“Què fan? Què vol dir “volem acollir”?, li pregunta un nen al seu pare, amb un mapa a la mà i evident pinta de turista, davant del Port de Barcelona. La mare mira com la manifestació desfila davant dels vaixells de luxe i dels iots sense saber què pensar. Els primers manifestants, darrere de la pancarta “Prou excuses! Volem acollir”, s’obren pas entre senyeres i banderes de la república àrab saharauí cap a la Barceloneta.
 
Una hora llarga li ha costat a la marea blava arribar fins al final de la Via Laietana de Barcelona. Moltes de les persones encara intentaven avançar més enllà de la plaça d’Urquinaona. Unes 160.000 persones, segons la Guàrdia Urbana, i més de 500.000, segons l’organització, feien festa, ballaven, lluïen pancartes i tocaven tambors. Hi havia amics, parelles, gent gran, migrants, escoles i esplais. Davant de la icònica estàtua de Roy Lichtenstein, al passeig de Colom, la marea blava semblava no tenir fi.
   
Una mica més amunt, davant de l’edifici de Correus, el periodista Jordi Évole, que va ser presentador del macroconcert que va donar el tret de sortida a la campanya “Casa nostra, casa vostra” -i que va generar una polèmica política amb les seves declaracions-, demanava a un fotògraf, que feia equilibris sobre d’una escala, que li retratés la manifestació de fons. Al mateix temps, una parella d'avis li ha preguntat si volia fer-se una selfie. “Avui no, avui estic per feina”, ha respost Évole i ha marxat corrents.

Abans, el president d’Òmnium, Jordi Cuixart, s’ha escapolit entre la multitud i ha aparegut entusiasta davant de la pancarta principal, la que sostenien els refugiats i els organitzadors, per saludar-los i abraçar-los i mostrar-los el seu suport. Els voluntaris, amb bona fe, però a crits, anaven demanant a les moltes persones que s’aplegaven a les voreres que es fessin enrere per deixar passar la comitiva. "Obrim fronteres, no més morts" o "Refugiats, refugiats, això és culpa dels estats" anaven cridant mentre caminaven.
 
I, mentrestant, un bon grup de nens d’entre tres i quatre anys atreien l’atenció dels mitjans. Amb les cares pintades de mil colors i un munt de pancartes, cridaven amb la mestra proclames en anglès. “Open the borders! Open the borders!”. Eren la classe de P-3 i P-4 de l’escola Serralavella d’Ullastrell. “Han estat treballant tota la setmana”, explicava una mare orgullosa. Uns metres més enllà, tampoc faltaven les crítiques a la manifestació. Un home amb la cara pintada de vermell sostenia un cartró en què es demanava qui tenia cura dels catalans, i una voluntària, amb l’armilla blava, se’l mirava bocabadada mentre sostenia el cordó de control.
 
Darrere la pancarta de la societat civil, que lluïa l’eslògan “Catalunya, terra d’acollida”, el president de l’ANC, Jordi Sànchez, valorava l’esforç de la ciutadania amb Joan Carles Gallego, el secretari general de  Comissions Obreres. De pancartes, més enllà de les oficials, n’hi havia de tota mena. Les més crítiques deien: “Govern, institucions i ONG, no ens sentim ben acollides”. Una altra ha fet furor a les xarxes socials i reblava: “Canviem 10.000 refugiats per Pilar Rahola”.
Una gentada que ha desembocat al mar
 
Un cop la manifestació ha arribat a la platja, centenars de persones han caminat fins a la sorra i han contemplat una estampa bucòlica: el veler Astral, de Proactiva Open Arms, ha atracat a la vora del mar. “Que bonic que la manifestació acabi aquí”, deia una dona al seu marit. Després, un grup d’actors ha interpretat el paper dels refugiats quan arriben a les costes del Mediterrani. De fons, se sentia la música des de l’escenari. "Hem fet història. Em sento molt orgullós de pertànyer a aquest país", ha afirmat el secretari d'Igualtat, Migracions i Ciutadania, Oriol Amorós.
 
“Patim el terrorisme dels terroristes, però també el terrorisme del nostre propi estat. Som víctimes de guerra. Hem arribat aquí per refer la nostra vida”, ha explicat sobre l’escenari la Meera M. Zaroor, una adolescent siriana, que va arribar a Catalunya el 2014. Milers de persones l’aplaudien a la gespa del parc de la Barceloneta. La Dara Ljubojevic, una bosniana que va arribar el 1992 a Catalunya, ha resumit el clam de la ciutadania en una frase: “Vosaltres sou la veu que nosaltres no tenim”.
 
La manifestació més gran d'Europa en favor dels refugiats
 
“Hem fet la manifestació més gran d’Europa”, han afirmat després els organitzadors, Ruben Wagensberg i Lara Costafreda. “No pararem fins que estiguin aquí. El clam és unànim. S’han acabat les excuses. Volem acollir i volem acollir ara!”, han cridat. Després han començat els aplaudiments i les crítiques de la ciutadania, que aquest dissabte ha exigit que les administracions compleixin la seva responsabilitat amb el dret d'asil. Una part de la gentada s’asseia a escoltar i una altra s’endinsava de nou a la ciutat o es dirigia als transports, que estaven a última hora força col·lapsats.
  
Al metro, tres amics tornaven de la manifestació esgotats i somrients. “No us sentiu molt millor ara?”, ha preguntat un d’ells, recolzat a la barra. Per resposta ha rebut l’afirmació irònica del company: “Em sento més humà i més català”. Tots tres han rigut. A l’altra banda del vagó, asseguda, una dona amb fulard palestí de color rosa i una samarreta blava amb l’eslògan “Volem acollir” retocava una fotografia que ha fet de la multitudinària manifestació i l’ha penjat a l’Instagram. Mentrestant, com ha explicat Wagensberg, 400 persones eren rescatades en algun lloc del Mediterrani provinents de les costes de Líbia.