Urgències sanitàries a l'estiu: un trencaclosques entre la saturació i els deures pendents

La conselleria de Salut ja va advertir que s'arribarien a tancar fins al 19% dels llits disponibles, a l'agost, i els sindicats apunten que en alguns hospitals se supera

Imatge d'arxiu d'una unitat d'Urgències en ple estiu
Imatge d'arxiu d'una unitat d'Urgències en ple estiu | Hugo Fernández
17 d'agost de 2024, 20:00
Actualitzat: 21 d'agost, 16:15h

"Conseqüències de les retallades d'estiu a la Vall d'Hebron: sis (6!) nits seguides a Urgències en una sala compartida amb més gent, soroll a la nit, llum. No em queixo de l'atenció del personal, però no és normal que no hi hagi lloc a planta per a una persona amb una malaltia greu". Aquestes frases corresponen a una publicació a xarxes socials de la periodista Anna Vallhonesta que es va fer viral a principis del mes de juliol. La comunicadora explicava una situació personal d'un familiar, però els centenars de retuits que va acumular servien per recuperar un debat recurrent en els mesos d'estiu. "Siguin ajustos o una situació endèmica del sistema, ningú hauria de passar per una situació com aquesta", concloïa la periodista.

A la pràctica, el Departament de Salut ho relativitza. El maldecap del sistema sanitari entre juliol i setembre es presenta com un tràmit més de la planificació de les polítiques públiques i es resta contundència a les crítiques que assenyalen pics de saturació. Mentrestant, professionals de la infermeria i la medicina reclamen un canvi de model que eviti l'actual conclusió: "Ara mateix, no hi ha solució". Així ho estableix Raúl Ceresuela, delegat a la Vall d'Hebron del principal sindicat de la infermeria, SATSE. Que a l'estiu faltin mans de manera sistemàtica i s'hagin de tancar llits d'hospitals només se soluciona a mig termini, assegura el representant sindical.

L'hospital barceloní és al focus dels assenyalaments d'aquestes mancances hospitalàries, però l'afectació s'estén a diversos punts del territori. En el conjunt dels centres sanitaris públics, la conselleria de Salut ja va advertir que s'arribarien a tancar fins al 19% dels llits disponibles, a l'agost. És a dir, una cinquena part dels recursos d'estada del sistema sanitari català. Això, però, es faria adequant l'activitat quirúrgica també a aquesta realitat per permetre que tot el personal pugui fer vacances, explicaven des de la Generalitat. 

La pressió sobre els sanitaris

Alhora, però, aquestes polítiques d'adequació estival acaben afectant tant els professionals com els pacients, adverteixen des dels sindicats. "Aquí el problema és que fa molts anys que el 70% de la plantilla pot fer el 150% de la feina", diu el secretari general del sindicat Metges de Catalunya, Xavier Lleonart.

Amb la menció al 70% dels treballadors es fa referència a què quan hi ha situacions de baixes o permisos sovint no es cobreixen aquestes places. "No se substitueixen molts sanitaris, especialment els perfils mèdics", remarca. Això provocaria que els sanitaris acabin assumint la seva feina i la dels companys que no hi són. Això col·labora a la normalització de sistemes d'hores extra o de guàrdies laborals de 24 hores seguides, insisteix. "Llavors, arribem a l'estiu, i els números no surten, esclar. Si un centre hauria de tenir 10 sanitaris a la seva plantilla per anar bé, i de normal són 8 perquè no es cobreixen les baixes, i de sobte 4 se'n van de vacances, què queda? Un escenari molt complicat", rebla Lleonart.

Més pressupost que mai i mateixes protestes

L'argument dels responsables de les polítiques públiques del país és que aquests tancaments de recursos temporals no són retallades, perquè s'ha comptat amb més diners que mai i s'ha fet més activitat mèdica que mai, els primers mesos de l'any. Ara bé, això no ha fet prou, apunten els sindicats per evitar el tancament destacat de llits i l'acumulació de feina en els professionals. El conseller de Salut, Manel Balcells, lamenta que això també té a veure amb uns comptes de la Generalitat que no s'han pogut ampliar i que es van prorrogar per la manca de majories parlamentàries. Això, però, no explica un mal sostingut a través dels anys. A banda, la situació per l'estiu va fer que SATSE ja reclamés al juny un reforç econòmic al president del Parlament, Josep Rull, amb una ampliació de crèdit pressupostari per contingències especials. El motiu era intentar corregir la planificació de la conselleria de Salut i evitar "l'increment de pressió a les urgències hospitalàries". La proposta, però, no va quallar.

I del sistema sanitari general a l'exemple concret de la Vall d'Hebron hi ha diverses similituds. El representant del principal sindicat d'infermeria a l'hospital barceloní lamenta que no s'hagin mantingut en plantilla els reforços que van arribar per la pandèmia i les èpoques fortes posteriors. A l'abril no es van renovar els contractes d'un contingent d'unes 200 infermeres que havia tingut la Vall d'Hebron, quan altres vegades sí que s'havia fet. Fonts de l'hospital ho expliquen a aquest diari: "No es van renovar les infermeres que s’havien incorporat per una tasca i un temps concret, el PIUC, que és el programa per atendre les infeccions pròpies de la temporada d'hivern". Això, però, s'hauria d'haver allargat per evitar els problemes sanitaris de l'estiu. De nou, però, des de l'hospital es ressalta que aquest any s'han tingut 980 milions de pressupost, 20 més que l'any anterior. I que encara i així no pot anar més enllà.

Un altre capítol és el de les xifres. SATSE assegura que el mateix Hospital de la Vall d'Hebron els va informar que tancarien 272 llits dels 1.122 que tenien ocupats abans de l'estiu, i de les 1.207 unitat de capacitat total que té el centre. Les dades les aporta el sindicat. Això donava un resultat que elevaria al 24% el percentatge de llits hospitalaris que es tancarien, fet que afavoriria situacions com la que es relataven a l'inici d'aquest article: que costi més temps que pugin un pacient a planta. Per contra, les fonts oficials de l'hospital mantenen que com a molt s'ha arribat a tancar un 19% de les places d'estada al centre sanitari i que en altres moments la xifra es queda únicament en el 5%. Tanmateix, el sindicat d'infermeria subratlla que l'any passat se'n van tancar molts menys i que aquesta vegada s'han volgut estalviar esforços.

Sigui com sigui, el sistema no està a ple rendiment a l'estiu i això a punts com la Vall d'Hebron "encara crida més l'atenció", defensa Raúl Ceresuela. "Dona servei a 17 dels barris més pobres de Barcelona", insisteix, abans de recordar que l'esperança de vida ja mostra grans diferències entre els barris més pobres i els més rics. 

Les fórmules per resoldre els dèficits

El fet indubtable, però, és que la relació entre atenció sanitària i càrrega laboral està descompensada actualment i obliga tots els agents a fer mans i mànigues a l'estiu. Aquest problema, que també afecta l'atenció primària, no té una solució immediata, coincideixen les diverses fonts consultades. Ara bé, des de SATSE s'aposta per "augmentar les places a les universitats" perquè es generin més professionals que entrin a la borsa de candidats a ocupar les necessitats de la població, que també ha anat creixent. Es reconeix que el Govern català ja ha fet esforços en aquesta matèria però s'assenyala que cal seguir ampliant el nombre de graduats sanitaris cada any. 

Per contra, la recepta de Xavier Lleonart, de Metges de Catalunya, s'allunya d'aquest principi. "Incrementar places d'universitat i de MIR només servirà per desviar més professionals a la part privada", resol el secretari general del sindicat mèdic. Segons Lleonart, els centres privats han anat guanyant capacitat de seducció a mesura que la sanitat pública ha anat carregant de feina els treballadors i deixant-los sense temps per a la recerca i la docència, com preveu la seva plaça. "Ara la sanitat pública et fa fer jornades del 150% del que seria el teu horari i el temps per fer recerca pràcticament s'ha suprimit. Normal, la gent se'n va a la privada. I no és pel sou", fixa l'expert laboral, que demana que es descongestioni l'agenda dels treballadors sanitaris. 

Des de la Generalitat s'argumenta que la via de sumar professionals fa anys que la potencien, que la plantilla del sistema sanitari català ha passat de gairebé 109.000 treballadors a superar-ne els 134.000 (un 23% més) en tan sols quatre anys, entre 2019 i 2023. Ara bé, des dels sindicats insisteixen que s'abusa de la temporalitat i que les baixes no cobertes i la manca d'efectius a l'estiu completen un trencaclosques encara desafiant. "Aquí ens toca rebre a tots: metges, infermeres i fisioterapeutes, TECAIs, i tota la resta de perfils professionals. Ens tocarà seguir fent soroll", avisa el representant de SATSE a la Vall d'Hebron. Mentrestant, comença el mes d'agost, les setmanes més crítiques pel que fa al tancament de llits hospitalaris.