L’estil de parentalitat o criança i un model educatiu de disciplina positiva són factors clau en el benestar emocional dels infants i incideixen en la construcció de les xarxes neuronals que condicionaran la seva personalitat, els seus comportaments i els seus pensaments futurs.

Aquesta és la principal conclusió del darrer informe Faros presentat aquest dijous. Partint de la base que 6 de cada 10 adolescents presenten, amb més o menys freqüència, algun tipus de símptoma de malestar emocional, l’informe, que es concreta en 10 accions, proposa donar eines als infants per gestionar les frustracions, educar positivament i des de l’exemple i crear vincles segurs entorn dels infants i joves.

Els especialistes insisteixen molt en la necessitat de diferenciar el que són els trastorns mentals, que són una malaltia, de la gestió de les emocions, que va molt lligada a la capacitat que tenen els joves de superar les adversitats que es van trobant en el transcurs de la vida. Estudis recents apunten que un 70% dels adolescents han tingut malestar emocional en algun moment.

Els autors de l’informe Faros consideren “clau” promoure el benestar emocional durant el període de la infància. Fer-ho, asseguren, ajuda al fet que aquests infants creixin amb autoestima i autoconfiança, siguin capaços d’establir relacions sanes amb l’entorn, i d’afrontar i superar les dificultats i adversitats de manera saludable.

Per aconseguir-ho, Ester Camprodon, adjunta a la Direcció Mèdica de l’Hospital Sant Joan de Déu, ha destacat la importància que els adults “escoltin i validin” les emocions dels infants per establir un vincle “segur” que enforteixi la seva autoestima i generi confiança. Aquí, ha assenyalat que els joves que han tingut un vincle “sa” amb els adults al llarg de la seva infància tenen menys problemes de salut mental quan són adults.

Una altra de les 10 accions que proposa l’informe és “fomentar l’autonomia i participació” dels joves perquè aprenguin a equivocar-se, a gestionar la frustració i a “construir la seva autoestima a través de l’aprenentatge de l’error”. Per aconseguir-ho es proposa aplicar, tant a casa com a l’escola, un model de disciplina positiva que eviti tant la sobreprotecció, on l’infant és el centre i no se’l té molt en compte, com l’excés de pressió, que podria generar un estrès crònic que afecti el seu desenvolupament cerebral.