institut al Pont de Suert i el Pallars Sobirà dos, a Sort i a Esterri d'Àneu.
En temes de salut, cap de les dues té hospital comarcal i només hi ha dos Centres d'Atenció Primària (CAP), un a cada capital. Tot i que molts municipis tenen el seu consultori local, aquest només ofereix els serveis bàsics de metge i infermera, i no tots els dies laborables. Per tant, qualsevol altre tipus de cita mèdica requereix desplaçar-se a un hospital o, si més no, a un CAP.
L'envelliment de la població és un factor que també afecta aquestes dues comarques pirinenques. L'Alta Ribagorça i el Pallars Sobirà acumulen un 20% de població que supera els 65 anys respecte el 13% de nens i nens per sota dels 15. Un fenòmen promogut per aquesta manca de serveis, que impulsa els joves a quedar-se a viure en zones més urbanes o més equipades i formar allà la seva família.
[blockquote]L'Alta Ribagorça, 3.802, el Pallars Sobirà, 6.932, i el Priorat, 9.245, són les tres comarques catalanes més despoblades[/blockquote]
Aquestes dades es veuen molt marcades en el cas de l'agricultura, una activitat que anys enrere tenia un fort pes, però que actualment ha disminuït molt notablement. Segons dades de l'Idescat, actualment a l'Alta Ribagorça només el 7,6% de persones afiliades a la Seguretat Social es dediquen a l'agricultura i al Pallars Sobirà, el 9,25%. L'article L'Alt Pirineu i Aran, entre l'eficiència econòmica i la sostenibilitat del geògraf Joan Vilagrassa Ibarz justifica aquesta disminució en "l'alt grau d'envelliment dels titulars que dificulta els processos de modernització i d'inversió".
Les dues comarques gaudeixen d'Oficina Jove, que no només intenta ajudar el jovent amb tot allò que puguin necessitar, sinó que també impulsa accions per captar talent novell. L'Aram López, responsable de l'OJ del Pallars Sobirà, explica a NacióDigital que, ara per ara, "hi ha grans dèficits en termes d'ajuts directes i indirectes que afavoreixin l'arrelament específic de joves a la comarca".
Donada l'alta mobilitat laboral que hi ha a la regió de l'Alt Pirineu, la xarxa d'oficines joves es coordinen per treballar conjuntament en diferents projectes. Actualment estan ultimant una proposta per ajudar al teixit emprenedor jove a impulsar els seus projectes i generar sinergies amb el territori. López ho considera fonamental, ja que, el territori, segons ell, "necessita potenciar l'autoocupació, l'emprenedoria social i altres fórmules creatives com a estratègia bàsica de desenvolupament local" per l'escassa presència d'empreses grans que s'hi troben.
El despoblament i l’envelliment de la ciutadania són, per tant, dos problemes que afecten bona part de la Catalunya rural. I l’Alta Ribagorça, amb 3.802 habitants, el Pallars Sobirà, amb 6.932, i el Priorat, amb 9.245, són les tres comarques que més afectades es veuen i que, tot i intentar-ho, no aconsegueixen guanyar població amb el pas dels anys.
