Hi ha dues possibilitats, segons ha explicat el cap de llista d'Alternativa, en vistes als resultats electorals: "Un govern en solitari (d'Aliança Catalana) o conformar un executiu alternatiu a l'extrema dreta". Si bé Vilaseca admet que "en calent" alguns ripollesos els han dit que la deixin governar, després han anat rebent més opinions que els deien que no, "que realment això s'hauria d'evitar".
[noticiadiari]2/257499[/noticiadiari]
Pels cupaires, que l'extrema dreta governi l'Ajuntament de Ripoll, és una línia vermella que no es pot traspassar i, per aquest motiu, aposten per formar un govern alternatiu. Vilaseca ha defensat que no serà un govern "pensant en els partits, sinó pensant en Ripoll", i sobretot perquè la capital del Ripollès tingui un projecte "de futur" per als pròxims quatre anys. "Evidentment, recollirem totes les demandes que la gent hagi pogut expressar amb aquests 1.400 vots, perquè també hem de fer autocrítica", ha assenyalat el cap de llista d'Alternativa, que també ha dit que cal ser conscient "que això no ha vingut perquè sí". Hi ha tota una sèrie de motius pels quals els votants han escollit l'extrema dreta "i nosaltres hem de ser prou hàbils i humils per entendre per què ha succeït", ha afegit.
El cap de llista d'Alternativa per Ripoll ha destacat que els resultats són "preocupants", perquè tot i que preveien un augment de l'extrema dreta, el fet que siguin primera força consideren que és conseqüència de l'"autopista" que els ha deixat Junts. "Aquesta davallada tan important del partit ha fet que tot el vot que tenien hagi passat a l'extrema dreta", ha puntualitzat. A banda d'això, la resta de formacions han quedat molt igualades i això ha deixat un ajuntament "quasi ingovernable".
El fet que Manoli Vega, sense comentar-ho amb la resta de partits, decidís quedar-se a l'oposició "és d'una manca de responsabilitat brutal", ha afirmat Vilaseca. El cap de llista dels cupaires ha instat Junts a fer "una mirada més àmplia sobre què ha passat amb els resultats" i els ha demanat que donin estabilitat "activament" a un govern alternatiu. Des de la CUP també han trobat a faltar que l'alcalde sortint, Jordi Munell, no hagi fet cap declaració institucional, "ni cap mena de reflexió de la davallada tan profunda de la formació".
Vilaseca també creu que tots han de fer autocrítica. "El 2019 vam proposar fer un cordó sanitari a l'extrema dreta, però ha penjat d'un fil aquests quatre anys. Ningú se l'ha acabat de creure, i després s'ha comprovat que si no et creus el cordó, només amb la signatura no serveix de res", ha assenyalat. Un altre dels punts a reflexionar és el fet que l'extrema dreta faci quatre anys que fa campanya electoral, mentre els partits van activar la maquinària el mes de febrer, o el fet que s'hagin "normalitzat" les parades al mercat o "els grups de WhatsApp des d'on s'estenien rumors". "Tot això ha passat davant nostre i ningú se n'ha adonat", ha lamentat.
Unitat contra el Feixisme i Racisme sobre Aliança Catalana: “L’extrema dreta es combat amb informació”
"El que ha passat a Ripoll no és un cas únic, no és tan especial, perquè l'extrema dreta ha pujat a tot arreu". La membre d'Unitat contra el Feixisme i el Racisme Osona-Ripollès, Carme Brugarola fa molts anys que treballa i investiga sobre la interculturalitat al món. El fenomen de l'extrema dreta no és nou, alerta, però "ja s'ha fet tard" perquè ha entrat a les institucions. "I ho ha fet amb la pàtina que són democràtics, quan en realitat estan fora d'això", lamenta. I ara què? Es pregunten diferents veus ripolleses. L'exmediadora Wafa Marsi demana sortir al carrer per demostrar que Ripoll no són només 1.400 votants mentre que d'altres proposen reactivar el diàleg social i fer "molta pedagogia" per trencar el discurs "de la por".Brugarola, que és autora de llibres com Mirall sense marc. La interculturalitat al món, defensa que la informació és la principal arma per combatre "l'odi i les mentides" de l'extrema dreta i fa una crida a recuperar espais de diàleg i convivència. A parer seu, cal anar a buscar la informació veraç per "rebatre" les fake news que diuen repetidament i que van calant en la població. En aquest sentit, culpa en part als mitjans de comunicació, per haver-li fet d'altaveu en els seus discursos, sobrepassant "línies vermelles" en comptes d'actuar "amb responsabilitat".
Per aquesta assessora de llengua i cohesió social, aquests moviments actuen amb "molta intel·ligència". Segons diu, "saben com activar aquestes emocions que ens exciten, saben com col·locar el seu odi", en un context sovint de crisi. "És fàcil caure en la seva trampa i fer-nos creure que els temes de què parlen són el producte dels nostres mals", remarca. Això a la pràctica el que fa, diu, és que societat i mitjans acaben tractant uns assumptes i "uns discursos que no interessen per a la bona convivència".
Mobilitzar-se per trencar el silenci
Entre la societat ripollesa hi ha veus que reclamen trencar el silenci que creuen que hi ha hagut entorn d'aquests discursos a la ciutat. "No ens vam voler creure que algú pogués arribar a tenir tant ressò, ella es va agafar a unes fal·làcies i la societat i les administracions no li vam donar prou importància per desmentir els discursos xenòfobs i racistes que eren molt radicals", afirma Marsi, que també és una antiga membre de la plataforma veïnal Som Ripoll nascuda arran del 17-A. Ella afirma que molta gent preveia que el partit d'Orriols trauria més representació, però no a aquest nivell. I apunta a aquells votants, en especial els joves, que fins ara s'havien mostrat neutres sobre temes com la immigració i que, amb els missatges a les xarxes socials, "li han donat un vot de confiança" en veure que ningú contradeia el que deia i ho han donat per bo.L'experta creu que hi hauria d'haver una resposta contundent al carrer. "Si l'han votat 1.400 persones i a Ripoll som uns 11.000, potser si sortim farem més soroll que l'extrema dreta, sigui del color polític que sigui, aprofitant que ara mateix Ripoll serà el focus. Si sortim, potser ens escoltaran i tindrà abast estatal i internacional". Així mateix, apel·la les administracions a rebatre les mentides dels seus missatges amb dades reals.
Els nens musulmans "tenen por que els facin fora"
Una de les educadores que treballa amb infants i dones musulmanes a la ciutat, la Tere explica que el que més li ha impactat des de les eleccions és "la por" dels nens a "que els facin fora" i es pregunta com aquests missatges han arribat a les escoles, a través dels seus companys. "Diuen que ens faran fora, però jo he nascut aquí!", li deien nens d'entre vuit i 12 anys. Amb les mares, també hi ha aquesta preocupació perquè se saben un col·lectiu assenyalat per aquest grup polític. Des del seu punt de vista, "cal fer molta pedagogia" entre tots els agents i qüestiona que Aliança Catalana pugui complir el que ha promès, entre altres coses, perquè "no són competència local". També admet que ha hagut de rebatre discursos "que han calat" fins i tot en cercles d'amistats. "Jo defenso el que és just", subratlla.Per la seva banda, el president de la comunitat musulmana Annour, Ali Yassine, expressa també la seva preocupació. "És molt dolent que un partit d'extrema dreta arribi, però encara és pitjor que governi". Yassine alerta que estan patint els seus atacs des de fa cinc anys i demana les administracions que actuïn: "Està tirant gasolina damunt del foc. Això no pot ser, ha de canviar aquests discursos radicals, la justícia ha d'actuar i la Generalitat també", remarca. Finalment, subratlla que els membres de la seva comunitat, com la resta de ciutadans, estan aquí per "cotitzar, treballar, millorar i ajudar a l'economia del país i el poble".
